10/09/15 Via Augusta Etapa 7 Cambrils - Sant Andreu de la Barca
A quarts de cinc de la matinada, mentre faig els 10 km caminant del repte #El2015NoPucParar, puc observar com la turmenta està al damunt del mar. La predicció és de molta pluja fins a primera hora de la tarda.
Al cap de poc de començar a pedalar, ja cauen les primeres gotes, de manera intermitent. Per no refredar-me faré una tirada llarga, de sis hores +/-, fins l'hora de dinar.
Al anar no ho vaig fer bé del tot i ara he trobat el camí paral·lel, damunt la carretera, que passa pels jaciments romans de El Mèdol, hi ha un petit inconvenient, el camí no és per a vehicles, hi ha una porta giratòria, hi entra o la bici o jo, després d'una estona de suor freda i contorsionismes varis, aconsegueixo creuar les dues portes, uff.
Arriben les pluges, amb moltes ganes, en el tram de ciutat, trobo escales que semblen salts d'aigua i carrers plens com piscines. Paciència i anar pedalant. Tinc diferents opcions, per escurçar, per si es dóna el cas. Els trams de carretera, són els que és em preocupen.
Parada a dinar a l'Arboç i en el precís moment de parar, deixa de ploure, és igual m'he guanyat el descans.
Al km 90, Vilafranca del Penedès, patino en una corba i caiguda, cop de cap a la vorera amb el casc i just amb el canto de la mateixa, impacte fort, dels que deixen sense respiració, a les costelles, al moment sé que tinc una contractura . A les afores, al km 106 de la jornada, el fang em fa caure de nou i patacada, que em deixa el genoll i colze pelats.
Queda poc més de 20 km per arribar al meu destí, vaig lent, se'm fa fosc pel camí, tot i que acabo fent l'etapa inicialment planificada. Consultaré amb el coixí el que he de fer l'endemà, si segueixo o ho deixo aquí.
En una aventura, passen coses que no espero i que no voldria que passessin, com les dues caigudes. Superar les adversitats, és el que fa interessant viure aquestes experiències.
Track Garmin Connect
Al cap de poc de començar a pedalar, ja cauen les primeres gotes, de manera intermitent. Per no refredar-me faré una tirada llarga, de sis hores +/-, fins l'hora de dinar.
Al anar no ho vaig fer bé del tot i ara he trobat el camí paral·lel, damunt la carretera, que passa pels jaciments romans de El Mèdol, hi ha un petit inconvenient, el camí no és per a vehicles, hi ha una porta giratòria, hi entra o la bici o jo, després d'una estona de suor freda i contorsionismes varis, aconsegueixo creuar les dues portes, uff.
Arriben les pluges, amb moltes ganes, en el tram de ciutat, trobo escales que semblen salts d'aigua i carrers plens com piscines. Paciència i anar pedalant. Tinc diferents opcions, per escurçar, per si es dóna el cas. Els trams de carretera, són els que és em preocupen.
Parada a dinar a l'Arboç i en el precís moment de parar, deixa de ploure, és igual m'he guanyat el descans.
Al km 90, Vilafranca del Penedès, patino en una corba i caiguda, cop de cap a la vorera amb el casc i just amb el canto de la mateixa, impacte fort, dels que deixen sense respiració, a les costelles, al moment sé que tinc una contractura . A les afores, al km 106 de la jornada, el fang em fa caure de nou i patacada, que em deixa el genoll i colze pelats.
Queda poc més de 20 km per arribar al meu destí, vaig lent, se'm fa fosc pel camí, tot i que acabo fent l'etapa inicialment planificada. Consultaré amb el coixí el que he de fer l'endemà, si segueixo o ho deixo aquí.
En una aventura, passen coses que no espero i que no voldria que passessin, com les dues caigudes. Superar les adversitats, és el que fa interessant viure aquestes experiències.
Track Garmin Connect
Escrits de l'aventura en el bloc:
Comentaris
Publica un comentari
Moltes gràcies per comentar!