UltraQuim

Text escrit el 19/12/20 No ho sabia, però aquesta seria la primera de moltes aventures, en caiac i que em servirien per agafar experiència i a posterior fer-hottambé amb la bicicleta amb alforges i anar a descobrir territori. Aquell estiu havia començar a llogar un caiac, per aprendre i fer sortides un dia a la setmana. Ho hauria fet una dotzena de vegades com a molt, abans de l'aventura. Va sorgir de la manera més simple. Uns dies abans estava de compres en el supermercat. En la ciutat on residim, Sant Feliu de Guíxols. Em vaig trobar amb en Xavi, qui em va ensenyar i llogar el caiac durant l'estiu, des de Kayak Guíxols. Li havia comentat que feia vacances aquell setembre. Em va proposar de fer la Costa Brava en caiac, ell em deixava el material, jo no tenia res de res. Vaig acceptar la proposta al moment. Les oportunitats cal aprofitar-les quan passen per davant. Soc dels que penso que millor penedir-me del que faig, que del que deixo de fer. Àlbum de fotos

Pels que varen participar, l'Aquatló de Platja d'Aro, va durar entre els 30 i els 63 minuts. Per mi van estar prop de 12 hores, no vaig ser l'únic, érem uns quants companys i amics de l'Aquàtic Club Xaloc. La millor manera per estar apunt, va ser anar a fer un tastet de mar amb l'amic Sergi , poca  estona abans de començar el muntatge de la prova. El matí passa volant. Descarregar material, muntatge del box, senyalització del circuit de córrer, abalisar el tram de natació amb boies, preparar guarda roba, solucionar imprevistos d'última hora, preparar l'avituallament, preparar els obsequis pels atletes, anar a buscar els caiacs pel seguiment de mar, van ser algunes de les moltes tasques que vam fer entre tots. Una feinada! Dinar un entrepà, allà mateix i torne'm-hi, que en res van arribant els participants. Tinc una estona de tranquil·litat, aprofito per fer el tram de natació amb l'amic Josep. Que diferent que es veu, quan saps que en poca estona,...

Tinc set de caiac, de mar i d'aventura, una set d'aquelles que no s'acaba, per molt que begui mai en tinc prou. Per satisfer aquest anell, agafo el caiac a primera hora del dissabte i enfilo direcció nord, sense tenir massa clar on faré nit. Tot projecte de llarga distància és un camí a l'interior d'un mateix, fer-ho en solitari, fa que aquest viatge pugui arribar més endins. Vaig navegant, tinc marejol casi tot el dia, tiro bastant pel dret, al poc de començar decideixo anar fins a Cala Ferriol, una caleta preciosa que es troba passat L'Estartit i abans de L'Escala, d'accés feixuc per terra i no massa visitada per les embarcacions.  Les tirades són llargues, faig cinc parades abans d'arribar-hi. Al anar una mica separat de la línia de la costa, vaig observant racons per anar a gaudir, quan faci el tram de tornada. En 9h23' damunt el caiac, faig els 47,230 km de mar, que em fan arribar al meu destí. Arribada a Cala Ferriol, com que res...

Àlbum de fotos

Surto a mig matí amb poc vent i mar de fons, durant la primera meitat del dia la tramuntana puja i les onades es fan més grans, navego resseguint la costa, voldria entrar en alguna cova, però les condicions de la mar ho desaconsellen. Navego pausadament a ritme de comtenplació, gaudint de nou d'una costa que més molt familiar, poc abans d'arribar a Tossa, paro a nedar una mica. L'he vist en mil i una ocasions, però el castell de Tossa, sempre em deixa amb la boca oberta, vaig fent camí fins arribar a Lloret, on paro a dinar sota la  casa-castell, són les 16:30 de la tarda, en menys de 2 hores  estic a Blanes. Mentre dino, tinc una sorpresa desagradable, el mòbil ha deixat de respirar, penso que cap problema, he mirat la predicció del temps, és bona, si tinc qualsevol problema, estic aprop de casa i en terreny conegut, dormiré en un raconet tranquil, a més abans de la telefonia mòbil, les aventures és feien igualment, desfer el camí, em faria arribar pràcticame...

Estem preparant un "repte" diferent, una xerrada sobre la navegació en caiac i la natació en aigües obertes, com es complementen, que farem el proper dissabte 16 de juliol, a les 19 hores,  al Decathlon de Figueres , serà a càrrec de Jorge Pérez, en la part de nedar i jo, en lo referent al caiac. Estic nerviós, això si que és un repte difícil, parlar d'una cosa que m'agrada molt com navegar en caiac, em fa molta il·lusió, fer-ho amb un amic com en Jorge, és una gran motivació, fer-ho dintre el projecte de Neda el Món , ho fa una gran responsabilitat. Aquest dissabte, van ser moltes hores de feina, reunió, lligar detalls, proves in situ, vam comptar amb la Mónica Campaña, que a més de treballar amb nosaltres per l'esdeveniment, ens va fer les fotos que acompanyen l'escrit, només és l'inici de les moltes hores que hi hem dedicat i de les que queden per endavant. Abans que s'amagués el sol, va arribar el premi, nedar en un lloc màgic,  cala Montjoi (Ro...

