12/10/14 Radikal 7.0. Jugant amb les onades
Maror, onades de cinquanta centímetres a un metre i un cel gris. Així em rep la mar de Calella per començar els 7.000 metres nedant de la Radikal.
Abans de començar, quatre gotes de pluja, al arribar per crear dubtes, caliu d'amics i trobada amb la família d'aigua.
El moment de començar l'enredereixo al màxim, deixo que entri tothom, sent un dels últims que entra dins la mar. He decidit no dur el neoprè, nedar a pell, la temperatura de l'aigua està per al voltant dels 21 graus i en poques setmanes, podré nedar en aigües no tant càlides i notar la fredor que tant m'agrada. No vull una sortida amb cops, em fa mandra, he vingut amb els braços buits per endur-me el que la mar em vulgui donar, no vinc a competir.
L'inici és dur, fins el primer avituallament, les onades de cara, fan difícil d'agafar el ritme. Si portés el neoprè, tindria més flotabilitat i no em passaria, com ara, que tinc que aixecar un xic més els braços, per no xocar amb les onades abans d'entrar la braçada a l'aigua. Per contra, nedant a pell, puc sentir tota la força de l'aigua i notar les seves ganes de jugar.
El dia té ganes de sumar-se a la diversió i malgrat totes les previsions, surt un sol que enlluerna, que es deixa veure entre els núvols que es van dissipant, conforma avança el matí.
A l'alçada de les Illes Formigues, les onades són més altes, costa veure referències, cada no massa estona, paro, per tenir clar rumb. La mar mica en mica, es va calmant, com si notés el cansament i adaptés el seu jugar, sense forçar la situació.
El garmin, al igual que a molts participants, em deixa de funcionar, perd la senyal als 4.350 metres i ja no el torna a agafar
Els últims 2.000 metres, ja encarant la badia de Llafranc, són més plàcids. Exceptuant el moment de sortir, que m'aixeco i una onada m'agafa, fent-me refregar la cara a la sorra. La mar ha estat entremaliada i divertida, fins el final.
Després el millor premi que té una travessia, el caliu dels amics compartint impressions, il·lusions viscudes i somnis per complir.
Track Garmin Connect
Abans de començar, quatre gotes de pluja, al arribar per crear dubtes, caliu d'amics i trobada amb la família d'aigua.
El moment de començar l'enredereixo al màxim, deixo que entri tothom, sent un dels últims que entra dins la mar. He decidit no dur el neoprè, nedar a pell, la temperatura de l'aigua està per al voltant dels 21 graus i en poques setmanes, podré nedar en aigües no tant càlides i notar la fredor que tant m'agrada. No vull una sortida amb cops, em fa mandra, he vingut amb els braços buits per endur-me el que la mar em vulgui donar, no vinc a competir.
L'inici és dur, fins el primer avituallament, les onades de cara, fan difícil d'agafar el ritme. Si portés el neoprè, tindria més flotabilitat i no em passaria, com ara, que tinc que aixecar un xic més els braços, per no xocar amb les onades abans d'entrar la braçada a l'aigua. Per contra, nedant a pell, puc sentir tota la força de l'aigua i notar les seves ganes de jugar.
El dia té ganes de sumar-se a la diversió i malgrat totes les previsions, surt un sol que enlluerna, que es deixa veure entre els núvols que es van dissipant, conforma avança el matí.
A l'alçada de les Illes Formigues, les onades són més altes, costa veure referències, cada no massa estona, paro, per tenir clar rumb. La mar mica en mica, es va calmant, com si notés el cansament i adaptés el seu jugar, sense forçar la situació.
El garmin, al igual que a molts participants, em deixa de funcionar, perd la senyal als 4.350 metres i ja no el torna a agafar
Els últims 2.000 metres, ja encarant la badia de Llafranc, són més plàcids. Exceptuant el moment de sortir, que m'aixeco i una onada m'agafa, fent-me refregar la cara a la sorra. La mar ha estat entremaliada i divertida, fins el final.
Després el millor premi que té una travessia, el caliu dels amics compartint impressions, il·lusions viscudes i somnis per complir.
Track Garmin Connect
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!