Segueix-me a Instagram! Segueix-me a Facebook! Segueix-me a Twitter!

30/11/13 Retrobant la fredor, nedant a pell

Mil i un dubtes i una sola cosa clara, volia nedar sentint la sal a la pell. 
El dia no hi ajuda gens, a les dues del migdia, la temperatura exterior gira al voltant dels 10 graus, l'aigua de la mar a uns 15 graus, refredada en superfície pel plovineig del matí, que amenaça amb tornar, el sol està molt amagat, dia és molt gris.
No fa ni cinc dies, que estava a casa amb angines i encara tinc part del refredat que duia, el desgast d'aquestes dues circumstàncies fan que tingui la consigna de girar cua si en algun moment no ho tinc del tot clar.
Entrar, ha estat fàcil, feia més fred a fora que a dins, al cap de poc d'estar en posició horitzontal, noto la fred, que com sempre, en els primers minuts, m'encongeix el coll cap enrere, com si no volgués estar dins l'aigua. Són tres llargs minuts perquè les punxades de fred, donin pas a sentir com la pell bull, és una sensació contradictòria, en un entorn de fred, la pell sembla que s'hagi d'encendre d'un moment a un altre.
Tenia previst fer uns 1.000 metres, que finalment són 1.200, tot i que em trobo molt bé dins l'aigua, no cal abusar, sempre al costat de la costa per tenir la sortida a pocs metres i la boia per fer-me veure, noto la fredor i la pèrdua de sensibilitat a les extremitats.
Entre els bancs de peixos, la visió de dues meduses, em fan estar a l'aguait, no m'amarguen el gaudir de nedar a pell, quan l'aigua comença a estar més fresca, el sentir la fredor salada que tant m'agrada.
Poc abans d'acabar de nedar, torna a plovinejar, nedar mentre plou és bonic, no tant el moment de sortir, és dur. Tinc les coses a l'abast de la mà, en un no res estic abrigat i camí de casa, amb un gran somriure dibuixat. Hi ha poques coses millors que guanyar la partida, a els propis temors.

Comentaris