16/12/13 4 curses de 100 km en 99 dies. Dia 100
Avui és l'endemà d'haver aconseguit l'objectiu de fer 4 curses de 100 km en 99 dies, tot i que realment ha estat en 79 dies. Ha estat una quimera difícil, amb elements que han jugat en contra i una gran il·lusió que ha anat a favor.
El primer contratemps, les fortes pluges el dia que volia iniciar el primer tram de 100 km, el 7 de setembre, va fer que canvies el format del repte i el retardes 20 dies. Fins que el dia 27 de setembre feia l'Ultra Carrilet, 100 km en solitari i en autosuficiència alimentaria, només reposava aigua. La calor i el cansament d'haver travessat Catalunya de manera transversal pedalant feia només sis dies, ho van fer més complicat.
Al cap de tres setmanes, el 18 d'octubre, la segona etapa era als 100 km pista de Terrassa, amb el tall de les 15 hores que durant alguns moments em va angoixar. Completo la prova amb 43 minuts de marge, tot i els problemes amb la gran xafogor de les hores centrals del dia.
Al cap de 2 setmanes, el 2 de novembre, la tercera prova, la disputo a Caldes de Montbui, en la Corre pels que no poden, organtizada per amics ultrafondistes i solidaris. La dificultat estava en la no recuperació dels 100 km fets feia 15 dies, que em va passar factura amb forma de dolor muscular intens, que em va fer caminar els últims 35 quilòmetres i tot que l'organització em deien que m'espererien si es donava el cas, vaig aconseguir baixar del tall de 15 hores.
Passen 6 setmanes, arriba la cirereta del pastís les 24 hores d'Atletisme. Entremig intento fer mig Ironman estàtic, les 6 hores de Calella i algun repte al mar. Arribo amb el tensor de la fàcia lata inflat. Vaig relativament confiat, doncs caminant compto aconseguir fer la distància esperada, aquí els peus em juguen una mala passada, em salta la pell i em fa veure les estrelles, que juntament amb el desgast físic d'aquests últims quatre mesos, fan extremadement complicat el que a priori semblava senzill.
L'endemà, veig que faria coses diferents, senyal que alguna cosa he aprés, d'altres les faria igual, senyal que alguna cosa tenia apresa. Tot i la gran dificultat i trinxament físic, hi tornaria, ha estat prou dur perquè valgués la pena, molt dur. Com a bon repte, no és més que una prova per preparar, definir conceptes i l'avantsala afrontar-ne d'altres que vindran.
Entrades relacionades:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!