UltraQuim

S'acosta, un nou repte, un any com aquest 2010, en que m'he divertit com mai, havia de tenir un bona cloenda. Serà aquest dissabte, com diuen els organitzadors: es tracta d'una prova només a l'abast d'uns quants. No tots s'atreveixen a plantejar-se un repte com a aquest. 24 hores avançant quilòmetre a quilòmetre, volta a volta, pas a pas!! Falta afegir, que la prova es desenvolupa en una pista d'atletisme, d'uns 400 metres. Des que un amic, me'n va parlar, fa mesos, que en tinc moltes ganes, es un repte mental, lluitaré contra mi mateix, contra el desànim, la fatiga de fer voltes i voltes en un espai tant petit, el cansament, el dolor del cos, les pròpies pors i les col·lectives. Hi vaig amb diferents objectius: El primer, més important i prioritari es passar-ho bé, ajudant una bona causa, La Marató de TV3 . El segon, es estar les 24 hores en moviment, corrent el màxim d'hores que pugui, caminaré el menys possible. El tercer, aconseguir fer un ...

Costa Brava Xtrem Running Àlbum de fotos

Les 48 hores Non-Stop solidaries, ja estan pràcticament aquí, en quatre dies, ja estarem a l'inici, a les 8 del vespre de divendres. Tant els Makis , com l'equip Xino-Xano: Caminant per la pau, estem ultimant tots els detalls, perquè per sobre de tot, sigui una gran festa, un punt de trobada, en que tothom hi serà benvingut, el que vulgui caminar i descobrir cada racó, el que vingui a  córrer en un entorn preciós, el que rodi amb la btt, a donar una volta, per un dels indrets més bonics  de la comarca, cadascú farà les voltes que vulgui, el ritme el marcarà un mateix. Entrades relacionades: Proposta pel 08, 09 i 10 d'abril: CaKo o rebentes!!! 48 hores Non-Stop 23/03/11 CaKo o rebentes!!! 48 hores Non-Stop. Programa 29/03/11 CaKo o rebentes!!! 48 hores Non-Stop. Estany de Sils. 07/04/11 CaKo o rebentes!!! 48 hores Non-Stop. Pròleg 08/04/11 CaKo o rebentes!!! 48 hores Non-Stop. Avui és el gran dia! 11/04/11 CaKo o rebentes!!! 48 hores Non-Stop. Moltes gràcies   08, 09 ...

La foto que acompanya aquest escrit, remarca l'esperit dels organitzadors, el detall de l'adhesiu a l'ordinador, marca temperament. Si es que ser tant guapo, desperta enveges, bromes a banda, lo meu es gafe, un munt de fotos i no surto a cap, que hi farem, no es pot sortir sempre. Acabo de veure els resultats, dels 69 inscrits, en els 100 km, acabats 55, un 20% d'abandonaments, espero que en treguin la part positiva i aprofitin la part d'aprenentatge, he aprés més d'un fracàs, que de mil èxits. Aconseguir els reptes, ens fa créixer com esportistes, però no aconseguir-los ens fa créixer com a persones, ens dona un bany d'humiltat, que de vegades es necessari, ens fa reflexionar i ens ajuda a identificar els nostres erros, per evitar-los en el futur. Abans d'afrontar un repte, sempre em preparo per lo pitjor, m'ajuda a tenir les coses clares, sóc sincer amb mi mateix al dir-me quines limitacions i mancances tinc, que no son poques, accepto la rea...

Vídeo Entrades relacionades: Proposta pel 31/12/11 Sant Silvestre Ganxona Proposta pel 01/01/12 Primer bany de l'any 2012 a Sant Feliu de Guíxols 31/12/11 Sant Silvestre Ganxona 01/01/12 Primer bany de l'any 2012 a Sant Feliu de Guíxols

Cada dia m'agrada més l'ultrafons, pel bon rotllo que es respira, pels amics, els que van amb tu a la competició, els que coneixes d'altres curses i els que acabes coneguen d'aquesta, compartim missatges d'ànims, salutacions i la passió per córrer. En aquesta cursa, al acabar aquest any i  l'anterior, he sentit el mateix comentari, no hi torno mai més, per molts serà mentida, això enganxa, es com menjar picant, saps que et deixarà fumut, però hi tornes una vegada i una altre. Es una prova dura, no pel terreny, que es d'asfalt i terra compactada, no pel desnivell, es pràcticament pla, es dur perquè es un  circuit de 3.000 metres, anada i tornada pel mateix lloc, per filosofia de vida, sempre busco el costat bo de les coses, tenir avituallament cada 3.000 metres, es fantàstic, el terreny el coneixes al màxim, no hi ha masses ensurts, ni imprevistos, només algun gos que et persegueix una estona o algun nen que es creua. Córrer es un passeig es molt curiós, hi h...

