03/05/13 Fracàs

Aquest mes de maig i juny, ve farcit de reptes, dels que em fan somiar despert, són petits somnis, il·lusions que en els moments dolents del dia a dia em fan sortir de mi mateix, per anar més enllà, sóc conscient que és possible no aconseguir-los tots, potser cap, igualment cal lluitar fins al darrer instant.
Sempre busco la manera i els recursos interiors per ensortir-me'n de les situacions difícils  però no deixo de saber que arribo on arribo, tot i que la part mental pot fer pujar muntanyes, quan les cames no es volen moure, nedar quilòmetres amb els braços apunt de trencar-se, córrer hores i més hores amb el bessons que volen explotar i els genolls que sembla que es desencaixin.
M'agrada, buscar el més difícil encara per fer, penso que la línia final d'un repte, només és el punt de partida del següent, vull que sigui prou dur perquè valgui la pena fer-lo, si es fàcil no em motiva.
Porto mesos, planificant, entrenant, fent petits reptes, per a preparar aquests més grans, robant hores al dia. Sé que necessitaria dedicar-hi unes hores més entre setmana, la vida laboral i personal, no dóna més de si, no puc agafar més hores a la son, ni entrenar el dia que paro, perquè sense dormir prou, ni fer jornades de descans, tot l'entrenament no serveix per a res, a més l'esport, per mi, no deixa de ser una diversió, si fos una obligació no valdria la pena.
No m'emmirallo en el que he fet, això ha és passat, el que he aconseguit, no és més que un nou punt de partida i un camp d'aprenentatge cara a propers projectes. Prefereixo pensar en el futur, en les hores de diversió, en el dolç patir que no tothom entén, en anar endavant, sempre endavant.
Si arriba el fracàs, espero ser un digne adversari, havent-ho donat tot i presentant batalla fins el final, sabent-ho encaixar amb l'alegria de saber que: la recompensa es troba en l'esforç i no pas en el resultat, com va dir el mestre Gandhi. 
Aquest escrit no és una excusa anticipada, és per recordar que he gaudit el camí per arribar-hi , que el dia del repte, no és més que la festa per celebrar-ho i que penso no guardar res, ni deixar res per fer, per aconseguir fer realitat les meves il·lusions en forma de repte.
Preparant-me pel fracàs, és quan veig clar el camí a seguir.

Entrada relacionada:
26/06/12 El fracàs de l'èxit i l'èxit del fracàs