21/04/18 Entrenament d'aigües obertes de Marnaton a Begur
Nedar al mar sempre és un plaer. Si a més ho fas a Begur (Girona), en un dia que el mar sembla planxat i el sol convida a estar a la platja, ja és un luxe. Si a aquesta combinació hi afegim l'acurada organització de Marnaton, només pot haver-hi un resultat, passar-ho molt i molt bé!
La veritat és que per en un dia, m'he colat en un dels entrenaments d'aigües obertes que fa Marnaton, amb els seus alumnes, persones apassionades per nedar i que com la majoria dels que nedem, treballen per millorar la tècnica i els coneixements, per així disfrutar encara més.
Duc neoprè, no per temperatura, doncs estic bastant aclimatat, si per poder seguir el ritme del grup, ser l'últim no m'importa, el que no m'agrada és anar molt distant, per seguretat meva i del altres, si es va agrupat, els recursos de seguiment sempre són més efectius.
La sortida és des de la platja de Sa Riera, anem amb dos grups, el que volen damunt de l'aigua i els que ens hi defensem. No estic acostumat al neoprè i amb la seva flotabilitat, m'emociono jo sol, anant a un ritme superior al que toca, sé que ho pagaré a la tornada, és igual, serà un entrenament intens, ja m'està bé, en el pitjor dels casos, puc pujar a una de les barques que ens acompanyen. La mar està tant plana, que nedem arran de costa, entre roques i milers de peixos que ens deleixen amb la seva dansa, apart de l'avituallament en el mar, a Aiguafreda parem, sortim de l'aigua, per menjar un plàtan i els que volen tornen cap a Sa Riera en barca, penso en anar amb ells, estic cansat per apretar aquests 3.500 metres, però he vingut a jugar, així que torno nedant.
La parada m'ha anat fatal, m'ha refredat la musculatura i des de la primera braçada noto com el neoprè em tiba els hombros, em costa agafar el meu ritme, de fet no l'agafo, segueixo gaudint de nedar en aquest espai tant especial i penso que com se m'acosti una barca hi pujo, em trec el neoprè i torno a nedar sense, cap barca no s'acosta prou i cridar-la per això em sembla un acte egoista, acabo nedant 6.460 metres amb ell posat.
Nedar al mar sempre és màgic, fer-ho amb la tranquil·litat de tenir un gran equip que vetlla per la seguretat, encara ho fa millor.
La veritat és que per en un dia, m'he colat en un dels entrenaments d'aigües obertes que fa Marnaton, amb els seus alumnes, persones apassionades per nedar i que com la majoria dels que nedem, treballen per millorar la tècnica i els coneixements, per així disfrutar encara més.
Duc neoprè, no per temperatura, doncs estic bastant aclimatat, si per poder seguir el ritme del grup, ser l'últim no m'importa, el que no m'agrada és anar molt distant, per seguretat meva i del altres, si es va agrupat, els recursos de seguiment sempre són més efectius.
La sortida és des de la platja de Sa Riera, anem amb dos grups, el que volen damunt de l'aigua i els que ens hi defensem. No estic acostumat al neoprè i amb la seva flotabilitat, m'emociono jo sol, anant a un ritme superior al que toca, sé que ho pagaré a la tornada, és igual, serà un entrenament intens, ja m'està bé, en el pitjor dels casos, puc pujar a una de les barques que ens acompanyen. La mar està tant plana, que nedem arran de costa, entre roques i milers de peixos que ens deleixen amb la seva dansa, apart de l'avituallament en el mar, a Aiguafreda parem, sortim de l'aigua, per menjar un plàtan i els que volen tornen cap a Sa Riera en barca, penso en anar amb ells, estic cansat per apretar aquests 3.500 metres, però he vingut a jugar, així que torno nedant.
La parada m'ha anat fatal, m'ha refredat la musculatura i des de la primera braçada noto com el neoprè em tiba els hombros, em costa agafar el meu ritme, de fet no l'agafo, segueixo gaudint de nedar en aquest espai tant especial i penso que com se m'acosti una barca hi pujo, em trec el neoprè i torno a nedar sense, cap barca no s'acosta prou i cridar-la per això em sembla un acte egoista, acabo nedant 6.460 metres amb ell posat.
Nedar al mar sempre és màgic, fer-ho amb la tranquil·litat de tenir un gran equip que vetlla per la seguretat, encara ho fa millor.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!