25/10/13 Passions
Les passions són un bon impuls per moure'ns en el complicat camí de la vida. Són el que ens fan bategar el cor més ràpid.
Dia a dia, intento fer coses que m'apassionen, de les que em fan somiar despert, de les que m'omplen amb espurnes de felicitat, d'aquella que no n'ets conscient mentre ho fas i desprès t'adones que en aquells instants, no calia res més, ho tenies tot.
No m'agraden les persones insípides, sense passions, de les que van del sofà a la feina, que no tenen res que els ocupi la ment i acaben fent muntanyes de petites xorrades.
No cal que el que apassiona als demés, sigui el mateix que a mi, ni que sigui de caire esportiu, em cauen bé les persones que al parlar de les seves coses desprenen il·lusió a cada poc, que els ulls se'ls tornen brillants i la boca se'ls emplena de paraules, mentre el pensament els vola. De passions n'hi ha en els diferents camps, en les relacions familiars i afectives, en la feina i en l'oci.
La meva gran passió, que no l'única, la realitzo a través de la llarga distància, la modalitat, nedar, pedalar, córrer, caminar o palejar en el fons és el de menys. El que m'emociona és fer coses que em costin molt, que m'apropin molt a la possibilitat de no aconseguir-ho, d'aquesta manera em submergeixo en el més profund del meu jo i m'ajuda a coneixem millor i a créixer.
Si tingues més temps per entrenar, en comptes de fer el que faig amb més fluïdesa, faria reptes més llargs, difícils i complicats, ha d'estar prou al llindar de no aconseguir-ho perquè sigui prou dur i així valgui realment la pena. Per mi, no acabar un repte, no és un fracàs, el fracàs és no donar-ho tot, abans i durant el repte.
L'ultrafons té la gran virtut que no està res escrit, fins que es creua la línia d'arribada, doncs en el trajecte hi ha instants d'eufòria i moments de derrota, estones en que el cos es torna lleuger i d'altres que sembla que estiguis fet de plom.
Quan tinc un repte que em ronda, sóc com un nen petit amb un grapat de caramels a la mà, amb ganes d'assaborir-los amb els amics, de compartir aquesta passió que em fa treure força i temps d'on no n'hi ha.
Les passions són pròpies i particulars, el que ens aporta píndoles de felicitat és diferent a cadascú, el que si és comú per tots, és que les passions, ens fan viure emocions i sensacions amb plena intensitat.
Dia a dia, intento fer coses que m'apassionen, de les que em fan somiar despert, de les que m'omplen amb espurnes de felicitat, d'aquella que no n'ets conscient mentre ho fas i desprès t'adones que en aquells instants, no calia res més, ho tenies tot.
No m'agraden les persones insípides, sense passions, de les que van del sofà a la feina, que no tenen res que els ocupi la ment i acaben fent muntanyes de petites xorrades.
No cal que el que apassiona als demés, sigui el mateix que a mi, ni que sigui de caire esportiu, em cauen bé les persones que al parlar de les seves coses desprenen il·lusió a cada poc, que els ulls se'ls tornen brillants i la boca se'ls emplena de paraules, mentre el pensament els vola. De passions n'hi ha en els diferents camps, en les relacions familiars i afectives, en la feina i en l'oci.
La meva gran passió, que no l'única, la realitzo a través de la llarga distància, la modalitat, nedar, pedalar, córrer, caminar o palejar en el fons és el de menys. El que m'emociona és fer coses que em costin molt, que m'apropin molt a la possibilitat de no aconseguir-ho, d'aquesta manera em submergeixo en el més profund del meu jo i m'ajuda a coneixem millor i a créixer.
Si tingues més temps per entrenar, en comptes de fer el que faig amb més fluïdesa, faria reptes més llargs, difícils i complicats, ha d'estar prou al llindar de no aconseguir-ho perquè sigui prou dur i així valgui realment la pena. Per mi, no acabar un repte, no és un fracàs, el fracàs és no donar-ho tot, abans i durant el repte.
L'ultrafons té la gran virtut que no està res escrit, fins que es creua la línia d'arribada, doncs en el trajecte hi ha instants d'eufòria i moments de derrota, estones en que el cos es torna lleuger i d'altres que sembla que estiguis fet de plom.
Quan tinc un repte que em ronda, sóc com un nen petit amb un grapat de caramels a la mà, amb ganes d'assaborir-los amb els amics, de compartir aquesta passió que em fa treure força i temps d'on no n'hi ha.
Les passions són pròpies i particulars, el que ens aporta píndoles de felicitat és diferent a cadascú, el que si és comú per tots, és que les passions, ens fan viure emocions i sensacions amb plena intensitat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!