07/05/13 Nedar a pell o amb neoprè

Hi ha qui li agrada la comoditat que dóna el neoprè en aigües obertes i a qui li agrada sentir la sensació de l'aigua a la pell.
En el meu cas, m'agrada nedar sempre que puc a pell, quant més freda està l'aigua més em motiva, no obstant sóc molt conscient de les meves limitacions, per això, sempre que ho crec oportú, ja sigui per distància, temperatura, seguretat, meduses,  normativa o pel motiu que cregui convenient, m'enfundo dins el neoprè sense cap problema.
Hi ha qui sempre va a pell, actitud que admiro i respecto, part d'aquests nedadors, per no dir la gran majoria, tenen bona tècnica, no és el meu cas, en una mar tranquil·la, em poden treure més de 20 minuts per cada 3.000 metres, en una mar moguda uns 30 minuts, cosa que vol dir que el meu temps d'exposició a l'aigua freda és major i que per lo tant que ho faci un altre, no vol dir que pugui fer-ho.
Hi ha que prefereix abandonar a pell, que aconseguir-ho amb neoprè,  no penso així, no crec en els radicalismes, ni en els extrems, vaig a gaudir de les aigües obertes, m'agrada que sigui prou dur perquè valgui la pena, sempre tenint clares les meves limitacions i que després de nedar, la meva vida segueix i no calen "heroïcitats" que no em porten enlloc.
Hi ha qui no es posa casi mai el neoprè, menys quan competeix, la competició, la possibilitat de guanyar, justifica tenir un doble baròmetre,  ho respecto totalment, tot i que no ho comparteixo, doncs per mi competir és el de menys i encara que sigui l'últim, aconsegueixo guanyar a tots als que es queden al sofà de casa seva.
Hi ha qui sempre porta el neoprè, com feia el que escriu fins fa dos anys, per seguretat, comoditat i perquè millora la posició, ajudant a nedar millor, ho entenc perfectament, a més penso que tenen el mateix valor que els que ho puguin fer sense, perquè el realment difícil és fer el primer pas, el que fa entrar dins l'aigua.
Nedar sense neoprè, no és més que un plus de dificultat, que dóna més al·licient a la nedada i com a premi té disfrutar de les sensacions que només es poden notar quan l'aigua acaricia directament la pell.
No puc amagar, el meu desig de nedar en aigües gèlides, m'encantaria poder-ho fer en un ambient molt fred, en el llindar de que l'aigua pugui passar d'estat líquid a sòlid,  però amb la seguretat necessària, com ho va fer la María Inés Mato.
Seguiré nedant a pell i amb neoprè, seguiré escoltant al meu cos, mirant les condicions meteorològiques  l'estat de forma i valorant cada vegada com fer-ho, sense cap més pressió que la de fruir la travessia i passar-ho bé.

2 comentaris :

Krlos ha dit...

Com saps, fa temps que segueixo les teves aventures i de tant en tant ens creuem a alguna que altra.
Precisament l'aigua es el meu gran handicap
Quan et veig nedar a pel en ple hivern, de veritat que al·lucino. Jo estic a l'altre extrem. Pateixo o per motius articulars, o per mal rec d'oxigen a les extremitats (suposo que va per aquí, donat que no es cap carència de potassi ni magnesi ni res de d'això) d'unes rampes bestials a l'aigua. Tot comença amb els dits dels peus que es recargolen fins al punt que si no m'aturo crec que es trencarien. Si aconsegueixo suportar-ho, les rampes pugen als bessons i si encara passo aquest nivell ja son isquios i aquí moro (literalment! A Balaguer em van haver de treure de l'aigua tot i portar neoprè amb 16ºC quan portava 1600 dels 1900m)

Per això només em queda...ajuntar-me algun dia amb vosaltres (perquè no m'atreveixo a anar sol) i intentar aguantar la màxima estona possible. A partir d'aquesta tardor intentaré compartir alguna tirada si m'ho puc combinar!

Ultraquim ha dit...

Karlos, el dia que vulguis, encantat de compartir braçades amb tu.
Per les rampes, no sé si el teu cas, ni sóc metge, per la meva experiència el que millor va és una bona hidratació i sobretot no anar tens a 'aigua, ni fer moviments bruscos amb les cames.
Al igual que per aguantar la fred, el millor és la continuïtat, el que faig és nedar cada +/- 2 setmanes a mar, poc o molt, però sovint.
Ens veiem aviat, salutacions