16/08/19 Trèvol de Núria, segon intent. Fent un bívol
Les coses no sempre surten com un vol, i que això sigui així, és el principal al·licient per desafiar-se fent un repte.
Aquest és el segon intent, de fer el trèvol de Núria, uns 71 km de muntanya amb uns 5.500 metres positius.
Comencem, el divendres, a les 20:30, he acabat de treballar a les sis de la tarda i en res, ja enfilem Núria pel camí vell de Queralbs. Que és la tija del trèvol.
Una vegada Núria, fem la fulla més llarga en quilòmetres i desnivell. Passem pel Torreneules, per baixar fins al refugi de Coma de vaca, amb una espectacular lluna plena, que ens deixa paisatges espectaculars. A partir d'aquí toca fer una baixada que es fa lenta pel terreny, per després fer una pujada pel dret, sense massa camí a seguir.
De nou a Núria, ja es fa de dia, toca fer la segona fulla, la que ens porta al cim del Puigmal, el punt més alt de la ruta. Pugem, com si vinguéssim de Fontalba. La calor apreta des del primer minut en que el sol està alçat.
La part més dreta de la pujada, se'm fa molt feixuga, no puc amb l'ànima. No calen excuses, ni donar la culpa a la calor i a la son, tot i que hi són ben presents. No duc prou entrenament ni amb desnivell, ni molt menys amb alçada. Anem parlant de que fer, ajornem la decisió, una vegada estem de nou a Núria.
Decidim no seguir. Hem vingut a fer un trèvol de quatre fulles, tots tenim clar que avui no és el dia. Podríem fer una fulla més, però fer per fer, pel fet d'haver-lo fet, no ens motiva a cap dels tres. Venim a desafiar-nos i a divertir-nos mentre ho fem, patint, però gaudint.
Desfem camí, fins Queralbs. Amb la certesa que tornarem a intentar-ho. En el primer intent varem fer una fulla; en aquest dues, 49 km amb 3.600 m+, tot fent un bívol: en el tercer, vindrem amb l'objectiu de fer-ne tres. És més important perseguir una il·lusió, que atrapar-la.
Àlbum de fotos
Aquest és el segon intent, de fer el trèvol de Núria, uns 71 km de muntanya amb uns 5.500 metres positius.
Comencem, el divendres, a les 20:30, he acabat de treballar a les sis de la tarda i en res, ja enfilem Núria pel camí vell de Queralbs. Que és la tija del trèvol.
Una vegada Núria, fem la fulla més llarga en quilòmetres i desnivell. Passem pel Torreneules, per baixar fins al refugi de Coma de vaca, amb una espectacular lluna plena, que ens deixa paisatges espectaculars. A partir d'aquí toca fer una baixada que es fa lenta pel terreny, per després fer una pujada pel dret, sense massa camí a seguir.
De nou a Núria, ja es fa de dia, toca fer la segona fulla, la que ens porta al cim del Puigmal, el punt més alt de la ruta. Pugem, com si vinguéssim de Fontalba. La calor apreta des del primer minut en que el sol està alçat.
La part més dreta de la pujada, se'm fa molt feixuga, no puc amb l'ànima. No calen excuses, ni donar la culpa a la calor i a la son, tot i que hi són ben presents. No duc prou entrenament ni amb desnivell, ni molt menys amb alçada. Anem parlant de que fer, ajornem la decisió, una vegada estem de nou a Núria.
Decidim no seguir. Hem vingut a fer un trèvol de quatre fulles, tots tenim clar que avui no és el dia. Podríem fer una fulla més, però fer per fer, pel fet d'haver-lo fet, no ens motiva a cap dels tres. Venim a desafiar-nos i a divertir-nos mentre ho fem, patint, però gaudint.
Desfem camí, fins Queralbs. Amb la certesa que tornarem a intentar-ho. En el primer intent varem fer una fulla; en aquest dues, 49 km amb 3.600 m+, tot fent un bívol: en el tercer, vindrem amb l'objectiu de fer-ne tres. És més important perseguir una il·lusió, que atrapar-la.
Àlbum de fotos
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!