30/10/13 Tenir un blog

Començar un blog, tècnicament és força senzill, a internet hi ha un munt d'opcions i informació de com fer-ho. Una altre cosa és omplir-lo de contingut.
En el meu cas, la inquietud va néixer el dissabte 25 d'abril del 2009, al mateix moment que feia les primeres passes en l'ultrafons, participant en la Costa Brava Xtrem Running. Va sorgir, com les coses que realment ens emplenen, mentre el cor batega ràpid, tot corrent i parlant, mentre li explicava aventures passades i projectes de futur, em va dir, això ho hauries d'explicar en un bloc. Fins aquell moment, en llegia i seguia uns quants, però no se m'havia passat pel cap de tenir-ne un.
Vaig comprar l'idea. Tímidament vaig treure el cap, en el món d'internet, en un blog que sense voler vaig esborrar el juliol del 2010 i que va donar pas a aquest, amb tot el que ha havia aprés. Al principi va costar bastant d'arrencar. A copia de constància i de fer un exercici de sinceritat i transparència a cada escrit, va anar agafant volada. Recordo els primers temps, dies de cero visites en tenia uns quants, en la primera etapa, en 15 mesos, vaig tenir 7.500 visites, que vol dir una mitjana de 16 al dia. Actualment aquest volum  el tinc en menys de sis setmanes.
Costa el mateix esforç fer un escrit que no el llegeixi ningú o que el vegin 1.000 persones, intento que cada escrit, sigui el millor, ben redactat, cuidat en les formes, que sigui entenedor i sobretot que transmeti alguna cosa més que no pas el meu ego.
Ara puc dir que gràcies a tots vosaltres que el llegiu, està en marxa, queda molta feina per endavant. Hores i hores, davant el teclat, fent escrits que uns es publiquen i d'altres queden en una carpeta, per més endavant o per esborrar.
En el moment actual, en que pots posar un comentari o una foto en les xarxes socials, tenir desenes de m'agrada i comentaris en qüestió d'hores, sembla que estigui passant la moda escriure i/o llegir un text reflexionat, la no recompensa immediata fa desistir a uns quants, de fer un treball més acurat i deixen anar la parrafada al facebook. M'encanta el món 2.0, crec que és compatible i complementari amb el que aporta un blog.
Una de les peculiaritats que més m'atrau, és que sigui el meu bagul de sensacions, doncs em permet llegir i retrobar-me amb el meu jo de mesos o anys enrere, per  saber que pensava davant un tema o que em va aportar un repte o que vaig somiar un dia i no recordava.
Escriure, és com fer esport, és millora amb la pràctica, calen ganes i disciplina, trobar temps és complicat, en major o menor mesura, sempre, podem trobar una estona per fer una cosa que ens omple. En el meu cas, la majoria d'escrits estan fets a la pausa laboral del migdia mentre dino. Cada dia dedico una estona a escriure, ja sigui per aquest blog, per Trialetas en Red, respondre correus que em feu arribar o treballant en futur projectes.
Cal continuïtat en el temps, més que no pas quantitat d'escrits publicats en pocs dies i llargues pautes de silenci, cal crear, no copiar i sobretot, al meu entendre, cal posar-hi passió.
Escriure m'aporta molt, sobretot autoconeixement, a tenir les coses més clares i viure més pausadament, en un món que no para de girar cada cop més ràpid.