Em posat cares a  tot l'equip, XINO-XANO: Caminant per la pau, que farem la Trailwalker, del proper mes de maig. Encara no ens coneixem tots, la veritat, es que hi haurà, molts més equips, de més ràpids, però amb més ganes i il.lusió que nosaltres, cap. Com el que el camí, es fa al caminar, que millor, que per la 1ª trobada, que fer una mica de senderisme, de la mà, de la Carme i en Lluís, ens porten a descobrir territori, per la plana de Vic, indrets tant espectaculars, com Sant Martí Xic, la riera dels Sorreigs i Santa Perpetua. Es una ruta assequible, fàcil de seguir, ben indicada, amb agradables sorpreses a cada poc, de vegades no cal anar gaire lluny, ni fer grans desnivells per gaudir de vistes espectaculars.  Són casi 24 km, entre la fred, que es feia sentir, al cruixir de les herbes glaçades, sota el nostre pas, el solet, que buscàvem a cada moment, i la bona companyia, es fa realment curt. Com tota bona activitat, ha d'acabar amb un bon dinar, aquí arriba l'equip d...

La mecànica de la cursa és senzilla a més no poder, fer 20 voltes, en un circuit d'anada de 2,5 km i tornada pel mateix lloc, amb avituallaments a cada extrem, en un terreny completament pla. Fins a completar els 100 km, en un temps màxim de 24 hores. Al principi de córrer, ara fa uns 5 anys, tenia vista aquesta cursa, pensava que mai la podria fer, creia que els que la feien eren superhomes, que era un esforç físic i sobretot mental que només estava a l'abast de molt pocs. Al anar-hi vaig descobrir que si que hi havia persones fora de serie, la majoria de les quals no corrien, tampoc paraven, estaven a l'organització, als avituallaments, animant, solventant incidències, encoratjant-nos, transmeten passió per l'atletisme de llarga distància, sense espectaculars operacions de marketing, sense bosses del corredor que justifiquin un elevat preu d'inscripció,  sense les coses supèrflues a córrer, amb autenticitat. Aquesta serà la meva tercera participació, he aprés que ...

L’Oncocursa neix amb la finalitat d’organitzar una activitat solidària per tal de recaptar recursos econòmics per la  Fundació Oncolliga Girona en la seva tasca de millora de les condicions de vida dels malalts de càncer. Fet que serà consumat amb els drets d’inscripció i  participació de dos equips de corredors a  la propera edició de l'Oncotrail  2019 els dies 6 i 7 d’octubre, a la vila de Palafrugell.  L’Oncocursa és divideix en dues curses en una mateixa finalitat, fer conèixer el nostre projecte a totes les persones. Cursa popular solidària en tres modalitats, Caminada de 6 km i Cursa de 12 km, apte per a tothom i Trail de 20 km per al més atrevits, amb sortida i arriba a Sant Feliu de Guíxols. Cursa que és desenvoluparà per el nostre territori del Massís de l’Ardenya marítima. El conjunt d'aquest massís constitueix una àrea natural de valors estètics i paisatgístics excepcionals.   Entrada relacionada: 14/07/19 II Oncocur...

Si hi ha una cursa preferida per mi, és sens dubte la CBXR , la primera edició del 2009, va ser la meva entrada a l'ultrafons, a més en un entorn tant estimat com la Costa Brava, amb la gran sort de conèixer un munt de gent que val molt la pena. Aquest any, vaig decidir no fer-la per la seva coincidència amb l'IronCat, al final, per culpa de la lesió, ni l'una ni l'altre, vaig aprofitar per anar a veure la sortida del segon dia, del dissabte, a tocar de casa, a Sant Feliu de Guíxols. Animar a l'amic Andreu, tot un luxe, des de la tranquilitat de no competir, resulta curiós recordar sensacions de fa un any, que estava allà mateix. He vist els nervis reflectits en els moviments inquiets del corredors que esperant la sortida, he escoltat els dubtes que genera tal cantitat de quilòmetres per endavant en la veu dels participants, he comprovat com  l'il·lusió estava encesa en els seus ulls, he sentit emoció i com es disparava l'adrenalina en el moment de començar ...

