10/12/13 24 hores d'atletisme. Pròleg

Foto corredors edició 2010
Falten pocs dies per estar fent una prova, que em fa molt respecte i molta il·lusió a parts iguals.
Aquest any, en la meva quarta participació, serà diferent, degut a la lesió del genoll, l'inflamació del tensor fàcia lata, que no acaba d'estar del tot solventada, tot i que no fa mal, no podré córrer, si caminar, seguint les instruccions del traumatòleg. Serà dur sobretot les primeres hores en que estaré amb forces i tothom correrà, hauré de controlar les meves ganes de fer com ells i caminar, això si, tinc la ferma intenció de  caminar tant ràpid com pugui, parant el menys possible.
El primordial és passar-ho, sinó res no val la pena, a més hi vaig amb tres objectius molts definits:
Primer, No fer-me mal, això és el més important, si el dolor surt, pararé, aplicaré les pautes que m'han prescrit i descansaré, si cal una bona estona, tot i que vull fer les 24 hores sense parar, si cal pararé hores. Segur que després ho voldré tornar a provar, però si no remet, deixaré la prova, això ho tinc més que clar, claríssim.
Segon. Aconseguir fer 100 km, per d'aquesta manera tancar l'objectiu que vaig iniciar el mes de setembre, el de fer 4 curses de 100 km en 99 dies i aconseguir que sigui la prova número 20 de 100 km o més.
Tercer. Superar els 125 km, un objectiu ambiciós si tenim en compte que només caminaré. Fent números ràpids sembla fàcil, a 5'21 km/hora surt,  no és així. De dia aniré més ràpid, que no pas de nit quan la son m'atrapi, a més les parades per canviar-me de roba, menjar i fer necessitats fisiològiques fan baixar el promig, aquestes parades amb el cansament i la son cada vegada es tarda més temps en fer.
Il·lusió, perquè és el fi de festa, des de fa 4 anys, que tanco la temporada amb aquesta prova, abans del descans esportiu de les festes de Nadal. Il·lusió per les bones estones amb els amics amb qui compartiré la lluita contra la pista. Il·lusió per gaudir de la celebració de l'atletisme, muntada per la gran gent de corredors.cat. Il·lusió davant l'expectativa de superar-me.