El caiac de travessia, tancat, de 5,20 metres de llarg, permet fer llargues distàncies, amb comoditat, amb bones prestacions per navegar,  amb mar  plana o moguda, permet dur un munt de material dins seu, sense que es mulli, com ara menjar i roba. Fer una escapada de cap de setmana dóna l'oportunitat de gaudir de l'estimada Costa Brava, al meu ritme, disfrutar del meus raconets i sempre descobrir-ne algun de nou, aprofitant per fer-ho palada a palada  parant a menjar, llegir, descansar i nedar. Surto de Sant Feliu de Guíxols i enfilo direcció Palamós, pel recte, fins a fer parada a la Platja del Castell, una de les poques platges verges de Catalunya, d'aquí segueixo fins a un refugi de pescadors, situat entre Llafranc i Tamariu, en el  Cap de Begur comença a bufar amb ganes, juntament amb onades que a estones em fan anar on elles volen, em refugio a la platja de Sa Tuna, el vent segueix un parell d'hores més, tal i com deia la predicció, m'acosto fins a l...

El dia està exultant, les onades no s'han despertat, en el mar es poden apreciar els colors de l'aigua, tonalitats turquesa, matisos verds, prou transparent per veure els secrets que hi amaga des del caiac. Tinc l'oportunitat de veure de nou per primer cop, un paisatge que més molt familiar, ho puc fer a través dels ulls d'en Joan, a ritme de palada, observant com l'entorn li omple els sentits. Llisquem sobre el mar amb les nostres muntures de plàstic. Entrada en una cova, aparquem el caiac i a nedar, a jugar amb l'aigua, els corbs marins, volen sortir a les fotos amb nosaltres, disfrutem com nens en un dia de festa, seguim navegant fins a una platja propera, per seguir nedant, jugant amb el nou joguet, una càmera aquàtica, tot fent fotos al fons marí, gaudint l'ara i el aquí. Després, assentats en una pedra, m'adono de que la vida és el que ens passa mentre fem plans pel futur, com deia el gran John Lennon, perquè del que varem parlar que faríem,...

Tenia síndrome d'abstinència de nedar a pell al mar, degut a un encostipat mal curat que es va complicar, he hagut d'estar unes setmanes sense poder-ho fer. A la fi, hi he pogut tornar, aprofitant el dia primaveral, volia que el retrobament fos especial, no a la badia on nedo habitualment, he agafat el caiac fins la cala naturista del Senyor Ramon, aquí puc nedar a pell del tot, el cel impressionant, ni un núvol, el sol ben amunt, la mar poc moguda, la temperatura de l'aigua a 13ºC i l'exterior al voltant dels 20ºC. He de reconèixer, que estava nerviós, amb la sensació que retrobaria una part de mi, que feia dies que no tenia i amb dubtes de si tot aniria bé, inflo la boia, escalfament i som-hi, primers moments durs, la trobo molt freda, mentre amb les mans aixeco aigua fins al cos, a la boca arriba el gust de sal, no hi ha millor evocador de records que els sabors, de cop m'allibero dels temors i cap dins. Només entrar, érem dos amics que es retroben desprès d...

Foto d'en Jorge Pérez La Volta del Serrà, més que una prova de natació de 7.000 metres a relleus, ara un neda i l'altre en el caiac, és un joc de nens. Per pati tenim el mar, per joguets un caiac, per joc nedar, per companys, un munt de nens més, que juguem uns contra els altres a veure qui arriba abans. Com bons infants, ens enrabiem, enfadem, però acabem de la mà. La mar és fa estimar, quan ens deixa veure el que té dins i ens connecta amb el nostre més autèntic jo, a estones ens ha fet la guitza, cap al final, amb més de 5.000 metes nedats, estava juganera i tenia ganes de venir en contra, perquè no anéssim endavant, en el fons no volia que la deixessin sola, perquè s'estava divertint com tots nosaltres. En el ara nedo jo, no tu, va jo, molta estratègia, cadascú la seva, totes diferents, totes vàlides, per ser els més ràpids en tornar de nou al punt de sortida, en els caiacs, hi dúiem l'avituallament, nosaltres canviàvem cada 15 minuts, que passaven volant...

