UltraQuim

Pels que varen participar, l'Aquatló de Platja d'Aro, va durar entre els 30 i els 63 minuts. Per mi van estar prop de 12 hores, no vaig ser l'únic, érem uns quants companys i amics de l'Aquàtic Club Xaloc. La millor manera per estar apunt, va ser anar a fer un tastet de mar amb l'amic Sergi , poca  estona abans de començar el muntatge de la prova. El matí passa volant. Descarregar material, muntatge del box, senyalització del circuit de córrer, abalisar el tram de natació amb boies, preparar guarda roba, solucionar imprevistos d'última hora, preparar l'avituallament, preparar els obsequis pels atletes, anar a buscar els caiacs pel seguiment de mar, van ser algunes de les moltes tasques que vam fer entre tots. Una feinada! Dinar un entrepà, allà mateix i torne'm-hi, que en res van arribant els participants. Tinc una estona de tranquil·litat, aprofito per fer el tram de natació amb l'amic Josep. Que diferent que es veu, quan saps que en poca estona,...

Viure i veure la travessia des de fora, permet observar, veient com hi ha qui ve a fer a buscar un resultat, qui ve a competir, qui ve simplement a gaudir fent-la, qui l'afronta com un repte, per alguns és una distància curta, per altres és la més llarga que hauran nedat al mar. El tram de la natació, el visc des de dins, guiant els primers, que volen per l'aigua, anant a encaminar a algun en el rumb correcte, estan molt atent, si algú presenta símptomes de fatiga o desorientació, això no ho he fet sol, hi havia un munt d'embarcacions que ajudaven, però només jo tenia el privilegi, no buscat, de ser l'únic que ho feia arran de mar, des del caiac. Potser perquè sóc un esportista del grup cuer, arribant l'últim en més d'una ocasió, m'agrada compartir metres amb els que van cap al final, els que arriben darrers, però per davant de tota la gent que no s'atreveix a fer-ho, els que han guanyat la batalla al sofà, un matí mandrós de diumenge, a més, acos...

Sempre he pensat, que als que ens agrada participar en proves esportives organitzades, independenment siguin pagant o no, hem de retornar aquest "favor" i col.laborar a muntar esdeveniments per altres atletes. Aprofito a fer-ho en les competicions que muntem des del meu club d'entrenament, el Club Aquàtic Xaloc, en aquesta ocasió en la 38ª edició de la travessia nedant a Sant Feliu de Guíxols, degut als 25 km nedats el dia abans a l'Ebre, estava realment cansat i fet pols, però no hi ha excuses que valguin. A les 7 del matí, ja estàvem muntant la logística,  lligant els últims petits detalls d'última hora, el temps va passar volant, entre les tasques i el munt d'amics que van anar venint, sense adornar-me'n, ja estava en el caiac, per enfilar la sortida. Comença la travessia, no sé si els nedadors van molt ràpids o estic massa fos de braços, quins 1.100 metres més llargs, a la que tothom està encarrilat, amb l'ajuda de la Claudià i en Pep, del Kayak C...

Fa tres anys que les Marnaton les visc des de l'aigua, tot i que no nedant, en aquesta ocasió des del caiac. Sent part de l'organització i alhora un palista més. Estic a casa, és el tram de la Costa Brava, que  més bé conec, que en més ocasions he navegat i nedat. Res per mi és nou,  avui ho gaudiré amb doble mirada, una mirada tranquil·la i sense pressa que em permet assaborir a foc lent les múltiples sensacions i  emocions viscudes en aquest recorregut, mentre acompanyo el darrer nedador i al mateix temps vigilant a l'aguait d'embarcacions i de qualsevol cosa que pugui incidir en la travessia. La sortida de la travessia és impressionant , 400 persones que comencen a nedar al mateix moment, el so de les braçades contrasta amb el silenci de l'ambient. Una trentena de caiacs i una vintena d'embarcacions, els acompanyarem per a que descobreixin i sobretot gaudeixin de la costa de Sant Feliu de Guíxols. La mar està molt planera, l'aigua transparent permet g...

