Segueix-me a Instagram! Segueix-me a Facebook! Segueix-me a Twitter!

16/08/15 Travessia de Sant Feliu de Guíxols, des del caiac

Des del caiac, puc viure la travessia des de dins i des de sobre l'aigua, al costat dels que neden.
Permet palpar els nervis dels que volen fer un bon resultat i alhora observar les mirades perdudes, dels qui, la distància i el medi, els suposa un veritable desafiament.
Un cop iniciada, puc escoltar la respiració dels qui competeixen per ser els més ràpids, com esbufeguen, com volen estirar un xic més la mà per agafar més aigua, com volen fer les braçades més ràpides i com no deixen de mirar als del seu voltant per saber en quina posició estant i endavant per anar amb la direcció correcta.

Quan els primers ja són prop de l'arc, toca tornar enrere, per ser al costat  dels que no són tant ràpids. Veure la riuada de persones, acompanyada pel so de les braçades, enfilant cap a l'arribada, és espectacular, pell de gallina.
En breu em situo on més m'agrada estar, a la cua. Hi puc trobar un home de 83 anys, sense pausa va avançant. Al davant hi ha l'amic i company d'aventures muntanyenques, en Lluís Tuneu. Al darrere hi la Carol, en Josep i el cunyat, veïns del que escriu i que han  tingut  la valentia de fer la seva primera travessia.
Acaben els 1.100 metres i en breu, hi tornem a ser a la de 400. Puc observar tots els nivells, en pocs metres, els que volen ser els millors, els que la gaudeixen sense pretensions. Pares i mares que van amb els menuts i a la cua hi troba la situació contraria. Un fill, que acompanya el pare. Quin orgull, quan podem retornar una part del que ens han donat.
Ser al costat de la família d'aigua, en aquest tram de costa, que tinc tant endins, és un tot un privilegi. Per això no he nedat mai, aquesta travessia i per això no hi he faltat cap any, des que visc a Sant Feliu de Guíxols.

Comentaris