Viure i veure la travessia des de fora, permet observar, veient com hi ha qui ve a fer a buscar un resultat, qui ve a competir, qui ve simplement a gaudir fent-la, qui l'afronta com un repte, per alguns és una distància curta, per altres és la més llarga que hauran nedat al mar. El tram de la natació, el visc des de dins, guiant els primers, que volen per l'aigua, anant a encaminar a algun en el rumb correcte, estan molt atent, si algú presenta símptomes de fatiga o desorientació, això no ho he fet sol, hi havia un munt d'embarcacions que ajudaven, però només jo tenia el privilegi, no buscat, de ser l'únic que ho feia arran de mar, des del caiac. Potser perquè sóc un esportista del grup cuer, arribant l'últim en més d'una ocasió, m'agrada compartir metres amb els que van cap al final, els que arriben darrers, però per davant de tota la gent que no s'atreveix a fer-ho, els que han guanyat la batalla al sofà, un matí mandrós de diumenge, a més, acos...

Títol: Fons marí, acrílic sobre tela. Autora: Elisabet Font Fuset ("Art Fatjó") Bon dia món, bona dia mar, bon dia vida! És l'últim dia, com a fi de festa, tinc un regal inesperat, la mar com una bassa d'oli, dia de ple sol, mentre resegeuixo la costa puc veure el fons marí, navego amb calma, no hi ha pressa, només vull disfrutar el camí, entro per tots els racons i raconets, entro a les coves i a les cales menudes. Paro a Tossa de Mar, faig el turista a la platja, estic al costat d'on embarquen els passatgers dels vaixells de fons de vidre, als qui l'idioma em permet entendre, sento com es desfan en elogis, han al·lucinat, d'aquest bocí de la Costa Brava. Busco una cala petita i tranquil·la, la trobo, de les que no tenen sorra, tenen pedretes arrodonides, de les que al caminar, sents com un massatge als peus, mentre s'enfonsen i es fa feixuc el caminar. Agafo ulleres i tub, a gaudir de la vida marina, en el caiac, porto uns bastonets de pa, que...

Tenim el cartell, tenim moltes ganes, la il·lusió i el voler fer-ho bé, a flor de pell. La xerrada la  farem aquest dissabte,  16 de Juliol, a les 6 de la tarda, al Decathlon de Figueres, hi sou tots benvinguts. Serà una jornada molt amena i interactiva, en que parlarem, de caiac i de natació en aigües obertes, de com divertir-se amb la màxima seguretat, aprendrem les petites coses, que marquen la diferència. Us hi esperem. CANVI DE DATA, DISSABTE 23 A LES 12H. Entrades relacionades: 02/07/11 Preparant la xerrada al Decathlon de Figueres 14/07/11 Xerrada al Decathlon Figueres. Descobreix el mar... Pròleg. 16/07/11 Xerrada al Decathlon Figueres. Descobreix el mar... Canvi de data Proposta pel 24/07/11 Transfronterera i el 23/07/11 Xerrada al Decathlon 23/07/11 Xerrada al Decathlon Figueres. Descobreix el mar... Crònica i fotos

  Track Primer dia:   Garmin Connect     Wikiloc Track Segon  dia:    Garmin Connect     Wikiloc Track Tercer dia:    Garmin Connect    Wikiloc Àlbum de fotogràfies Tots els escrits de l'aventura a: Baix Empordà en caiac 2019

Hi ha travessies per ser còmplice dels somnis i il·lusions d'altres nedadors. Curiosament, la travessia de Sant Feliu de Guíxols, la de casa, que organitza el Club Aquàtic Xaloc, en el que estic, no l'he nedat mai, fa anys que la faig des del caiac. Tot comença a les 7 del matí, arriba el sol i ja som a la platja. Els voluntaris que fan possible aquesta travessia, roben hores a la son per donar hores als altres, jo només sóc un més de les persones que aquell dia ho fan possible, a més hi ha els que porten setmanes, per no dir mesos, treballant perquè tot rutlli. A primera hora, toca muntar tot el tinglado, descarregar i posar tot el material a lloc, fer cadascú la seva tasca i solventar els petits contratemps que sempre sorgeixen. Mica en mica van arribant nedadors i nedadors, aprofito a saludar els coneguts abans d'embarcar-me en el caiac. Som un equip de 5 caiaquistes, apart de les embarcacions que completen el dispositiu de seguretat a l'aigua. Hi ha 359 n...

