UltraQuim

Text escrit el 19/12/20 No ho sabia, però aquesta seria la primera de moltes aventures, en caiac i que em servirien per agafar experiència i a posterior fer-hottambé amb la bicicleta amb alforges i anar a descobrir territori. Aquell estiu havia començar a llogar un caiac, per aprendre i fer sortides un dia a la setmana. Ho hauria fet una dotzena de vegades com a molt, abans de l'aventura. Va sorgir de la manera més simple. Uns dies abans estava de compres en el supermercat. En la ciutat on residim, Sant Feliu de Guíxols. Em vaig trobar amb en Xavi, qui em va ensenyar i llogar el caiac durant l'estiu, des de Kayak Guíxols. Li havia comentat que feia vacances aquell setembre. Em va proposar de fer la Costa Brava en caiac, ell em deixava el material, jo no tenia res de res. Vaig acceptar la proposta al moment. Les oportunitats cal aprofitar-les quan passen per davant. Soc dels que penso que millor penedir-me del que faig, que del que deixo de fer. Àlbum de fotos

Tinc set de caiac, de mar i d'aventura, una set d'aquelles que no s'acaba, per molt que begui mai en tinc prou. Per satisfer aquest anell, agafo el caiac a primera hora del dissabte i enfilo direcció nord, sense tenir massa clar on faré nit. Tot projecte de llarga distància és un camí a l'interior d'un mateix, fer-ho en solitari, fa que aquest viatge pugui arribar més endins. Vaig navegant, tinc marejol casi tot el dia, tiro bastant pel dret, al poc de començar decideixo anar fins a Cala Ferriol, una caleta preciosa que es troba passat L'Estartit i abans de L'Escala, d'accés feixuc per terra i no massa visitada per les embarcacions.  Les tirades són llargues, faig cinc parades abans d'arribar-hi. Al anar una mica separat de la línia de la costa, vaig observant racons per anar a gaudir, quan faci el tram de tornada. En 9h23' damunt el caiac, faig els 47,230 km de mar, que em fan arribar al meu destí. Arribada a Cala Ferriol, com que res...

Àlbum de fotos

Surto a mig matí amb poc vent i mar de fons, durant la primera meitat del dia la tramuntana puja i les onades es fan més grans, navego resseguint la costa, voldria entrar en alguna cova, però les condicions de la mar ho desaconsellen. Navego pausadament a ritme de comtenplació, gaudint de nou d'una costa que més molt familiar, poc abans d'arribar a Tossa, paro a nedar una mica. L'he vist en mil i una ocasions, però el castell de Tossa, sempre em deixa amb la boca oberta, vaig fent camí fins arribar a Lloret, on paro a dinar sota la  casa-castell, són les 16:30 de la tarda, en menys de 2 hores  estic a Blanes. Mentre dino, tinc una sorpresa desagradable, el mòbil ha deixat de respirar, penso que cap problema, he mirat la predicció del temps, és bona, si tinc qualsevol problema, estic aprop de casa i en terreny conegut, dormiré en un raconet tranquil, a més abans de la telefonia mòbil, les aventures és feien igualment, desfer el camí, em faria arribar pràcticame...

Estem preparant un "repte" diferent, una xerrada sobre la navegació en caiac i la natació en aigües obertes, com es complementen, que farem el proper dissabte 16 de juliol, a les 19 hores,  al Decathlon de Figueres , serà a càrrec de Jorge Pérez, en la part de nedar i jo, en lo referent al caiac. Estic nerviós, això si que és un repte difícil, parlar d'una cosa que m'agrada molt com navegar en caiac, em fa molta il·lusió, fer-ho amb un amic com en Jorge, és una gran motivació, fer-ho dintre el projecte de Neda el Món , ho fa una gran responsabilitat. Aquest dissabte, van ser moltes hores de feina, reunió, lligar detalls, proves in situ, vam comptar amb la Mónica Campaña, que a més de treballar amb nosaltres per l'esdeveniment, ens va fer les fotos que acompanyen l'escrit, només és l'inici de les moltes hores que hi hem dedicat i de les que queden per endavant. Abans que s'amagués el sol, va arribar el premi, nedar en un lloc màgic,  cala Montjoi (Ro...

