12/07/22 Dos anys. Crònica d'un accident de trànsit

Dos anys, del fatídic accident de trànsit. Que ràpid, i que extremadament lent que passa el temps, a estones.

Cal celebrar l'aniversari. No per recordar el dolor i el patiment viscut, tot i que és difícil d'oblidar. Ni per buscar compassió innecessària, ni despertar admiració supèrflua del món virtual.

Per tenir ben present tot el que puc fer, més enllà de les consegüents limitacions que han quedat. Per recordar el miracle que és estar viu. Aprofitant el temps de regal, vivint intensament, gaudint de les petites coses de diari. Des de la sortida del sol, mentre il·lumina la mar, fins que es canvia per la lluna. Per idear projectes, esbojarrats, com no podria ser d'altra manera, que ja comencen a donar voltes pel cap. Per esprémer el dia a dia, com si s'hagués d'acabar el món i l'endemà, tornar-hi!

Per ser conscient de com he millorat, lluny del que voldria. No per rendir-me, ni resignar-me a l'actual situació, sinó per estar agraït d'haver-hi pogut arribar. Fent d'aquest punt, un nou punt de partida. Per continuar treballant amb constància per millorar, fugint de la frustració que pot provocar el fet de deixar de fer-ho.

Cal celebrar l'aniversari. Per deixar-me posseir per la passió de perseguir somnis. Somnis que fa temps que em ronden i d'altres que ni jo imagino, tot i que vindran. Per què, que seríem, sense un somni?

 

Tots els escrits sobre l'accident, a un sol clic: Crònica d'un accident de trànsit