14/05/13 Ser sincer

És important la sinceritat de cap endins i també cap enfora.
No m'agraden els que van de cracks per la vida, per això intento no ser-ho, recordo un  esportista en qui vaig compartir prova, em va dir almenys tres vegades que n'estava fart i que potser plegava, finalment acaba la prova i escriu literalment, no he pensat en abandonar en cap moment. Penso que admetre les debilitats, els dubtes, els moments dolents i  en el que ens equivoquem, ens ajuda a  créixer a nivell personal, d'aquesta manera, sent sincer cap enfora la resta de persones s'adonen que en el camí d'aconseguir coses difícils, hi ha moments de confus, però que no per això s'ha d'abandonar.
Cap endintre, per saber fins on arriba cadascú o més ben dit, en els reptes en que fracasso, és senzill de  veure-hi les errades o les limitacions, els motius i els perques, la dificultat ve, en els que s'aconsegueixen, és veritat que et quedes amb la percepció global d'èxit i així ha de ser, tot i que sense oblidar els punts dolents, els petits o grans errors comesos durant, no es tracta de flagel·lar-se, sinó d'aprendre.
Podem tendir a pensar que si ho hem aconseguit tot i les equivocacions, que més dóna, per mi la línia d'arribada d'un repte no és més que el punt d'inici del següent, per això és tant important llimar petits detalls, pel proper projecte, perquè serà una mica més difícil, requerirà dels cinc sentits i de tot el que he aprés.
Cal ser sincer en la planificació i visualització, per saber on puc patir i a on patiré segur d'aquesta manera en el moment de la veritat, davant els propis dubtes i pors internes, em puc afirmar cridant ben fort dintre el meu silenci, que puc aconseguir-ho i que vull, que sabia que ho passaria malament, però que tenia i en aquell moment he de tenir el convenciment de que ho superaré.
No es poden evitar els pensament negatius, ni els desànim, ni tocar el fons del nostre propi pou, el que si podem, si ens coneixem i som sincers amb nosaltres mateixos, és saber que només són estats negatius i dirigir la ment cap un altre lloc.
Infinitat de vegades em pregunten que penso en reptes solitaris, durs i d'un munt d'hores, la resposta és de tot, des de posar en ordre coses personals, a preparar detalls de projectes futurs, als motius que m'han dut a fer-ho. El que més m'agrada fer, és deixar-me endur, per les emocions que es van despertant dins meu, en ocasions em diuen que vaig corrent i dibuixo un somriure, és perquè estic content i fent el que m'agrada, m'encanta gaudir les sensacions que em dóna l'entorn, des del lliscar dins l'aigua, al suau flotar amb la bicicleta, a les onades que gronxen el caiac o l'aire a la cara al córrer, entre d'altres sensacions o senzillament quedar-me embadalit amb el paisatge.

2 comentaris :

david ha dit...

Et vaig seguint,ànims i endavant!

Ultraquim ha dit...

Moltes gràcies David, endavant, sempre endavant!!!