26/07/20 Desè aniversari del blog

Deu anys, com n'arriba a passar de ràpid el temps.
Escriure les aventures, desventures, projectes i altres, en un blog, té molts avantatges. A més de poder-ho compartir, perquè ajudi a construir somnis personals, als qui ho llegeixen.
Un dels principals avantatges és que fa de quadern de bitàcola. Permeten consultar les inquietuds que sentia, abans d'afrontar un repte, el que en vaig aprendre, el que em cal seguir desaprenent i reviure les sensacions de l'aventura. També hi tinc algun escrit, on publico tot el material que he fet servir, i m'ajuda a poder preparar la següent idea.
Més que fer un relat, amb tots els detalls. El que pretenc en cada escrit, és explicar les sensacions que produeixen els reptes. Perquè crec que és més important, transmetre el que un sent, que no parlar ritmes i d'altres detalls molts més tècnics, que en multitud d'ocasions són molt subjectius, i ja hi ha qui sap explicar-ho molt bé.
Escriure un blog, en els temps actuals, sembla navegar a contracorrent. Ara, el que es porta és la foto, amb una frase curta, penjada a les xarxes socials, que no deixa de ser un instant efímer. En canvi en el blog, qui l'interessi, pel motiu que sigui, ho pot consultar sempre. Com a curiositat us diré, que quan acabo un repte i publico la foto, pot arribar a tenir un parell de centenars de m'agrada, sumant les diferents xarxes socials. En canvi, quan publico la crònica, arriba en moltes ocasions a superar el miler de lectures, durant la primera setmana. Crec que una cosa no està renyida amb l'altre, i es complementen bé.
No puc deixar de donar-te les gràcies, a tu, que llegeixes aquest escrit. Ja ho facis assíduament o de manera ocasional. Gràcies al teu impuls, aquest modest projecte segueix en marxa, amb un llibre publicat, ara fa uns mesos. Aprenentatges de llarga distància. I amb noves inquietuds, que fan anar endavant, sempre endavant. Moltes, moltes, moltes gràcies!!!