27/06/20 Puig Estela

Els quatre, tenim moltes vivències muntanyenques, en comú. Hores i més hores de bons records, superant adversitats i compartint alegries. Pel nostre particular retrobament, post-confinament, ens decidim per anar a fer un cim, un de ben conegut per tots quatre. El Puig Estela.
La pujada és ràpida i dreta. Gens tècnica, tot i que té algun petit tram, una mica exposat. Un vent fresc, ens acompanya, per treure'ns del damunt la calor, que va augmentant mentre avança el rellotge.
Una vegada en el cim, a cota 2.013. Les vistes omplen la mirada, i l'esperit. Sembla que estem dins d'una postal. El millor dels cims, és el petit que et fan sentir. La grandesa de la muntanya, ens posa en el nostre lloc.
Carenem, fins a la Portella d'Ogassa. Tenim el dubte de si pujar al Taga o no. Avui no toca, ni per horari, ni per estat de forma.
De baixada, seguim un track, que vam trobar per internet. Ens porta per algun camp a través, i per corriols poc dibuixats. L'elecció té premi, terreny ferm, dos salts d'aigua i una mina.
Davant la mina abandonada, el meu esperit d'explorador, decideix entrar-hi. Hi ha aigua, entre un i tres pams, segons la zona. Troncs i pedres en el terra. Entro calçat, per no patinar. Com a llum, tinc la llanterna del mòbil. Arribo fins on puc caminar dret, no deuen ser ni cent metres, més enllà s'estreny i perd alçada. Una experiència inesperada, que no he deixat escapar.
Seguim baixant, gaudint del bosc, fins a retornar al punt de sortida. Sant Joan de les Abadesses.
Àlbum d'imatges. Amb fotos del Lluís, l'Andreu i pròpies.
 
Track wikiloc / garmin connect

Aquest ha estat el cim número dos del projecte 100 cims. Seguiment del projecte 100 cims

Cap comentari :