14-15/12/13 24 hores d'atletisme. Crònica

Foto gràcies a Francesc Flotats
Tot i anar amb la consigna de només caminar, per la fàcia lata que pateixo, faig una petita entremaliadura, els primers mil metres corro molt suau, solament el primer quilòmetres. A partir d'aquí em poso a caminar.
Les primeres hores camino ràpid, a un promig de més de 7 km/h, em sento fort i vull aprofitar-ho. M'ajunto caminant amb el meu amic i referent d'ultrafons, el que m'acompanya en la foto d'aquesta crònica, en Manolo Garcia, amb 102 curses de 100 km o més a les cames i una voluntat de ferro. Anem junts unes quantes hores, parlant, rient, inclús cantant, bé, desafinant, unes hores molt i molt divertides. 
Al cap de poc de separar-nos, comencen els meus problemes. Primer butllofes als peus, tot i l'embenat que sempre hi duc. Al cap de res, tot i anar ben hidratat, alimentat i suplementat, al meu motor li falta benzina. A pesar de tot plegat, aconsegueixo fer 72 km, en les primeres 12 hores, 2 km per sobre del que tenia previst. 
La cosa es comença a torçar, el cansament ajuda a que la fred s'apoderi de mi, vaig ben equipat, a estones, involuntàriament pico de dents i tinc les mans congelades, tot i dur dos parells de guants. El gran desgast físic acumulat durant els últims 4 mesos, més les angines que vaig tenir fa 3 setmanes, em passen factura, en l'última prova de la temporada.
M'arreglo els peus, no tinc butllofes, tinc carn viva, més superfície que el compeed més gran que duc. A la cinta enganxada encara al peu, hi ha una barreja de líquid i pell esmicolada, gafes de l'ofici.
Vaig deambulant per la pista, fins aconseguir, en set llargues hores, fer els 28 km, que em faltaven per arribar als 100 km, d'aquesta manera aconsegueixo fer l'últim tram de l'objectiu de fer 4 curses de 100 km en 99 dies. M'estiro uns minuts al vestuari, estic trencat.
Al reincorporar-me a la pista, tinc un gran sorpresa, no només m'ha vingut a veure l'amic Manel, sinó que m'ha dut cafè amb llet i croissant de xocolata, que juntament amb la seva conversa em retorna al món dels vius, per fer prop de 4 km més, fins que el dolor de peus, el cansament i el dolor muscular, fan que decideixi descansar una bona i llarga estona. 
Torno de nou a la pista, encara no duc ni 150 metres,  veig clar que cal que ho deixi aquí, fer més seria forçar la màquina i fer-me mal. Al final he recorregut  104,173 km, no és la meva millor marca en 24 hores de pista, si la més lluitada i sobretot patida. 
Aprofito per gaudir el fi de la prova com espectador, animant, disfrutant l'ambient. El moment de l'arribada, em fa saltar unes quantes llàgrimes, veient l'esforç i la lluita reflexada en les cares dels companys participants.
L'organització, es supera any rere any, fent que nosaltres només ens hem de preocupar de moure les cames, la resta de detalls els han tingut en compte ells, un luxe poder ser solidari, fent el que tant m'agrada, fent ultrafons. El 2014, ens hi tornarem a veure!

Entrades relacionades:

4 comentaris :

Manel Barrios ha dit...

Admirable, després d'aquest gran esforç encara tens ganes d'escriure, Moltes felicitats!

Ultraquim ha dit...

Moltes gràcies. Tinc dos grans passions, una és desafiar-me creant records i l'altre és escriure per deixar-los guardats en el temps.

Anònim ha dit...

Ets Molt MOL MOLT GRAN AMIC!!

Gonzalo

Ultraquim ha dit...

Moltes gràcies Gonzalo, un luxe que vinguessis!!!