19/06/12 Ultra Trail Emmona. Carta oberta a l'organització
La professionalitat de l'organització, Unió Excursionista de Sant Joan de les Abadesses, ha estat un 11 sobre 10, tinguen en compte tots els detalls, segur que tot és pot millorar, segur que cada participant hi pot aportar el seu granet de sorra a aquest gran projecte, però deixen el llistó molt i molt amunt.
He vist moltes ganes de fer-nos fruir de la prova, ganes de que ens divertíssim, ganes d'ajudar-nos a fer realitat un somni, acabar l'Ultra Trail Emmona. En destaco uns quants detalls, tot i que n'hi ha molts més:
Informació via correu electrònic, programa horari, temps de tall, desnivells d'etapes, ubicació controls, lloc i contingut de cada avituallament, tot just tancar inscripcions, uns 10 dies abans de la prova, que ajuda a que cadascú pugui planificar la seva estratègia amb temps, inclús on podíem anar a fer el cafè, abans de començar.
Sopar el dia abans, a preu reduït, que feia ambient de festa.
Possibilitat de dormir al pavelló, sense cap cost.
Avituallaments amb racions individuals, perquè n'hi haguessin per tothom, nosaltres que vam ser del grup cuer, en teníem de sobra i més, inclús comptaven amb una petita farmaciola a cada punt.
Cinta amb que marcaven el camí, amb banda reflectant, per la nit, alhora de decidir on començar a posar-ne, van pensar en els més lents, a la que es va fer fosc, ja les teníem al davant, molt còmodes de seguir.
Resultats, via correu electrònic, al poc d'acabar la prova, les fotos en res ja les hem tingut.
Han aconseguit mobilitzar unes 250 persones, voluntaris, per fer diferents tasques, impressionant.
Felicitar als voluntaris, per la seva gran implicació, em vaig sentir mimat i cuidat en tot moment, cada voluntari amb el seu estil, però tots amb bona voluntat i molt bon rotllo. Un detall, dels molts que hi van haver, arribem l'últim grup, en un avituallament, al voler menjar un iogurt, no hi ha culleretes de plàstic, un voluntari, agafa la seva motxilla i li deixa la seva cullera, sembla una xorrada, però aquest petit gest diu molt.
Per la meva banda, espero haver estat a l'alçada dels organitzadors i els voluntaris, el cansament, la son, la fatiga, el dolor i en ocasions no veure més enllà del propi nas, potser ha fet que en alguna ocasió no hagi estat prou agraït, aprofito des del meu espai, per donar-vos el meu petit reconeixement, moltes gràcies, per ajudar-me a gaudir d'un gran repte com ha estat l'Emmona.
He vist moltes ganes de fer-nos fruir de la prova, ganes de que ens divertíssim, ganes d'ajudar-nos a fer realitat un somni, acabar l'Ultra Trail Emmona. En destaco uns quants detalls, tot i que n'hi ha molts més:
Informació via correu electrònic, programa horari, temps de tall, desnivells d'etapes, ubicació controls, lloc i contingut de cada avituallament, tot just tancar inscripcions, uns 10 dies abans de la prova, que ajuda a que cadascú pugui planificar la seva estratègia amb temps, inclús on podíem anar a fer el cafè, abans de començar.
Sopar el dia abans, a preu reduït, que feia ambient de festa.
Possibilitat de dormir al pavelló, sense cap cost.
Avituallaments amb racions individuals, perquè n'hi haguessin per tothom, nosaltres que vam ser del grup cuer, en teníem de sobra i més, inclús comptaven amb una petita farmaciola a cada punt.
Cinta amb que marcaven el camí, amb banda reflectant, per la nit, alhora de decidir on començar a posar-ne, van pensar en els més lents, a la que es va fer fosc, ja les teníem al davant, molt còmodes de seguir.
Resultats, via correu electrònic, al poc d'acabar la prova, les fotos en res ja les hem tingut.
Han aconseguit mobilitzar unes 250 persones, voluntaris, per fer diferents tasques, impressionant.
Felicitar als voluntaris, per la seva gran implicació, em vaig sentir mimat i cuidat en tot moment, cada voluntari amb el seu estil, però tots amb bona voluntat i molt bon rotllo. Un detall, dels molts que hi van haver, arribem l'últim grup, en un avituallament, al voler menjar un iogurt, no hi ha culleretes de plàstic, un voluntari, agafa la seva motxilla i li deixa la seva cullera, sembla una xorrada, però aquest petit gest diu molt.
Per la meva banda, espero haver estat a l'alçada dels organitzadors i els voluntaris, el cansament, la son, la fatiga, el dolor i en ocasions no veure més enllà del propi nas, potser ha fet que en alguna ocasió no hagi estat prou agraït, aprofito des del meu espai, per donar-vos el meu petit reconeixement, moltes gràcies, per ajudar-me a gaudir d'un gran repte com ha estat l'Emmona.
Entrades relacionades:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!