Setena participació a la travessia de Sant Feliu de Guíxols, tot i que mai nedant, sempre palejant. Des que tinc caiac. Quan encara no era del Aquàtic Club Xaloc, club organitzador de la prova, ja hi participava com a caiaquista voluntari. Per mi és una gran responsabilitat, no  perquè hi neda part de la meva família d'aigua, que també, sinó per tots i cadascú dels que hi participen. M'agradaria que tothom pogués gaudir d'una cosa que m'apassiona, nedar en aigües obertes.  Només aporto el meu gra de sorra, perquè una travessia com  aquesta, rutlli. Pels que van a fer podi, per oferir-los un bon rumb, sense obstacles imprevistos. Pels que volen superar la seva marca, que tinguin els mitjans per aconseguir-ho. Pels que van a nedar i passar-ho bé, intentar ser part de la seva diversió, encara que sigui retornant un somriure. Pels que fer 1.100 o 400 metres, és tot un desafiament, ajudar-los a aconseguir-ho, animant i encoratjant la seva valentia. Per tots, donant-los, e...

Per posar el despertador un dissabte a la 1:50 de la matinada, anar fins el canal olímpic de Castelldefels, a 135 km de casa, per estar tot el dia sota de la intermitent pluja, estant més de deu hores treballant, sis de les quals dins un caiac, cal només una cosa, una cosa molt important. Passió! Passió pel que un fa, passió compartida per tot l'equip de persones que fa possible Marnaton. La tasca és dura. Cada membre de l'equip té la seva funció especifica i un únic objectiu, que és pugui nedar amb seguretat, amb tots els serveis i que fer-ho sigui una experiència divertida. Anem contra-rellotge en el muntatge. De vegades és estressant per l'alt nivell d'autoexigència, muntem una festa per amics i volem que tot surti perfecte. Ens cal ser creatius per solventar les qüestions que es van presentant. Alhora és molt il·lusionant al veure com la gent s'ho passa bé. La mar és màgica, alhora un medi canviant que mai està quiet i a estones és torna hostil, en aquesta oc...

La Marnaton de Barcelona, l'he viscuda des de dins, a vista de  caiac. Hi ha hagut uns mil participants, mil i una histories. Tot i que jo, des de fa dos anys en visc una, de molt aprop. És una història de vital, de superació, d'anar sempre una mica més enllà, una lliçó de vida. Des del 2017, tinc la gran sort de poder anar, des del caiac, amb en Sergio Perez, que té una minusvalidesa a les cames, que compensa amb escreix, amb una voluntat i determinació de ferro i acompanyant-lo en Francesc Calvo, entrenador i, sobretot, amic seu. El 2017 va nedar 2.000 metres, l'any següent els 4.000 i enguany, s'havia proposat fer els 6.500, tot i que per motius de seguretat, per la baixa temperatura de l'aigua, al voltant de 15 graus, l'organització, va retallar per tothom a 5.000 metres. El més espectacular d'en Sergio, és que, en les tres ocasions que he tingut l'honor d'anar amb ell, no l'he sentit queixar-se, ni dir paraules amb desànim, ni defallir. S...

Hi ha diferents maneres de participar en una prova esportiva, en aquesta ocasió ho faig col·laborant amb la organització, el Club Aquàtic Xaloc, el meu club. Estic cansat pels 100 km que he fet a peu , tot just 12 hores, decideixo no agafar ni les ulleres de nedar que em conec. Només arribar, l'amic Josep vol anar a nedar i resulta que té dos ulleres de natació, no tardo ni mig segon en caure a la temptació. Sóc dèbil. Fem el circuit que després faran els atletes, moment en el qual estaré en un caiac. Em serveix per veure on hi haurà les complicacions, més que res d'orientació, per les onades que es van carregant, hi ha unes quantes meduses, de les tipus ou ferrat, la Cotylorhiza tuberculata, casi gens urticants. Arriba el moment de la veritat, sempre em posa nerviós, tot i que no m'hi jugo res. Som cinc caiacs a l'aigua, més dues embarcacions, estratègicament distribuïts per cobrir el circuit.  Els aquatletas van com una moto, toca anar a buscar-ne algun que va dir...

