30/06/12 Marnaton Travessia de la lluna, des del caiac
Travessia veient caure el dia tot nedant i com la lluna va guanyant
terreny, pinta d'allò més bé, recorregut de 3.800 m i escenari ideal de
Sant Feliu de Guíxols fins a la platja de Sa Conca (Platja d'Aro), em
tempta moltíssim de fer-la nedant, però finalment faig de voluntari
palista amb el Kayak Guíxols.
La mar està moguda i hi ha boira, per sort va escampant i es pot donar la sortida, nedadors a l'aigua
i moltes ganes de diversió, em toca acompanyar al grup capdavanter, que
en res, ja és només un nedador destacat, el vent va pujant, hi ha
corrent en contra i el mar cada vegada està amb més onades, porto el primer fins a l'arribada a bon ritme, em toca recular per anar a la cua i començar la feina de debò.
Torno
enrere, els nedadors s'han estirat molt de llargada i amplada, la
foscor va arribant, hi ha nedadors despistats, uns desorientats pel mar
mogut, d'altres que no s'hi veuen massa, perquè van amb ulleres de vidre
fosc, inclús les tipus mirall, segurament calculaven arribar abans que
fos de nit, però la mar no els ha deixat, és així d'imprevisible.
Tots els companys caiaquistes, no parem, de conduir i reconduir, per fer-vos una idea de la confusió existent, vaig a buscar un nedador que no solament no ressegueix la costa, sinó que va recte cap a mar obert, direcció Mallorca, un altre que neda cap a la costa, però al revés, direcció cap a la sortida i no cap a l'arribada, l'organització pren la decisió encertada, tot i que una mica tard, de recollir tots els participants que es troben encara a l'aigua, els nedadors porten un llum químic posat a la cremallera del neoprè, pràcticament és l'únic que es veu d'ells, un a un van pujant a les embarcacions i els porten fins l'arribada.
Tots els companys caiaquistes, no parem, de conduir i reconduir, per fer-vos una idea de la confusió existent, vaig a buscar un nedador que no solament no ressegueix la costa, sinó que va recte cap a mar obert, direcció Mallorca, un altre que neda cap a la costa, però al revés, direcció cap a la sortida i no cap a l'arribada, l'organització pren la decisió encertada, tot i que una mica tard, de recollir tots els participants que es troben encara a l'aigua, els nedadors porten un llum químic posat a la cremallera del neoprè, pràcticament és l'únic que es veu d'ells, un a un van pujant a les embarcacions i els porten fins l'arribada.
Han estat poques hores fent de suport amb el caiac, però acabo molt cansat, no només per la part física, sinó per l'engoixa del que suposa veure nedadors enmig del mar, amb onades colpejant
les roques i sense claror.
Camí de tornada, navego amb el caiac en la
foscor de la nit, separat de la resta del grup, en solitari, per
relaxar-me, gaudint la nit, la mar, la tranquil·litat de les onades que
em mouen el caiac, la bellesa visual és impressionant, escolto la remor
de l'aigua i la dolça aroma de la sal.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!