28/03/20 #YoCorroEnCasa

En un parell d'ocasions, en dies no consecutius de confinament, anteriors a repte, ja he fet voltes a la terrassa.
M'he apuntat a aquest repte solidari, és la meva manera de no quedar-me quiet davant la pandèmia, de fer alguna cosa. D'ajuntar solidaritat i esport, compromís i diversió.
Aquesta vegada seran unes 300 voltes. Fins a completar els 5 quilòmetres que m'he proposat de fer.
La logística és simple. Un bidó amb aigua, per hidratar-me, i el rellotge garmin, que va traduint els passos en distància.
Per a no marejar-me massa. Cada volta dura entre 10 i 12 segons, evito mirar el terra. La vista recta, mirant l'horitzó o la paret, segons s'escaigui.
Per fer-ho una mica més amè, canvio de sentit a cada quilòmetre. Al parar a beure em despisto del sentit de la marxa, per això duc el rellotge, al canell que va per l'interior, aixó no s'emportarà cap trompada imprevista.
El ritme, tot i ser caminant, és relativament lent. No arribo als 5 km/h, si apreto m'hi acosto, sense arribar-hi. Estic per sobre de 4 km/h. Fer tants girs, alenteix la marxa.
Mentre faig voltes i més voltes. A la terrassa, pel confinament, el pensament vola lliure i pensa en fer un repte personal. En fer aquestes 300 voltes, cada dia mentre duri el confinament. Tinc el turmell, en recuperació, i no vull fer-me mal, decideixo postposar la decisió. Primer faré un tastet, quatre dies en total i si no es queixa, tiraré endavant el repte: #NiConfinatPucParar

Escrit relacionat:

Comentaris