Escenari ideal, mar calmada, dia de ple sol, un munt d'amics nedant i un munt d'amics en els caiacs. No tocava nedar, tocava fer el suport amb el caiac, però no per això oblido que també sóc nedador i aprofito aquest punt de vista, per fer-ho el màxim de bé. L'organització, dins l'aigua va ser caòtica, amb senyalització que no es veia, movent la segona boia, un cop iniciada la cursa, embarcacions de suport, que no sabien ni el que feien, un recorregut fixat amb calçador, he participat en travessies, muntades de manera altruista i d'altres sense gaires recursos, molt millor organitzades, només és la meva opinió, a grosso modo tot va funcionar, en els detalls va grinyolar, no deixeu de llegir la crònica de l'Eduard Marqués, que ha participat com a caiaquista en moltes travessies, hi trobareu alguna fotografia més, en el seu bloc: Cap de Creus en caiac. Hi havia dues distàncies la llarga, 7.000 metres, al començament acompanyo el tercer grupet de nedadors del davan...

Quantes intenses emocions, que s'arriben a viure, en una travessia com aquesta, a casa, amb un munt d'amics, en la que no he participat com a nedador, sinó dintre de l'organització. He viscut la travessia, primer ajudant  a lligar detalls, fent feina logística, preparant material, assistint a la reunió informativa del dia abans, durant l'esdeveniment, he tingut la sort d'estar al mar, al costat dels nedadors, des del caiac, intentant ajudar el més possible, espero haver estat a l'alçada de tots ells. Mentre el centenar de participants nedaven, el temps em va volar, van ser prop de 3 hores en el caiac, en que el rellotge va deixar de funcionar, en que el món, es reduïa a un trosset de mar, en que l'important era ser a lloc, pendent, fer de guia, animar, fer la meva petita aportació perquè tots plegats gaudíssim del dia, quan l'últim nedador, va tocar terra, l'alegria que vaig sentir va ser inmensa, no només per ell, sinó per tots els que ho van disfru...

Viure una prova esportiva, des de dintre és tot un repte, és dur,  molt més que no pas participar-hi. Sobretot quan a més de fer de voluntari, recau part del pes del bon desenvolupament de la travessia. En aquesta ocasió, he estat part l'organització amb en Josep Mª i en Sergi, treballant en els dies previs, preparant material, lligant detalls i intentant que tot surtis al màxim de bé. Amb la sensació de que estava muntant una festa pels meus amics i no volia que falles res. La travessia per nosaltres ha començat a primera hora, el mercat del diumenge encara no estava parat, ens trobem per ultimar petites cosetes. Per a posterior, anar com un rellotge, fent cadascú la seva tasca, per tot rutlles. Juntament a una vintena llarga de voluntaris, que han fet possible que la No a la Fred, fos una travessia ben organitzada, divertida i segura. La meva principal tasca, ha transcorregut a la mar, on més m'agrada estar, fent suport amb caiac, amb 9 caiaquistes més. El dia i la mar, ...

Si es que no puc fer el tonto, que em retraten, però es tant divertit que no ho puc evitar. Gràcies al Josep Vidal, tenim un munt de fotografies, de la 37 travessia de Sant Feliu, que es va celebrar el diumenge passat . Les podeu trobar aquí. Entrada relacionada: 22/08/10 Travessia de Sant Feliu de Guíxols