Sempre he pensat, que als que ens agrada participar en proves esportives organitzades, independenment siguin pagant o no, hem de retornar aquest "favor" i col.laborar a muntar esdeveniments per altres atletes. Aprofito a fer-ho en les competicions que muntem des del meu club d'entrenament, el Club Aquàtic Xaloc, en aquesta ocasió en la 38ª edició de la travessia nedant a Sant Feliu de Guíxols, degut als 25 km nedats el dia abans a l'Ebre, estava realment cansat i fet pols, però no hi ha excuses que valguin. A les 7 del matí, ja estàvem muntant la logística,  lligant els últims petits detalls d'última hora, el temps va passar volant, entre les tasques i el munt d'amics que van anar venint, sense adornar-me'n, ja estava en el caiac, per enfilar la sortida. Comença la travessia, no sé si els nedadors van molt ràpids o estic massa fos de braços, quins 1.100 metres més llargs, a la que tothom està encarrilat, amb l'ajuda de la Claudià i en Pep, del Kayak C...

Em llevo abans que el sol, per recollir-ho tot i sortir a navegar encara de nit. Duc frontal, en el mar no es necessari m'hi  veig prou bé, el duc per si de cas, per si m'hagués de fer veure, tot i que amb els pescadors, mai no hi ha cap problema, quan es mouen es perquè van a un punt determinat i agafen un rumb concret, no erràtic com alguns passejants en barca i van a una velocitat constant. El millor de matinar, és poder veure la sortida del sol des de la mar, tot un espectacle, que avui no podré gaudir, hi ha boira. Estic fent des de Cala Ferriol (L'Estartit) recte fins a Cap Norfeu (Roses), el Golf de Roses per la part de fora, a estones no veig res, segueixo la brúixola del gps, que fa de testimoni mut de l'aventura. Un cop creuat el Golf de Roses, tinc una davallada de forces. La predicció era molt bona, tot i això la tensió hi era, hi ha un punt que estic a deu quilòmetres de terra en totes direccions, enmig de la mar, vol dir dues hores anant tot bé i si can...

Fa tres anys que les Marnaton les visc des de l'aigua, tot i que no nedant, en aquesta ocasió des del caiac. Sent part de l'organització i alhora un palista més. Estic a casa, és el tram de la Costa Brava, que  més bé conec, que en més ocasions he navegat i nedat. Res per mi és nou,  avui ho gaudiré amb doble mirada, una mirada tranquil·la i sense pressa que em permet assaborir a foc lent les múltiples sensacions i  emocions viscudes en aquest recorregut, mentre acompanyo el darrer nedador i al mateix temps vigilant a l'aguait d'embarcacions i de qualsevol cosa que pugui incidir en la travessia. La sortida de la travessia és impressionant , 400 persones que comencen a nedar al mateix moment, el so de les braçades contrasta amb el silenci de l'ambient. Una trentena de caiacs i una vintena d'embarcacions, els acompanyarem per a que descobreixin i sobretot gaudeixin de la costa de Sant Feliu de Guíxols. La mar està molt planera, l'aigua transparent permet g...

Setena participació a la travessia de Sant Feliu de Guíxols, tot i que mai nedant, sempre palejant. Des que tinc caiac. Quan encara no era del Aquàtic Club Xaloc, club organitzador de la prova, ja hi participava com a caiaquista voluntari. Per mi és una gran responsabilitat, no  perquè hi neda part de la meva família d'aigua, que també, sinó per tots i cadascú dels que hi participen. M'agradaria que tothom pogués gaudir d'una cosa que m'apassiona, nedar en aigües obertes.  Només aporto el meu gra de sorra, perquè una travessia com  aquesta, rutlli. Pels que van a fer podi, per oferir-los un bon rumb, sense obstacles imprevistos. Pels que volen superar la seva marca, que tinguin els mitjans per aconseguir-ho. Pels que van a nedar i passar-ho bé, intentar ser part de la seva diversió, encara que sigui retornant un somriure. Pels que fer 1.100 o 400 metres, és tot un desafiament, ajudar-los a aconseguir-ho, animant i encoratjant la seva valentia. Per tots, donant-los, e...

Per posar el despertador un dissabte a la 1:50 de la matinada, anar fins el canal olímpic de Castelldefels, a 135 km de casa, per estar tot el dia sota de la intermitent pluja, estant més de deu hores treballant, sis de les quals dins un caiac, cal només una cosa, una cosa molt important. Passió! Passió pel que un fa, passió compartida per tot l'equip de persones que fa possible Marnaton. La tasca és dura. Cada membre de l'equip té la seva funció especifica i un únic objectiu, que és pugui nedar amb seguretat, amb tots els serveis i que fer-ho sigui una experiència divertida. Anem contra-rellotge en el muntatge. De vegades és estressant per l'alt nivell d'autoexigència, muntem una festa per amics i volem que tot surti perfecte. Ens cal ser creatius per solventar les qüestions que es van presentant. Alhora és molt il·lusionant al veure com la gent s'ho passa bé. La mar és màgica, alhora un medi canviant que mai està quiet i a estones és torna hostil, en aquesta oc...