16/11/13 Mig IronMan estàtic. Crònica
Entrada a nedar sense presses, començo 12 minuts més tard de les 9 del matí. Els 1.900 metres nedant, són molt còmodes, estic fresc, en menys de 40 minuts, estan enllestits. Transició al vestuari, entrepà de nocilla i a pedalar.
La part de la bicicleta estàtica, ja serà una altre cosa, són 90 quilòmetres. Els primers 30 km són un passeig. A partir del km 50, físicament em sento fort, l'inconvenient està en el cul, que fa una mica de mal. Estic molt acostumat al seient dur i estret de les meves bicis, el de l'estàtica és ample i tou, que a copia d'estona és torna molt incòmode.
He dividit la distància en tres trams, 30, 35 i 25 km. Quan estic fent l'ultim tram a 8 km d'acabar, faig una parada d'avituallament, que coincideix amb l'hora de dinar, segon entrepà de nocilla. Al cap de 3h 36', el segon segment està fet.
La part de córrer és la que em fa més respecte, així que tranquil·litat i bona lletra. Tinc la intenció de dividir-ho en 10'1, 6 i 5 km. Primers 2 km, patam! m'acosto massa a la consola de l'aparell i es para, no he pogut fer foto per acreditar la distància, no passa res, serà com si hagués hagut de fer transició. Segueixo corrent, més aviat trotant, sento molta calor, la sala és humida, vull anar a ritme tranquil i no acabar negat en suor, amb possible risc de deshidratació.
Casi 6 km, patam! la màquina diu: fi de l'exercici, ostres, no hi he pogut fer foto per acreditar els quilòmetres. No passa res, els tornarem a fer, he aprés la lliçó, faré foto a cada quilòmetre, així no hi haurà problema.
Al cap de res de fer el segon quilòmetre, sento com si un cable pelat de corrent, toques la part exterior del genoll dret, quin mal!
Paro, vaig a la taquilla, prenc ibuprofé, reflex i decideixo para una bona estona, per baixar i pujar de nou les escales, he vist les estrelles. Al haver descansat tinc una falsa sensació de millora, és caminar 5 metres i adonar-me que ens aquestes condicions no puc continuar.
Sempre he tingut clar que no val la pena exposar-se a una lesió seria, per aconseguir un repte. Esforç, dolor, patiment, si, fer-me mal, no. Abandonar no és una decisió que m'agradi prendre, tot i això ho faig sense dubtes ni remordiments. Em sap greu deixar-ho, però seguir no és una bona opció.
Estic molt content, per haver somiat despert, per haver gaudit un somni durant cinc hores, per haver parat quan calia i sobretot per haver tingut el vostre suport. Moltes gràcies amics!
Dades Garmin Connect: Nedar Pedalar Córrer
La part de la bicicleta estàtica, ja serà una altre cosa, són 90 quilòmetres. Els primers 30 km són un passeig. A partir del km 50, físicament em sento fort, l'inconvenient està en el cul, que fa una mica de mal. Estic molt acostumat al seient dur i estret de les meves bicis, el de l'estàtica és ample i tou, que a copia d'estona és torna molt incòmode.
He dividit la distància en tres trams, 30, 35 i 25 km. Quan estic fent l'ultim tram a 8 km d'acabar, faig una parada d'avituallament, que coincideix amb l'hora de dinar, segon entrepà de nocilla. Al cap de 3h 36', el segon segment està fet.
La part de córrer és la que em fa més respecte, així que tranquil·litat i bona lletra. Tinc la intenció de dividir-ho en 10'1, 6 i 5 km. Primers 2 km, patam! m'acosto massa a la consola de l'aparell i es para, no he pogut fer foto per acreditar la distància, no passa res, serà com si hagués hagut de fer transició. Segueixo corrent, més aviat trotant, sento molta calor, la sala és humida, vull anar a ritme tranquil i no acabar negat en suor, amb possible risc de deshidratació.
Casi 6 km, patam! la màquina diu: fi de l'exercici, ostres, no hi he pogut fer foto per acreditar els quilòmetres. No passa res, els tornarem a fer, he aprés la lliçó, faré foto a cada quilòmetre, així no hi haurà problema.
Al cap de res de fer el segon quilòmetre, sento com si un cable pelat de corrent, toques la part exterior del genoll dret, quin mal!
Paro, vaig a la taquilla, prenc ibuprofé, reflex i decideixo para una bona estona, per baixar i pujar de nou les escales, he vist les estrelles. Al haver descansat tinc una falsa sensació de millora, és caminar 5 metres i adonar-me que ens aquestes condicions no puc continuar.
Sempre he tingut clar que no val la pena exposar-se a una lesió seria, per aconseguir un repte. Esforç, dolor, patiment, si, fer-me mal, no. Abandonar no és una decisió que m'agradi prendre, tot i això ho faig sense dubtes ni remordiments. Em sap greu deixar-ho, però seguir no és una bona opció.
Estic molt content, per haver somiat despert, per haver gaudit un somni durant cinc hores, per haver parat quan calia i sobretot per haver tingut el vostre suport. Moltes gràcies amics!
Dades Garmin Connect: Nedar Pedalar Córrer
Entrades relacionades:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!