En la planificació no tocava nedar una prova de llarga distància, per haver fet fa dos setmanes l' Ultra Trail Emmona i per tenir d'aquí unes altres dues setmanes l' Isostar Desert Marathon , tot i que em moria de ganes, però si he pogut participar de la festa des del caiac, el recorregut transcorre per un dels indrets que més m'estimo i conec de la Costa Brava, de Tossa de Mar a Sant Feliu de Guíxols.   La mar no ho ha posat gens fàcil, només començar mar de fons, amb onades llargues, de mica en mica, ha anat entrant el vent per quedar-se, en forma de llevant i després variable de component nord, que ha fet passar de marejol a maror en el tram final, fent que el mareig fos una cosa habitual en molts nedadors, autèntics guerrers d'aigua que han lliurat batalla en condicions difícils.   Veure els nedadors com s'esforcen, com lluiten amb fermesa, braçada a braçada, et fa sentir orgullós d'estar allà, al seu costat, siguen testimoni del seu pas...

En aquesta ocasió, no tocava nedar, sinó ajudar en la travessia de Sant Feliu de Guíxols, organitzada, pel club amb el que entreno, el Club Aquàtic Xaloc . Preparar l'arribada, muntar les tanques, preparar material, etc, amb els companys d'entrenament, ha estat divertit. La part més maca i alhora la que més respecte em feia, potser pensareu que es una xorrada, però guiar la cursa amb el caiac i fer el seguiment per mi es una responsabilitat, com a practicant de competicions varies, se que a vegades tot i possar-hi molta bona voluntat, hi ha gent que més que ajudar en el moment de la veritat, fa més nosa que servei. Quan l'àrbitre ha tocat el xiulet d'inici, el cor se m'ha exaltat, a guiar el primer, prou aprop perquè marcar bé el camí, prou separat per no molestar, guiatge fins a l'arribada, tornada enrere a fer de gos d'atura, que no es surti ningú del camí, a recollir les ovelles perdudes; cap a la cua, a fer d'escombra, tantes vegades he estat i es...

Ser part de la diversió dels altres, és una gran responsabilitat. Així ho pensem des de l'organització, del Club Aquàtic Xaloc. Sobretot quan els participants en la travessia No a la Fred, que es fa a casa, són amics, companys de braçades i part de la família d'aigua. Treballar amb persones que esdeveniment rere esdeveniment, estan al peu del canó, siguen els primers en arribar i els últims en marxar, juntament amb la resta de voluntaris, és tot un luxe. Des de la meva feina a l'aigua, toca cuidar i mimar tots els detalls. Material de mar, recorregut, ubicació de les boies, coordinació. I un cop s'inicia la sortida, estar pendent de la meva tasca, des del caiac. Observar els que no porten rumb adequat, massa obert o massa tancat i ajudar-los a anar en la direcció correcta, perquè no facin metres de més i sobretot per evitar possibles perills, ja sigui anar excessivament a prop de les roques o entrar en zona de pas d'embarcacions.  És llavors, quan intento donar e...

Aprofitant que els amics de la TCN (Travessia Catalunya Nedant), feien la seva etapa número 30, des de Cala Rovira de Platja d'Aro  fins Cala Jonca de Sant Feliu de Guíxols. He col·laborat fent suport des del caiac. Hi he trobat molt bon ambient, a dins i a fora del mar. Que els que ho organitzen i els que neden, siguin part de la meva família d'aigua,  ha fet que m'ho passes molt bé. M'he sentit part de la diversió. Era un travessia de caràcter no competitiu, doncs l'objectiu de TCN, és nedar tot el litoral català, no ser-ne els més ràpids. Al llarg del recorregut, fent parades per reagrupar els nedadors, també hi havia parades esporàdiques, per uns que esperaven als altres o per gaudir del múltiples racons que té aquest tram de Costa Brava. En aquestes parades nedadors i caiaquistes, érem un. Un grup d'amics gaudint de la mar. Que a poc de començar, si afegís com caiaquista, l'amic Joan Cutrina, amb qui vam que quedar que ens trobaríem en el mar, ho ha ...