El caiac de travessia, tancat, de 5,20 metres de llarg, permet fer llargues distàncies, amb comoditat, amb bones prestacions per navegar,  amb mar  plana o moguda, permet dur un munt de material dins seu, sense que es mulli, com ara menjar i roba. Fer una escapada de cap de setmana dóna l'oportunitat de gaudir de l'estimada Costa Brava, al meu ritme, disfrutar del meus raconets i sempre descobrir-ne algun de nou, aprofitant per fer-ho palada a palada  parant a menjar, llegir, descansar i nedar. Surto de Sant Feliu de Guíxols i enfilo direcció Palamós, pel recte, fins a fer parada a la Platja del Castell, una de les poques platges verges de Catalunya, d'aquí segueixo fins a un refugi de pescadors, situat entre Llafranc i Tamariu, en el  Cap de Begur comença a bufar amb ganes, juntament amb onades que a estones em fan anar on elles volen, em refugio a la platja de Sa Tuna, el vent segueix un parell d'hores més, tal i com deia la predicció, m'acosto fins a l...

El dia està exultant, les onades no s'han despertat, en el mar es poden apreciar els colors de l'aigua, tonalitats turquesa, matisos verds, prou transparent per veure els secrets que hi amaga des del caiac. Tinc l'oportunitat de veure de nou per primer cop, un paisatge que més molt familiar, ho puc fer a través dels ulls d'en Joan, a ritme de palada, observant com l'entorn li omple els sentits. Llisquem sobre el mar amb les nostres muntures de plàstic. Entrada en una cova, aparquem el caiac i a nedar, a jugar amb l'aigua, els corbs marins, volen sortir a les fotos amb nosaltres, disfrutem com nens en un dia de festa, seguim navegant fins a una platja propera, per seguir nedant, jugant amb el nou joguet, una càmera aquàtica, tot fent fotos al fons marí, gaudint l'ara i el aquí. Després, assentats en una pedra, m'adono de que la vida és el que ens passa mentre fem plans pel futur, com deia el gran John Lennon, perquè del que varem parlar que faríem,...

Foto d'en Jorge Pérez La Volta del Serrà, més que una prova de natació de 7.000 metres a relleus, ara un neda i l'altre en el caiac, és un joc de nens. Per pati tenim el mar, per joguets un caiac, per joc nedar, per companys, un munt de nens més, que juguem uns contra els altres a veure qui arriba abans. Com bons infants, ens enrabiem, enfadem, però acabem de la mà. La mar és fa estimar, quan ens deixa veure el que té dins i ens connecta amb el nostre més autèntic jo, a estones ens ha fet la guitza, cap al final, amb més de 5.000 metes nedats, estava juganera i tenia ganes de venir en contra, perquè no anéssim endavant, en el fons no volia que la deixessin sola, perquè s'estava divertint com tots nosaltres. En el ara nedo jo, no tu, va jo, molta estratègia, cadascú la seva, totes diferents, totes vàlides, per ser els més ràpids en tornar de nou al punt de sortida, en els caiacs, hi dúiem l'avituallament, nosaltres canviàvem cada 15 minuts, que passaven volant...

Viure i veure la travessia des de fora, permet observar, veient com hi ha qui ve a fer a buscar un resultat, qui ve a competir, qui ve simplement a gaudir fent-la, qui l'afronta com un repte, per alguns és una distància curta, per altres és la més llarga que hauran nedat al mar. El tram de la natació, el visc des de dins, guiant els primers, que volen per l'aigua, anant a encaminar a algun en el rumb correcte, estan molt atent, si algú presenta símptomes de fatiga o desorientació, això no ho he fet sol, hi havia un munt d'embarcacions que ajudaven, però només jo tenia el privilegi, no buscat, de ser l'únic que ho feia arran de mar, des del caiac. Potser perquè sóc un esportista del grup cuer, arribant l'últim en més d'una ocasió, m'agrada compartir metres amb els que van cap al final, els que arriben darrers, però per davant de tota la gent que no s'atreveix a fer-ho, els que han guanyat la batalla al sofà, un matí mandrós de diumenge, a més, acos...

