Segueix-me a Instagram! Segueix-me a Facebook! Segueix-me a Twitter!

12/03/22 Amor i odi. Crònica d'un accident de trànsit

Crossa
Just es compleixen vint mesos de l'accident de trànsit. En aquest temps, he tingut i mantinc una relació d'amor i odi amb un element que s'ha tornat imprescindible en el meu dia a dia, la crossa. Tot i que al principi anava amb dues, des de fa un any, en faig servir només una.

Odi, perquè s'ha tornat un accessori bàsic, i a mi no m'agrada dependre de res, ni de ningú. Pel que sembla que no em deixa fer, tot i que és al contrari. Per la imatge que projecta.

Amor, per tot el que em permet fer. Sense ella, no tindria estabilitat, ni podria superar petits obstacles, com són els escalons. No podria anar a caminar i gaudir del dolç respirar salat al costat de la mar.

Amor, per l'afortunat que soc de només quedar lligat a aquesta eina i no a un mal major.

Espero trobar el moment, en què pugui mirar-la i dir: no ets tu, soc jo.

Amb la perspectiva que aporten els mesos, no puc, ni vull oblidar, que quan estava a l'UCI, entre la vida i la mort. Hagués firmat amb sang, sortir-me i anar sempre més amb una crossa. Però això no implica que no continuï lluitant per a deixar-la.

Sempre cal tenir un objectiu de futur, que no impedeixi viure plenament el present.

 

Tots els escrits sobre l'accident, a un sol clic: Crònica d'un accident de trànsit 

Comentaris