Segueix-me a Instagram! Segueix-me a Facebook! Segueix-me a Twitter!

11/09/11 NedaMarcelona. Durant

Arribada a la sortida, un munt d'amics i de cares conegudes, estem a la platja de Sant Sebastià, al fons es veu l'arribada, el Fòrum, hi ha una porció  de mar per endavant, 5.700 metres.
Escalfo una mica, acabo d'ajustar el neoprè i penso: en la travessia d'ahir, Roses - L'Escala,  el divendres em vaig llevar a les 7:00 per treballar i només he dormit 5 hores, en dos nits, els braços els tinc pesats, de nedar i moure balles, amunt i avall, aquesta matinada. Em poso més enrere de lo habitual, no vull que m'atropellin, ni fer nosa.
Comença la travessia, només agafar la posició horitzontal, tot es posa a lloc, em sento de meravella, han marxat tots els mals, la mar està plana, l'aigua transparent, el sol ens acompanya, veig Barcelona des del mar, sembla més amable, fins i tot la Torre Agbar, sembla més bonica, el sol banya els edificis donant-los una brillantor que ens pica l'ullet, hi ha boies grans, cada 500 metres, que ens marquen el recorregut a la perfecció i ens permeten anar controlant el ritme, 2 avituallaments a l'aigua, per recuperar i agafar impuls per seguir.
Em sento en harmonia amb la mar, llisco sobre ella, sense massa esforç, al final, a poc d'entrar a la zona de banys del Fòrum, unes quantes meduses ens venen a rebre, no n'hi ha gaires, són grans i fàcils d'evitar.
Recupero la posició vertical, passo del fals silenci de la mar al brogit de la gran ciutat, un munt d'amics han arribat, converses amb l'un i l'altre, menjar una mica i marxo a fer una dutxa, necessito una mica de tranquilitat per pair-ho tot, com em va explicar un fora de serie que als  55 anys, que va córrer 28 maratons en un any, "la dutxa és el premi dels corredors populars", és una gran veritat.
He aconseguit el repte de de nedar 2 dies, en 2 travessies, 22.200 metres. Retorno a on hi ha el bullici, per gaudir de les travessies curtes de 800, 400 i 25 metres que es disputen, perquè l'important no és la distància, l'important és gaudir i que cadascú faci el seu repte.

Entrades relacionades:

Comentaris

  1. a partir d'ara mai mes seras ULTRAQUIM, serás POETAQUIM
    Felicitats!!!

    ResponElimina
  2. A partir d'ara mai mes serás ULTRAQUIM, serás POETAQUIM
    Flicitats!!!

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies Pep, el que dóna sentit a tot plegat, a fer reptes llargs, a tocar fons devegades i a acabar fet pols, és viure emocions i sensacions i és el que intento transmetre.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Moltes gràcies per comentar!