Track Àlbum de fotos Entrades relacionades: Proposta pel 14 i 15/07/12 Isostar Desert Marathon 24/06/12 Entrenament/aclimatació Isostar Desert Marathon 07/07/12 Entrenament per l'Isostar Desert Marathon arran de mar 13/07/12 Isostar Desert Marathon. Pròleg   14/07/12 Isostar Desert Marathon. Crònica

Quantes emocions en tant poca estona. És l'últim dia del repte i estic nerviós, per tothom ja el tinc a la butxaca,  per mi fins que el gps no hi surtin el 10 km, no estarà, no es pot dir blat, fins que està al sac, ben lligat, venut i cobrat. Primer cal muntar la festa, dues hores abans de la sortida, ja estic ajudant als voluntaris que amb el seu esforç fan possible la Sant Silvestre Ganxona. Quan falten trenta minuts, surto a "escalfar" o més ben dit a fer 2 km, perquè la cursa és de poc més de 8 i el repte és de 10 km. M'hi acompanyen bons amics. Un cop fets, toca anar al punt de sortida, a compartir l'espera, amb els més de 200 participants. Patam! Inici de la cursa. Corro sense presa, si amb ganes d'arribar, sense ritmes alts, si amb el cor disparat. M'acompanyen més amics encara, en Pere, l'Andreu, en Rafa i l'Àngel, em sento la persona més rica del món, calers no en tinc, amics per compartir la vida si. Estic en un núvol, el quilòmetres ...

La malaltia de la ELA (esclerosis lateral amiotròfica) no para per la pandèmia. La nostra solidaritat i empatia, tampoc ha de parar. Les 24 hores d'atletisme, enguany, per la covid-19, no es poden realitzar en el seu format habitual. Els amics organitzadors de corredors.cat, han creat una esdeveniment virtual, a l'alçada de les circumstàncies. Mantenint la data. Inici a les 12 del migdia del 12 de desembre, fins a finalitzar a les 12 del migdia de l'endemà, el 13 de desembre. El lloc, si que canvia, on cadascú pugui i vulgui fer-ho. Hi ha un munt de proves. Es pot participar de manera individual: 24 hores, 12 hores, 6 hores, 100 milles (160,95 km), 100 Km i 50 Km. També es pot participar en equip: Superequips (sense límit d'integrans), equips de fins a  24 membres, equips de fins 6 membres i per parelles. D'opcions en tenim moltes. Com en totes les edicions anteriors. Els diners guanyats van causes solidaries. Aquest 2020 tot el que es recull, es dona a la Fundació ...

El temps està de la nostra part, després de consultar diverses fonts de predicció meteorològica, mirar i tornar a mirar els mapes d'isobaras, estudiar les altes i baixes pressions, dissabte caurà el diluvi universal. Ara bé, sembla ser que diumenge el temps mínimament es comportarà., amb temperatures més que agradables, que  poden arribar als 18  Així que, amics,  caminadors, solidaris, curiosos, i demés, la pluja no és una excusa per no venir! Us esperem aquest diumenge!!! Entrades relacionades: Proposta pel 13/03/11 Caminant per la pau tot xino-xano. Trailwalker 2011 09/03/11 Caminant per la pau tot xino-xano. Difusió 10/03/11 Caminant per la pau tot xino-xano. Recorregut 13/03/11 Caminant per la pau tot xino-xano. Crònica  14/03/11 Caminant per la pau tot xino-xano. Fotos   17/03/11 Caminant per la pau tot xino-xano. Més fotos i vídeo  

En aquests temps, que ens ha tocat viure, sense curses, podem fer, cadascú de nosaltres, un repte solidari. Oncolliga ens proposa l'Onco 100X100. Onco 100x100: Consisteix en completar una distància de 100 quilòmetres en 100 dies corrent o caminant per allà on un vulgui. De manera individual o fent equip, amb un màxim de 8 integrants. Fent dues sortides caminant a la setmana, aproximadament d'una hora, ja podem aconseguir el repte. Està a l'abast de tots. La inscripció al repte es pot fer fins el 23 de desembre. A partir d'aquí, cada participant decidirà quina distància corre o camina en cada sortida i en quants dies completarà el repte. Només haureu d'anar registrant les distàncies de cada entrenament o sortida a la nostra web fins a arribar als 100 km El termini màxim per assolir el repte són de 100 dies, que comencen a comptar a partir del primer registre a la web. Un cop hàgiu completat els 100 primers quilometres, rebreu un diploma finisher personalitzat. Amb la...

