25/05/13 8 hores nedant. Crònica

8 hores nedant en una piscina de 25 metres, és diu aviat i es tarda una estona de fer. Fer-ho ben acompanyat  ho ha fet molt més divertit.
L'estratègia és molt simple, cada 1.000 metres, més o menys, parar per beure, al principi cada 3.000 menjar, després cada 2.000 i al final cada 1.000.
He començat amb la Mireia, que ha nedat els meus primers 8.000 metres, tot i que ella en el mateix temps n'ha fet 9.000!,  en Sergi, que ha començat quan dúiem 1h 20', ha nedat uns 15.500 metres aproximadament,  una mica més tard han vingut la Mónica, que no ha nedat i el Jorge, que més que nedar, ha volat dins l'aigua fent uns 9.000 metres. Moltes gràcies amics per acompanyar-me, ens veurem de nou entre braçades.
Els primers 10.000, que he fet en 4 hores i poc, han estat els còmodes  a partir d'aquí ha començat el dolor de braços, res estrany, doncs  aquest any, només he fet un cop aquesta distància en el 100x100, 100 series de 100 metres de setmana santa, una vegada 7.000 al mar i les altres tirades, com a molt s'han acostat als 4.000 m. Sentir dolor als braços, quan el pots identificar com a "normal", no té inconvenient, el cansament s'ha anat fent palès a cada braçada.
S'acostaven les 6 hores, sense apretar, però sense pausa, passo en 200 metres, la marca feta en les 6 hores nedant del 2012, assolint 14.250 m. molt content i molt fos inicio les dues últimes hores.
A partir d'aquest moment tinc una estona de crisi personal, sensació tipus mareig,  potser ha estat l'últim avituallament que no m'ha sentat bé, però no, és una mica d'angoixa, agobiament pel que em queda per endavant i el desgast acumulat, la visita sorpresa d'en Manolito que ens ve a donar ànims, m'ajuda a comprovar que tot està a la meva ment, em marco un nou objectiu atacar els 18.000 metres, ho veig factible i em mantindrà la ment ocupada, fent càlculs, pensant en l'estratègia i intentant aconseguir-ho.
A la que duc 17.000, veig que tinc temps, vull assegurar, apreto, dintre el que les espatlles em deixen, fins aconseguir-ho, un cop fets els 18.000, em relaxo una mica, em sento cansat, cansat, els minuts s'esvaeixen lentament fins arribar als últims 25 metres, els faig a papallona, amb més intenció que estil.
La veritat és que ara tinc un plus de confiança per fer la travessia de les Illes Formigues a les Illes Medes, el final no està escrit, avui només he redactat una etapa per arribar al punt sortida.
Han estat 18.500 metres, 2.000 dels quals amb el pullbuoy, 740 piscines, vist en números m'espanten a mi mateix, ha estat prou dur perquè valgui la pena.

Entrada relacionada:

2 comentaris :

ultraparis.blogspot.com ha dit...

quines ulleres has fet servir per nadar tanta estona ?

Ultraquim ha dit...

Les que porto sempre, les Zoogs Predator Flex, el aquest enllaç en parlo:
http://www.ultraquim.net/2011/08/240811-zoggs-predator-vs-zoggs-predator.html