Segueix-me a Instagram! Segueix-me a Facebook! Segueix-me a Twitter!

16/03/23 Decàleg de què he après. Crònica d'un accident de trànsit

Amb els físios, posant en una sessió de rehabilitació

De l'accident ençà, he après coses i n'he corroborat d'altres. No descobreixo grans qüestions, em centro en els petits detalls. Ho he concentrat en un decàleg:


1.- Anar a les visites i proves mèdiques amb roba còmoda, havent menjat, amb aigua i alguna cosa per picar a la bossa. Els meus rècords d'espera: han estat d'una mica més de tres hores i quart per una consulta, i de sis hores llargues per fer una prova.

2.- Tot i que hi ha moltes vegades hi ha retards. Cal ser-hi a l'hora. Si no, la impuntualitat dels pacients, acaba sent part del problema. Per exemple un fisioterapeuta, té uns minuts assignats per a nosaltres, si no hi som a temps, el que va després no en té cap culpa.

3.- Ser amable amb el personal sanitari i administratiu. Ells no tenen la culpa, ni del temps que tarden a convocar-nos a una prova o consulta, ni de les hores que perdem a les sales d'espera. Com és ben sabut, però de vegades s'oblida, un si us plau, un gràcies i un somriure, obren més portes que la mala llet.

4.- Cal dur roba que sigui pràctica en les revisions i proves mèdiques. Ja sigui de bon arremangar per fer una analítica de sang, de bon treure per fer una exploració o sense elements metàl·lics, per exemple, per fer una ressonància magnètica. I quan anem a rehabilitació, que ens permeti dur-la a terme.

5.- Per les visites amb els especialistes, per sortir amb la informació necessària, i no amb més dubtes. Portar les qüestions apuntades és la millor manera. Doncs el metge està atrafegat i veu un munt de gent cada jornada, pot donar per enteses coses que desconeixem. I nosaltres, quan rebem moltes dades noves ens saturem. Si està apuntat, no ens n'oblidem. A més, hem pogut reflexionar les nostres preguntes amb calma.

6.- Per la rehabilitació cal treball individual, molt! No només l'hora que tenim assignada amb el físio. Cal l'esforç amb els exercicis que un fa, en el centre o a casa. Cal una actitud activa, tenir ganes d'anar a més. Estar connectat a algun aparell i una estona de massatge, no fa miracles, si no hi posem molt de la nostra part. La feina de recuperar-se és de dilluns a diumenge, no té festius, ni vacances.

7.- En la part legal és imprescindible tenir assessorament d'un advocat propi! No el de la companyia asseguradora, si parleu amb gent que n'ha fet ús, arribareu a la conclusió que: llops amb llops no es mosseguen. Sobretot, serveix per ajudar-nos a entendre el que va passant, acompanyar-nos en el procés i arribar a bon port.

8.- No mentir, ni exagerar mai el que un té. Amb la veritat s'arriba molt més lluny. El que si fa falta és fer-se entendre. Per exemple, tinc una zona del cos amb poca sensibilitat i formigueig constant, el professional de seguida entén que és. Tècnicament, s'anomena parestèsia, he hagut de buscar el nom en la documentació mèdica, perquè no el recordo, ni cal.

9.- En les esperes, més que mirar o perdre el temps en el telèfon, a la recerca d'entreteniment buit. Podem llegir, si és un lloc tranquil. Escoltar la ràdio o el que ens vingui de gust, amb auriculars. O escriure per ordenar pensaments, per exemple aquesta llista.

10.- La paciència tothom la recepta i ningú en ven. Hem de preservar la calma, no deixa de ser una cursa de fons, d'ultrafons. Cal sumar i buscar no restar, I tenir clar el rumb a seguir: endavant, sempre endavant!

 

Tots els escrits sobre l'accident, a un sol clic: Crònica d'un accident de trànsit

Comentaris