Segueix-me a Instagram! Segueix-me a Facebook! Segueix-me a Twitter!

26/07/24 Catorzè aniversari del blog


Qui ho havia de dir, fa catorze anys que dono la tabarra per aquí! Els temps han canviat per mi i per l'entorn.

Per una banda, un blog no és el que dona més popularitat avui dia, estem a l'època del ràpid i immediat, es consumeix i tot seguit s'oblida. Mentre que un blog no deixen de ser escrits cuinats a foc lent, en què es cuida cada paraula, per no dir de més i sobretot no explicar de menys, i donar lloc a interpretacions desencertades. Això no és cap crítica cap a les xarxes socials, hi soc i fins a cert punt m'agraden. Un blog és més. És un espai obert, no cal ser-ne seguidor per llegir-lo, és més fàcil de trobar contingut específic. Va més enllà de la foto per alabar l'ego i un text maco i de vegades buit de contingut.

En relació amb el que publico, els escrits no solen excedir els dos minuts de lectura en veu alta, la majoria estan al voltant d'un i mig. Sintetitzar el que un diu és important, cal evitar paràgrafs llargs i mots innecessaris. Tinc un amic escriptor, ha publicat més de quaranta llibres i em va explicar que escriure és l'art de saber esborrar, no hi puc estar més d'acord. Intento que reflecteixin la realitat, tal com la vaig vivint. Poder rellegir escrits publicats fa anys, és un autèntic luxe, en un instant faig un viatge interior en el temps. En dos minuts ho llegeixo i durant hores afloren els records.

Per una altra banda, hi soc jo. He canviat en part. Abans de l'accident els reptes eren esportius amb un alt component mental. Ara parlo del que aprenc, actualment anglès. Aprendre és tot un repte. Cal compromís, planificació, determinació i, sobretot, constància per aconseguir la fita que un es proposa.

Finalment, però és el més important, em queda agrair-te a tu que estàs llegint aquest escrit, el teu impuls. Si, perquè el fet que algú llegeixi les publicacions, dona sentit a escriure-les. Moltes gràcies!

Comentaris