31/10/12 NO PUC PARAR. Estat de l'ensopegada

La lesió derivada de l'ensopegada, la contusió a la paret toràcica, per sort no va a més, ni té conseqüències greus, només és dolor, d'aquell que t'agafa desprevingut, quan menys tu esperes, al agafar una carpeta, al conduir, al fer un gest quotidià, a estones tinc la sensació de que ja està, no fa mal, ja estic recuperat, però no, una punxada em fa sortir de la fantasia d'una recuperació immediata i tornar a la realitat d'una lesió, que trigarà encara unes quantes setmanes i algun mes.

Només és dolor, m'ho repeteixo un i mil cops, mentre apreto les dents i ell no para de cridar, només és dolor físic,  del que d'aquí un temps, quan miri enrere i pensi en aquest repte, només serà una anècdota  només és dolor, del que passa  no és com si et trenquen el cor, que fa aquell mal, que de cop i volta apareix del no res i mai s'acaba d'anar, només és dolor del que l'escalfor d'una sauna al acabar de caminar, és tot un premi a la tibantor que  dóna la fred. 

Sé que no tinc dret a queixar-me, és un estat transitori, no m'impedeix fer vida normal, no és res greu, tampoc vull anar ni de víctima,  ni de màrtir,   l'únic que pretenc és explicar com em trobo.

Sembla que el dolor, té ganes de fer-me de company en aquest repte, la veritat és que m'ho està complicant tot, a la duresa de dies de mandra, de cansament, de fred, de pluja, de vent, de son i he d'afegir el no poder nedar, ni pedalar, ni córrer, ni palejar, a més faig recorreguts més monòtons, sobretot els nocturns, que han de ser en terreny regular, amb desnivell però sense elements que em puguin fer posar malament el peu i  fer un mal gest, la muntanya, amb limitacions, l'he de reservar pels recorreguts diürns  és a dir, per dissabte, diumenge i festius.

M'agradi o no, per això estan els obstacles, per superar-los. Endavant, sempre endavant!!!

Tots els escrits relacionats i seguiment del repte a: NO PUC PARAR