  Track Primer dia:   Garmin Connect     Wikiloc Track Segon  dia:    Garmin Connect     Wikiloc Track Tercer dia:    Garmin Connect    Wikiloc Àlbum de fotogràfies Tots els escrits de l'aventura a: Baix Empordà en caiac 2019

Hi ha travessies per ser còmplice dels somnis i il·lusions d'altres nedadors. Curiosament, la travessia de Sant Feliu de Guíxols, la de casa, que organitza el Club Aquàtic Xaloc, en el que estic, no l'he nedat mai, fa anys que la faig des del caiac. Tot comença a les 7 del matí, arriba el sol i ja som a la platja. Els voluntaris que fan possible aquesta travessia, roben hores a la son per donar hores als altres, jo només sóc un més de les persones que aquell dia ho fan possible, a més hi ha els que porten setmanes, per no dir mesos, treballant perquè tot rutlli. A primera hora, toca muntar tot el tinglado, descarregar i posar tot el material a lloc, fer cadascú la seva tasca i solventar els petits contratemps que sempre sorgeixen. Mica en mica van arribant nedadors i nedadors, aprofito a saludar els coneguts abans d'embarcar-me en el caiac. Som un equip de 5 caiaquistes, apart de les embarcacions que completen el dispositiu de seguretat a l'aigua. Hi ha 359 n...

Sempre he pensat, que als que ens agrada participar en proves esportives organitzades, independenment siguin pagant o no, hem de retornar aquest "favor" i col.laborar a muntar esdeveniments per altres atletes. Aprofito a fer-ho en les competicions que muntem des del meu club d'entrenament, el Club Aquàtic Xaloc, en aquesta ocasió en la 38ª edició de la travessia nedant a Sant Feliu de Guíxols, degut als 25 km nedats el dia abans a l'Ebre, estava realment cansat i fet pols, però no hi ha excuses que valguin. A les 7 del matí, ja estàvem muntant la logística,  lligant els últims petits detalls d'última hora, el temps va passar volant, entre les tasques i el munt d'amics que van anar venint, sense adornar-me'n, ja estava en el caiac, per enfilar la sortida. Comença la travessia, no sé si els nedadors van molt ràpids o estic massa fos de braços, quins 1.100 metres més llargs, a la que tothom està encarrilat, amb l'ajuda de la Claudià i en Pep, del Kayak C...

Setena participació a la travessia de Sant Feliu de Guíxols, tot i que mai nedant, sempre palejant. Des que tinc caiac. Quan encara no era del Aquàtic Club Xaloc, club organitzador de la prova, ja hi participava com a caiaquista voluntari. Per mi és una gran responsabilitat, no  perquè hi neda part de la meva família d'aigua, que també, sinó per tots i cadascú dels que hi participen. M'agradaria que tothom pogués gaudir d'una cosa que m'apassiona, nedar en aigües obertes.  Només aporto el meu gra de sorra, perquè una travessia com  aquesta, rutlli. Pels que van a fer podi, per oferir-los un bon rumb, sense obstacles imprevistos. Pels que volen superar la seva marca, que tinguin els mitjans per aconseguir-ho. Pels que van a nedar i passar-ho bé, intentar ser part de la seva diversió, encara que sigui retornant un somriure. Pels que fer 1.100 o 400 metres, és tot un desafiament, ajudar-los a aconseguir-ho, animant i encoratjant la seva valentia. Per tots, donant-los, e...

Àlbum de fotos

Despertar tranquil i mandrós, és l'únic matí que ens lleven després que el sol. Jornada sense presses, esmorzem i caiaquistes de la zona, ens comenten que potser veurem dofins, hi ha un banc de tonyines i això n'augmenta les possibilitats, sempre n'he volgut veure navegant, som-hi, que a la mar hi falta gent. Arribem fins a Portbou, fruint de paisatges de somni, entrem a un cova, de dofins ni rastre. Davant la badia de Portbou, decideixo anar fins l'extrem nord de la Costa Brava, m'arribo fins el punt on hi conflueixen dos països, Catalunya i França, em feia especial il·lusió arribar-hi, segueixo una mica més, el dia és clar i les vistes són magnifiques. Tornem a Llançà, on per motius logístics de transport, s'acaba la nostra aventura. Tots els dies ha bufat més o menys tramuntana, però cap ha estat especialment dolent, em pogut navegar els 5 dies. Ha estat una aventura intensa, de les de repetir, amb un escenari idilic, que compartida amb amics, en Xavi Martí...

