01/02/15 Travessia No a la Fred, des de dins
Ser part de la diversió dels altres, és una gran responsabilitat. Així ho pensem des de l'organització, del Club Aquàtic Xaloc. Sobretot quan els participants en la travessia No a la Fred, que es fa a casa, són amics, companys de braçades i part de la família d'aigua.
Treballar amb persones que esdeveniment rere esdeveniment, estan al peu del canó, siguen els primers en arribar i els últims en marxar, juntament amb la resta de voluntaris, és tot un luxe.
Des de la meva feina a l'aigua, toca cuidar i mimar tots els detalls. Material de mar, recorregut, ubicació de les boies, coordinació. I un cop s'inicia la sortida, estar pendent de la meva tasca, des del caiac. Observar els que no porten rumb adequat, massa obert o massa tancat i ajudar-los a anar en la direcció correcta, perquè no facin metres de més i sobretot per evitar possibles perills, ja sigui anar excessivament a prop de les roques o entrar en zona de pas d'embarcacions. És llavors, quan intento donar el millor de mi mateix.
Quan surt l'últim nedador del mar i finalment toco terra, la tensió s'esvaeix. Em puc barrejar amb els que encara estan a la platja i escoltar les seves impressions, veure per on podem millorar i que no se'ns ha acudit. En aquest moment em sento part de la festa.
Treballar amb persones que esdeveniment rere esdeveniment, estan al peu del canó, siguen els primers en arribar i els últims en marxar, juntament amb la resta de voluntaris, és tot un luxe.
Des de la meva feina a l'aigua, toca cuidar i mimar tots els detalls. Material de mar, recorregut, ubicació de les boies, coordinació. I un cop s'inicia la sortida, estar pendent de la meva tasca, des del caiac. Observar els que no porten rumb adequat, massa obert o massa tancat i ajudar-los a anar en la direcció correcta, perquè no facin metres de més i sobretot per evitar possibles perills, ja sigui anar excessivament a prop de les roques o entrar en zona de pas d'embarcacions. És llavors, quan intento donar el millor de mi mateix.
Quan surt l'últim nedador del mar i finalment toco terra, la tensió s'esvaeix. Em puc barrejar amb els que encara estan a la platja i escoltar les seves impressions, veure per on podem millorar i que no se'ns ha acudit. En aquest moment em sento part de la festa.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!