Segueix-me a Instagram! Segueix-me a Facebook! Segueix-me a Twitter!

13/02/14 Cinc anys aprenent a nedar

El febrer del 2009, vaig començar a intentar nedar bé. Primer per lliure, recordo aquell primer dia. Un diumenge, l'estranya sensació de posar-me el gorro de bany. La primera alenada d'aire amb gust de clor i la xafogor, al entrar a les instal·lacions. El content que vaig estar al estar dins l'aigua i com de llargs em van semblar 25 metres.
Al cap de poc, al veure que no evolucionada tot sol i que només aconseguiria agafar mals vicis. M'apunto a un curset, tres hores per setmana durant tres mesos. Només començar em vaig adonar que no en tenia ni idea, que el que havia fet fins aleshores, no era més que intentar surar, fins aquell moment no havia anat mai fins les boies de la platja, les veia massa lluny.
Els inicis van ser durs, molt durs. Quan feia peus, anava cap enrere, literalment, quan intentava respirar de costat, resultava que treia el cap en un costat i acaba posant-lo mirant endavant, ni jo sé com ho feia. El complicat que trobava coordinar tot el cos al mateix moment. I l'esgotat que acabava.
Gràcies a la gran paciència de la Clàudia, la monitora en aquell trimestre, vaig iniciar la base per nedar amb mínimes condicions. Va arribar l'estiu, al mar notava la diferència, gràcies al poc que havia après, vaig gaudir d'algunes travessies, de la mà dels inicis de Neda el Món. Per després un cop a la tardor, començar a entrenar  en el Club Aquàtic Xaloc. On sense en Guillem, que no es cansava de repetir i repetir com ho havia de fer, de diferents maneres i amb varis exemples, segurament no  estaria nedant a dia d'avui.
Ara, amb uns 1.800 km nedats, durant 5 anys. Em queda un camí molt llarg, encara per saber nedar bé, la meva tècnica deixa molt que desitjar. Tot i que he aconseguit el meu principal objectiu, disfrutar de nedar i al fer-ho es va obrir tot un món que desconeixia al meu davant, que tant m'apassiona, les aigües obertes.
Per celebrar aquest cinquè aniversari, millor que fer-ho un repte d'aigua, és fer-ne tres. Un moderadament difícil, el següent serà difícil i per últim, la cirereta del pastís un d'extremadament difícil. Serà en els propers mesos, abans que arribi l'estiu.  Els aniré explicant en aquest bloc.


Entrades relacionades:

Comentaris