08/04/23 1.000 dies. Crònica d'un accident de trànsit

Mil dies fa que vaig patir el desafortunat accident, que ràpid i, en massa ocasions, que lent transcorre el temps.

Aquest serà l'últim escrit sobre el tema. Toca girar pàgina i mirar cap a nous horitzons. El meu diagnòstic és d'estabilització, que ve a ser un eufemisme de fins aquí hem arribat i no veiem res més a fer. A continuació us explico com estic, aquest període en números i com veig el futur.

Estic necessitat d'una crossa per moure'm, a la cama esquerra li falta força. Pujar i baixar escales és tot un suplici que acaba amb dolor. A l'espatlla dreta li falta mobilitat. Hi ha petites i grans coses que ja no puc fer. Han quedat zones amb formigueig i falta de sensibilitat, molt incòmode. Cicatrius que no es regeneraran, amb una picor de mal portar. I el pitjor, dolor, un dolor constant i un altre de més intens que no avisa, però sempre ve. Per molt que ho intento, en el moment més inesperat i diverses vegades al dia, fa acte de presència, fent-ho més feixuc. Tot plegat no anima gaire, per sort, recordo que estar viu és motiu d'alegria!

Els números no enganyen, o almenys això diuen:
1 crossa necessito per a moure'm. La lluita no és per deixar de fer-la servir, se centra en, a la llarga, no haver-ne d'utilitzar dues.
8 zones amb cremades o cicatrius, unes marques que serviran per recordar l'afortunat que soc, de ser aquí.
14 ossos fracturats, ja ben soldats, tot i que algun millor que d'altre. Fins a l'accident no m'havia trencat mai res.
18 experts mèdics diferents m'han acompanyat en la recuperació, més un nombre superior d'infermeres i de físios.
34 cures d'infermeria han fet falta, una vegada fora de l'hospital.
40 proves mèdiques, entre elles 10 ressonàncies. Les que he portat més malament són les analítiques, les que s'han de fer en dejú.
81 dies van tardar a cicatritzar les cremades per l'asfalt, gràcies a les cures regulars.
107 visites a doctors, incomptables les hores a les sales d'espera, he fet un màster en paciència.
276 sessions domiciliàries de rehabilitació pulmonar, seguint les pautes marcades per un professional.
449 sessions de rehabilitació física, en centres especialitzats, assistides per fisioterapeutes.

En el futur i ja en el present, cal deixar de pensar a tornar a fer coses com abans. Tenir-les presents com un bon record. Toca assumir una nova realitat i esprémer al màxim el que em pot donar. Durant aquests mil dies he pogut fer el meu particular "dol", del que ja no faré mai més, he trobat les meves limitacions físiques. És necessari ser conscient que és molt poc probable que evolucioni més, i si molt possible empitjorar. El temps em juga en contra. No abandono la idea de millorar, em faig càrrec que és la meva particular quimera.

En definitiva tanco una etapa. No sense fronts oberts. Falten temes judicials que encara s'allargaran. Queden més proves i visites mèdiques, per afinar algun aspecte derivat de l'accident. Seguiré amb rehabilitació i treball personal diari, no per avançar, sinó per no anar cap enrere.

L'última línia d'aquest escrit és per agrair, als que heu estat i esteu al meu costat. Moltes gràcies!

 

Tots els escrits sobre l'accident, a un sol clic: Crònica d'un accident de trànsit