26-30/01/20 6 dies amunt i avall

El repte és en solitari, o això creia. En el minut zero tinc la primera sorpresa, en Pere i en Sergi, estan en el punt de sortida i m'acompanyen la primera volta.

L'estratègia de quan faig parades per menjar i dormir, deixo que les decideixi el meu cos, em limito a escoltar-lo i fer el que diu. Tàctica que funciona molt bé.
Fins els 85 quilòmetres, vaig corrent. L'articulació del genoll rondina. S'acaba el córrer i a caminar.
L'avituallament en ruta, el tinc guardat en el camí, per anar menjant cada dues, màxim tres hores. El dinar i el sopar, juntament amb el dormir, ho faig a casa. Anar a casa, que em resulta tremendament còmode i pràctic.
Les primeres 24 hores, les acabo amb 114 km, el previst era fer els 100.
Les hores van passant i tinc un munt de sorpreses. Amics que venen a fer una o més voltes amb mi. Gent que no sé qui son, que m'animen al trobar-me caminant. Els amics de la pizzeria La Locanda, que em conviden a cafè. Un munt de missatges a les xarxes socials. Ni de lluny m'havia imaginat que seria així, tant compartit i tant emocionalment enriquidor.
El circuit, són dos quilòmetres d'anada i dos més de tornada pel mateix lloc. En el transcurs del repte, no se'm fa gens pesat. Se'm fa molt amè. Alhora em sento a casa, no en un indret estrany. Estic on molt dies corro, camino o passejo.
Les 48 hores, les passo amb 202 km a les cames, la previsió era de 180.
Em sento muscularment molt fort, puc caminar a bon ritme, sense forçar. Tot i que quan paro per dormir, al estirar-me noto el dolor. Dolor que té la seva part positiva, quan sona el despertador, no puc fer 5 minuts més, perquè el mal de cames, em desperta de cop.
L'objectiu de l'equador del repte, era els 250 km, que ja tinc fets 7 hores abans. A més tinc el premi més dolç del repte. La mare que apart de fer-me tots els dinars i sopars. Per iniciativa pròpia, ve a compartir una volta. Quina gran volta, la millor de totes. Compartim unes hores junts, amb parada per fer el cafè inclosa. Tenia clar, que estes aconseguint l'objectiu o no, quan vingues la mare, volia assaborir el temps  junts, sense presses. Per sobre d'objectius i de resultats, el que més recordo d'un repte, són els moments compartits i les emocions viscudes.
Les 72 hores, les passo amb 276 km. Començo a fantasiejar amb assolir els 500 quilòmetres, sé que queda molt i que cal anar pas a pas, però no puc evitar pensar-hi.
A les 77 hores, tot es torça. Merda! Volia arribar als 300 km, abans no s'acabés el dia. No pot ser. Apareix un dolor punxant, en els lligaments interiors del turmell esquerra, decideixo parar. Amb 297 km i dos amics, que m'anaven a acompanyar. Gel, descans, antiinflamatoris, dormir i demà serà un altre dia.
Al llevar-me, encara tinc molèsties. El dolor intens ha desaparegut. Em torno a posar en ruta. Les dues primeres hores, hi ha estones que ni em molesta, genial! A partir d'aquí, la intensitat de la molèstia, va pujant i torna el dolor. Dolor més agut que ahir, puc notar la inflamació tocant el turmell.
Em sento en un banc. Paro a pensar. Em dono una última oportunitat. Faré mitja volta i descansaré un parell d'hores. Després decidiré.
Aquest parell d'hores, en la solitud i tranquil·litat de la llar, em permeten reflexionar correctament. Per prendre la difícil, i mai volguda, decisió de plegar. Sempre he pensat, que l'èxit d'un repte, és al acabar fer vida normal, si segueixo em podria fer mal de debò.
Estic content. M'ho he passat molt bé. He fet 320,9 quilòmetres, la distància més llarga que he fet mai a peu. En 92 hores. Fent 77 voltes i mitja, en un circuit de un xic més de 4 km. He compartit moments que estaran per sempre en la memòria. He tingut emocions a flor de pell.
He aprés, dels encerts i dels errors comesos. Aquesta intensa experiència, em servirà, pel proper intent d'assolir el repte.
Track garmin connect

Entrada relacionada:
Repte pel 26/01 al 01/02/20: 6 dies amunt i avall (144 hores)