La Marnaton de Barcelona, l'he viscuda des de dins, a vista de  caiac. Hi ha hagut uns mil participants, mil i una histories. Tot i que jo, des de fa dos anys en visc una, de molt aprop. És una història de vital, de superació, d'anar sempre una mica més enllà, una lliçó de vida. Des del 2017, tinc la gran sort de poder anar, des del caiac, amb en Sergio Perez, que té una minusvalidesa a les cames, que compensa amb escreix, amb una voluntat i determinació de ferro i acompanyant-lo en Francesc Calvo, entrenador i, sobretot, amic seu. El 2017 va nedar 2.000 metres, l'any següent els 4.000 i enguany, s'havia proposat fer els 6.500, tot i que per motius de seguretat, per la baixa temperatura de l'aigua, al voltant de 15 graus, l'organització, va retallar per tothom a 5.000 metres. El més espectacular d'en Sergio, és que, en les tres ocasions que he tingut l'honor d'anar amb ell, no l'he sentit queixar-se, ni dir paraules amb desànim, ni defallir. S...

Sortir a gaudir del mar amb el caiac, es preciós, poder-ho fer amb bons amics es memorable. Sortida d'iniciació en el caiac, a més en el tancat del Bernat i l'Andreu, amb la companyia inicial de la família Alsina, la Laura, la Maria, la Carme i el Pere, que ens han acompanyat en l'inici, ells han fet un recorregut més curt. Amb el Bernat i l'Andreu, just 7 dies abans estàvem a 2.853 metres i ara a 0 metres, quin contrast, crec que els empatxat de coneixements del que es un caiac i com es governa, tenia tantes ganes que ho visquessin, només amb l'intenció que el gaudissin, a mi des de el primer dia em va enganxar, el caiac, es diversió, tranquilitat, es viure el mar assegut en ell i gronxat per les seves onades. Ara no es millor moment per disfrutar del caiac, molta embarcació estressada, les cales semblen una exposició de barques, a veure qui la te més gran, però per contra, per fer un tastet, si, per contrast, per imaginar com són els raconets de la costa brava ...

Ha estat un dia de núvols grisos, pintat de color blau marí. Acostumo a ser molt individualista en les curses i reptes que faig, m'encanta anar acompanyat, però prefereixo que el resultat, per bé i per mal, depengui de mi.  La volta del Serrà és una de les poques excepcions. Una grata excepció, en que per segon any consecutiu, faig equip amb en Joan Cutrina, som els Peçallarga. La quarta vegada que faig aquesta prova i l'atzar a volgut que per primer cop fes el tram d'inici. Ostres, com es dispara l'adrenalina en el moment de la sortida. Són uns 1.000 metres, fins a trobar el Joan que duu el caiac i fer el primer, de molts relleus. M'encanta combinar dues modalitats esportives que m'agraden molt, com és nedar i palejar. Mentre palejo puc gaudir la cursa, parlar amb d'altres participants, observar fins on arriba la mar, sentir el vent com m'acarona, per desprès entrar dins l'aigua, sentir la carícia salada, càlida i suau que m'envolta t...

Si es que no puc fer el tonto, que em retraten, però es tant divertit que no ho puc evitar. Gràcies al Josep Vidal, tenim un munt de fotografies, de la 37 travessia de Sant Feliu, que es va celebrar el diumenge passat . Les podeu trobar aquí. Entrada relacionada: 22/08/10 Travessia de Sant Feliu de Guíxols

La predicció no pot ser millor, matí ennuvolat, que farà que pugui navegar amb el caiac amb poc trànsit marítim i tarda assolellada, que em permetrà dir adéu a l'estiu com es mereix, fent una mica de sol i platja. El recorregut, un que he fet infinitat de vegades i que no em canso de repetir. Sortida i arribada a Sant Feliu de Guíxols, anant fins al darrere del castell de Tossa de Mar. Hi ha un lleuger marejol. Vaig pel dret, per tornar resseguint la costa, és com estar mirant llarga estona el pastís que després, lentament, assaboriré. Pel camí, trobo un peix lluna surant, li faig fotos. Quan poso la càmera dins l'aigua per fer l'última, sembla que s'ha cansat de fer de model i s'enfonsa. Aprofito la bona mar, per entrar a coves i covetes. Per navegar entre esculls, per resseguir les roques a pocs centímetres. Arriba l'hora de dinar, paro una estona. Banyet, lectura, menjar, fins i tot, em deixo atrapar per la nyonya. Torno a navegar, fins que el sol i l'...