El proper dia 12 podem córrer pels que no poden. Ajuntar esport i solidaritat és una gran combinació. Poder ajudar als altres, fent una cosa que ens encanta, ho fa molt senzill. A Caldes de Montbui, el  Club Atlètic Calderí organitza cada any, aquesta prova de caràcter solidari, a favor de la casa dels Xuklis segons ells mateixos expliquen la casa pretén ser un lloc on els infants, juntament amb les seves famílies, puguin sentir-se acollits i compresos, on es puguin sentir “com a casa” tant com sigui possible. Un espai a prop de l’hospital on reben l’atenció mèdica. El circuit de la prova fa 2,5 km, en un lloc amb encant, a Torre Marimon. Pista de terra que és còmode per les articulacions. S'hi pot fer 100 km individuals o per equips o una marató o venir a córrer una estona i col·laborar amb aquest gran projecte A l'organització hi ha el gran Paco Robles, que acumula més quilòmetres a les cames en un any, que molts en tota una vida. M'agrada córrer, fer-ho en un lloc xul...

Córrer per solidaritat sempre dona més sentit a una cursa. Fer-ho per l'Oncolliga de Girona, és una molt bona causa, d'aquesta manera ajudem a ajudar als malalts oncològics. 4.228 persones hi hem participat, en total. Hi ha set indrets on anar a córrer, he hagut d'escollir, tots tenen el seu encant, però un que em té el cor robat i està al costat de casa, al costat d'on visc, Sant Feliu de Guíxols i al costat d'on m'he criat, Llagostera, a Tossa de Mar. El circuit una delícia pels sentits, un primer tram urbà, passant pel seu espectacular castell, resseguint la línia de costa urbana, respirant salat, per després endinsar-nos per l'Ardenya, en un recorregut de bon córrer i amb sensacions de plena muntanya. L'ambient, autèntic, el d'una bona cursa popular. Sense classificació, on l'important és assaborir l'experiència, no anar més ràpid que ningú, Sense empentes per estar al davant, en el moment de la sortida. Cadascú agafant la seva posició...

Quan vas a una cursa per primer cop, ho fas per la novetat. La segona vegada ja és per millorar la marca i a partir d'aquí cal que tingui quelcom especial per a tornar-hi. Hi he participat en nou ocasions, en una prova a la que tinc molta estimació. No només pels organitzadors, que viuen l'atletisme amb passió i saben entendre el que sentim, mentre correm, a primer cop d'ull. M'agrada perquè és prou aprop de casa, per no haver de matinar massa. És especial perquè  tothom acaba al mateix moment a les 6 hores de començar, la incògnita està en la distància que cadascú aconseguirà fer, no el temps. M'encanta el recorregut, un circuit de 3 quilòmetres, 1,5 km d'anada i el mateix recorregut per tornar, en un passeig planer, majoritàriament de terra, on no hi passen cotxes, amb molta vida al voltant. Tenir avituallament cada 3 km, ho fa molt còmode i no cal dur res a sobre, inclús hi ha fonts i lavabos pel camí. Durant sis hores ens anem veient les cares...

Avui és l'endemà d'haver aconseguit l'objectiu de fer 4 curses de 100 km en 99 dies, tot i que realment ha estat en 79 dies. Ha estat una quimera difícil, amb elements que han jugat en contra i una gran il·lusió que ha anat a favor. El primer contratemps, les fortes pluges el dia que volia iniciar el primer tram de 100 km, el 7 de setembre, va fer que canvies el format del repte i el retardes 20 dies. Fins que el dia 27 de setembre feia l'Ultra Carrilet, 100 km en solitari i en autosuficiència alimentaria, només reposava aigua. La calor i el cansament d'haver travessat Catalunya de manera transversal pedalant feia només sis dies, ho van fer més complicat. Al cap de tres setmanes, el 18 d'octubre, la segona etapa era als 100 km pista de Terrassa, amb el tall de les 15 hores que durant alguns moments em va angoixar. Completo la prova amb 43 minuts de marge, tot i els problemes amb la gran xafogor de les hores centrals del dia. Al cap de 2 setmanes, el 2 ...