22/08/20 Dient adéu al gran Repte del 2020: 10 reptes de 100 quilòmetres a peu
El repte, eren deu reptes en si mateixos. Consistia en fer, 10 reptes de mínim 100 quilòmetres a peu, ja fos corrent, caminant o una mica de cada.
Una lesió, el 30 de gener, un inoportú edema ossi al turmell. Durant el primer repte dels deu. Fa deixar-ho en pausa. Mentre estava en ple tractament, mitjançant magnetoteràpia i fisioteràpia, el 14 de març, va arribar el confinament pel Covid-19. El tractament va quedar interromput, fins el 22 de maig.
A mitjans de juny, he fet net de la lesió i puc tornar a córrer. Cal fer-ho molt progressivament, per tots els mesos que no he pogut. El pla és treballar molt el fons en la btt, fent tirades llargues i uns reptes pedalant. I corrent, de manera continuada en el temps, en tirades curtes, que vaig allargant, mica en mica. A més de treball de força.
L'idea es arribar al setembre i fer els 9 reptes de 100 km, que em falten, fins a final d'any. He re-planificat els itineraris, en funció de les dates, i del fet de haver-los de fer molt seguits en el temps. N'hi haurà que seran, exclusivament caminant, per tenir menys desgast físic.
El 12 de juliol, l'accident en moto, ho canvia tot de nou. Ara, sis setmanes després, veient que la recuperació porta bon rumb, però és més lenta del que un voldria. La decisió de no intentar acabar el repte, cau per si sola.
No passa res, absolutament res. No tots els reptes s'aconsegueixen, sigui per les circumstàncies que sigui, les que podem controlar i les que no. L'important no és el que aconsegueixo o el que deixo de fer. L'essencial, és assaborir les il·lusions i el camí que em porta cap a elles, arribi o no.
Una lesió, el 30 de gener, un inoportú edema ossi al turmell. Durant el primer repte dels deu. Fa deixar-ho en pausa. Mentre estava en ple tractament, mitjançant magnetoteràpia i fisioteràpia, el 14 de març, va arribar el confinament pel Covid-19. El tractament va quedar interromput, fins el 22 de maig.
A mitjans de juny, he fet net de la lesió i puc tornar a córrer. Cal fer-ho molt progressivament, per tots els mesos que no he pogut. El pla és treballar molt el fons en la btt, fent tirades llargues i uns reptes pedalant. I corrent, de manera continuada en el temps, en tirades curtes, que vaig allargant, mica en mica. A més de treball de força.
L'idea es arribar al setembre i fer els 9 reptes de 100 km, que em falten, fins a final d'any. He re-planificat els itineraris, en funció de les dates, i del fet de haver-los de fer molt seguits en el temps. N'hi haurà que seran, exclusivament caminant, per tenir menys desgast físic.
El 12 de juliol, l'accident en moto, ho canvia tot de nou. Ara, sis setmanes després, veient que la recuperació porta bon rumb, però és més lenta del que un voldria. La decisió de no intentar acabar el repte, cau per si sola.
No passa res, absolutament res. No tots els reptes s'aconsegueixen, sigui per les circumstàncies que sigui, les que podem controlar i les que no. L'important no és el que aconsegueixo o el que deixo de fer. L'essencial, és assaborir les il·lusions i el camí que em porta cap a elles, arribi o no.
Presentació del repte:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!