Travessia veient caure el dia tot nedant i com la lluna va guanyant terreny, pinta d'allò més bé, recorregut de 3.800 m i escenari ideal de Sant Feliu de Guíxols fins a la platja de Sa Conca (Platja d'Aro), em tempta moltíssim de fer-la nedant, però finalment faig de voluntari palista amb el Kayak Guíxols . La mar està moguda i hi ha boira, per sort va escampant i es pot donar la sortida, nedadors a   l'aigua i moltes ganes de diversió, em toca acompanyar al grup capdavanter, que en res, ja és només un nedador destacat, el vent va pujant, hi ha corrent en contra i el mar cada vegada està amb més onades, porto el primer fins a l'arribada a bon ritme, em toca recular per anar a la cua i començar la feina de debò. Torno enrere, els nedadors s'han estirat molt de llargada i amplada, la foscor va arribant, hi ha nedadors despistats, uns desorientats pel mar mogut, d'altres que no s'hi veuen massa, perquè van amb ulleres de vidre fosc, incl...

Per onzena vegada he fet la travessia de Sant Feliu de Guíxols. Tot i que igual que en les deu anteriors vegades, no he nedat, he estat en  el caiac, és la prova en que sempre he fet de voluntari i mai he participat. Viure la travessia assentat arran d'aigua, en el caiac, permet observar un munt d'històries, compartir metres amb amics i coneguts, tot i que de vegades no em vegin, és un seient de primera fila de la prova. Hi ha dues distàncies, la de 1.100 metres i la de 400, aquesta última anomenada la travessia de l'Espigó, pel seu punt de partida. És amb la que més gaudeixo, tot i que hi ha qui se l'agafa molt seriosament i va a competir, també hi ha molts d'altres que ho fan d'una manera més lúdica. Hi ha molts pares que aprofiten per acompanyar els seus fills, en els seus inicis en les aigües obertes. En aquesta ocasió he pogut observar el cas invers, una filla que acompanyava la mare, la noia es veia una nedadora consumada, el millor era que l'animav...

Estic més nerviós quan visc una travessia des de fora, que quan la nedo. Són 118 participants, la responsabilitat és molt gran, la satisfacció encara ho és més. A finals del 2010, quan vaig fer la proposta al Aquàtic Club Xaloc, de muntar una travessia al mes de gener, poc em podia imaginar que al cap d'uns anys, una travessia d'hivern entre amics, superaria el centenar de participants, doblant els 56 de l'edició del 2015 i amb el mateix objectiu que la primera, nedar entre amics de manera organitzada i no competitiva. El recorregut resseguint la punta de Garbí,  passant pel seu Freu, que em té captivat i fer la volta a l'illot de S'Adolitx, que pertany a un tram de costa protegit amb variada vida marina, no és més que el que nedem molts Guixolencs a l'estiu. El nom de no a la fred, obeïx a que a Girona diem la fred, mentre que a la resta de Catalunya diuen el fred, un detall que marca la denominació d'origen. Mirant enrere, encara em ressonen comentaris ...

Aprenent grans coses dels petits, aquest podria ser el títol d'aquest escrit. En motiu de la festa del mar a Sant Feliu de Guíxols, el Aquàtic Club Xaloc, ha organitzat una travessia i un aquatló pels més menuts. He tingut l'oportunitat de participar-hi activament,  juntament a més voluntaris del club.  Mentre hi havia les travessies, estava en un  caiac. En la travessia gran  d'uns 350 metres, mentre acompanyàvem als nedadors i nedadores, d'entre 10 i 12 anys, he pensat com fa 5 anys enrere, el que ells estaven fent avui, no ho hagués aconseguit ni de casualitat. L'aigua estava fresqueta, hi he nedat a les nou del matí, abans de preparar l'esdeveniment i he pogut sentir en pròpia pell, com la mar es trobava a uns 16,3C.  Després els més petits han fet la curta, d'uns 150. Han superat la primera impressió de l'aigua freda i han nedat fins aconseguir completar el recorregut. A algun nen li ha costat més que a un altre, tots han completat la trave...