26/02/14 Un dia dolent
Hi ha dies en que tot sembla ser dolent, per sort són molt pocs, però n'hi ha.
Tot el que esperava que sortís d'una manera, surt d'una altre, totalment al revés. Sembla que els elements juguin contra meu. La tristor i la melangia es van apoderant de mi. El nus de la gola és cada cop més gran. Dies en que em canso de semblar fort i noto com la vida em pesa, com la càrrega del que tinc, té menys pes que el que trobo a faltar. Dies en que dibuixo el meu millor somriure, que pot dissimular com em sento davant dels altres, tot i que a mi mateix no em puc enganyar.
El rellotge sembla que no avanci, les hores es tornen interminables; miro constantment el rellotge, com si el temps passes més ràpid pel fet de mirar-lo. El pensament es torna temàtic, donant voltes i voltes allà mateix, sense voler-ne sortir.
Finalment el dia deixa pas a la nit, on en la calma de la solitud, sense el ferotge xiuxiuejar de fons, només quedo jo. Decideixo fer bategar el cor ràpid, és igual com, nedant, corrent, pedalant o caminant, és igual si no en tinc ganes, començo sense esma o treien la ràbia continguda, tal i fa. És en aquest moment, en que al igual que la suor surt del meu cos, els pensaments negatius també ho fan.
Mentre el cor s'accelera, em venen records de situacions esportives o personals, en que estava tocant fons, dins el meu propi pou, revisc sensacions i m'adono en la perspectiva que dóna el temps, que d'allò, que en aquell moment semblava insalvable, ara, només és un record, tal i com acabarà sent el que m'amoïna en aquests moments. Començo a pensar en opcions, en assumir noves realitats, en buscar recursos, deixo volar la meva imaginació i em porta, més enllà, en un futur en que el que m'està angoixant, no és més que un mal record.De cop i volta, m'adono que en realitat el dia, m'ha ajudat a treure el que de vegades costa dir en veu alta i així ha sortit cridant en silenci. D'aquesta manera he fet que un dia dolent, es tornes un bon dia.
Tot el que esperava que sortís d'una manera, surt d'una altre, totalment al revés. Sembla que els elements juguin contra meu. La tristor i la melangia es van apoderant de mi. El nus de la gola és cada cop més gran. Dies en que em canso de semblar fort i noto com la vida em pesa, com la càrrega del que tinc, té menys pes que el que trobo a faltar. Dies en que dibuixo el meu millor somriure, que pot dissimular com em sento davant dels altres, tot i que a mi mateix no em puc enganyar.
El rellotge sembla que no avanci, les hores es tornen interminables; miro constantment el rellotge, com si el temps passes més ràpid pel fet de mirar-lo. El pensament es torna temàtic, donant voltes i voltes allà mateix, sense voler-ne sortir.
Finalment el dia deixa pas a la nit, on en la calma de la solitud, sense el ferotge xiuxiuejar de fons, només quedo jo. Decideixo fer bategar el cor ràpid, és igual com, nedant, corrent, pedalant o caminant, és igual si no en tinc ganes, començo sense esma o treien la ràbia continguda, tal i fa. És en aquest moment, en que al igual que la suor surt del meu cos, els pensaments negatius també ho fan.
Mentre el cor s'accelera, em venen records de situacions esportives o personals, en que estava tocant fons, dins el meu propi pou, revisc sensacions i m'adono en la perspectiva que dóna el temps, que d'allò, que en aquell moment semblava insalvable, ara, només és un record, tal i com acabarà sent el que m'amoïna en aquests moments. Començo a pensar en opcions, en assumir noves realitats, en buscar recursos, deixo volar la meva imaginació i em porta, més enllà, en un futur en que el que m'està angoixant, no és més que un mal record.De cop i volta, m'adono que en realitat el dia, m'ha ajudat a treure el que de vegades costa dir en veu alta i així ha sortit cridant en silenci. D'aquesta manera he fet que un dia dolent, es tornes un bon dia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!