29/06/13 Marnaton Sant Feliu de Guíxols. Crònica

Les travessies en aigües obertes són una celebració, no només després, per aconseguir acabar o per fer una determinada posició o un temps en concret. L'alegria comença abans, quan mica en mica anem arribant tots els que formem la família d'aigua. 
En un sospir, ja som dins l'autocar que ens porta a Canyet, on s'inicia la travessia.
Tots a la platja apunt per començar i que estic fent jo, concentrant-me en l'estratègia,  escalfant,  mirant la millor posició per sortir? No! Agafant
en braços la protagonista d'un comiat de soltera, per dur-la dins l'aigua. No sóc tant dolent com volien les amigues, l'aigua fins la cintura i ja n'hi ha prou per riure una estona.

Cap a la línia de sortida, que falta gent, durant els dos primers quilòmetres, hi ha corrent, una bona corrent a favor, miro el gps i veig que estic nedant a 3,9 km/h, sense apretar més del que seria normal, poc després de girar la Punta d'en Bosch, al anar prop de costa, el ritme ja es normalitza.
Anar enganxats a la façana marítima, és un gran encert de Marnaton, d'aquesta manera podrem gaudir de la gran vida marina de la zona, de les seves praderies de posidònia, dels peixos que hi fan refugi, de la riquesa del seu fons, em sento comodíssim nedant, ha sortit el sol, que permet veure amb més nitidesa els colors de l'aigua mentre ens mostra els seus secrets. 
Part del que estic nedant és la zona on vinc a fer snorkel habitualment, per gaudir tranquil·lament del mar.
Encarem l'últim tram, en que compartim trajecte amb el canal de natació, recentment inaugurat, aquí trobem un munt de meduses, segons em confirma l'amiga i biòloga Sònia Cervià, és tracta de les Aurèlia Aurita, no són gens urticants, una m'ha acariciat barbeta i coll, sense més que deixar-me una sensació llefiscosa. 
A la Punta de Garbí, hi ha una mica de mar moguda, és el petit peatge abans de gaudir del Freu, pas entre roques, que és espectacular,  impressionant, ho he nedat un munt de cops, sempre em deixa encisat i amb ganes de tornar-hi.
Arribada a la sorra en 1h38'39", final de la travessia al mar i inici de la diversió a terra, cap a la botifarrada a compatir vivències, somnis i inquietuds amb els amics nedadors, els voluntaris i els amics del Club Aquàtic Xaloc.
Entrades relacionades: