Repte pel 07/04/18 100 km de Calella
Vuitena participació en aquesta gran prova. Li tinc una especial estimació, el 2010 va ser el meu primer repte de 100 km a peu i en aquesta ocasió intentaré assolir el repte número 28 de 100 km.
Enguany, igual que en l'anterior edició, l'organització davant els problemes que dona muntar una prova com aquesta per a pocs participants, ha decidit fer convocatòria, per fer-la de manera lliure, sense dorsal, sense més avituallament que el que duem cadascú en el cotxe. La fa molt més dura i sota el meu parer, encara més atractiva.
El recorregut serà el de sempre, 20 voltes, en un circuit de 2,5 km d'anada i 2,5 km tornada per allà mateix, un passeig arran de mar a Calella, totalment pla, passant 40 vegades per allà mateix.
No arribaré en un gran punt de forma, per diferents problemes, un refredat fort que em va deixar mocs a l'orella, m'ha fet passar sis setmanes amb una otitis que aconseguia despertar-me de matinada i fer-me veure les estrelles durant el dia, juntament amb un canvi laboral, que tot i que és a fi de bé, no deixa de ser una mica estressant i absorbent. Mentalment tampoc em sento especialment fort, ha estat un primer trimestre de l'any, esportivament parlant, estrany, en que davant la manca de temps, he aprofitat per treballar força i velocitat. La veritat és que, tot i les altes possibilitats de fracassar, sinó ho intentés no seria jo.
Sé que patiré, sé que em farà mal tot, sé que caure en el fons del pou de l'infern dels meus pensaments, sé que ho puc fer, sé que quan no pugui córrer més, puc caminar i que quan cregui que no puc més, que pensi que faig jo aquí, vulgui abandonar i renegui en silenci, sé que mentre això passi no he de deixar de posar un peu davant de l'altre per seguir avançant i sobretot sé que serà prou perquè valgui la pena i només poder-ho intentar ja és el millor premi.
Enguany, igual que en l'anterior edició, l'organització davant els problemes que dona muntar una prova com aquesta per a pocs participants, ha decidit fer convocatòria, per fer-la de manera lliure, sense dorsal, sense més avituallament que el que duem cadascú en el cotxe. La fa molt més dura i sota el meu parer, encara més atractiva.
El recorregut serà el de sempre, 20 voltes, en un circuit de 2,5 km d'anada i 2,5 km tornada per allà mateix, un passeig arran de mar a Calella, totalment pla, passant 40 vegades per allà mateix.
No arribaré en un gran punt de forma, per diferents problemes, un refredat fort que em va deixar mocs a l'orella, m'ha fet passar sis setmanes amb una otitis que aconseguia despertar-me de matinada i fer-me veure les estrelles durant el dia, juntament amb un canvi laboral, que tot i que és a fi de bé, no deixa de ser una mica estressant i absorbent. Mentalment tampoc em sento especialment fort, ha estat un primer trimestre de l'any, esportivament parlant, estrany, en que davant la manca de temps, he aprofitat per treballar força i velocitat. La veritat és que, tot i les altes possibilitats de fracassar, sinó ho intentés no seria jo.
Sé que patiré, sé que em farà mal tot, sé que caure en el fons del pou de l'infern dels meus pensaments, sé que ho puc fer, sé que quan no pugui córrer més, puc caminar i que quan cregui que no puc més, que pensi que faig jo aquí, vulgui abandonar i renegui en silenci, sé que mentre això passi no he de deixar de posar un peu davant de l'altre per seguir avançant i sobretot sé que serà prou perquè valgui la pena i només poder-ho intentar ja és el millor premi.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!