Segueix-me a Instagram! Segueix-me a Facebook! Segueix-me a Twitter!

26/07/14 3 vies verdes fins a Ripoll. 300 km en btt

Pedalar 300 km en btt, ha estat una experiència de les que et deixen buit de forces i recursos i alhora t'emplenen, per totes les sensacions que aporta la jornada i l'entorn de les vies verdes. 
Surto de matinada. Vaig sense cap pressa, és un repte,  però no deixa de ser el regal del dia del meu sant. Primera parada, Vilanna, a esmorzar,  calma, cafè i diari, que he vingut a disfrutar. 
Un cop faig els primers 100 km, comença el més dur, pujar al coll de Santigosa, a 1.064 metres d'alçada, ho faig per carretera. Fa molta calor i massa xafogor, es fa molt feixuc. Abans d'anar a Ripoll, pedalo la ruta del ferro i del carbó, fins a Ogassa, un tram divertit i preciós. 
Estació de Ripoll, estic a la meitat del camí. Tinc alegria continguda, A dinar, mentre observo com el dia es va tapant, no arriba a ploure, si més xafogor. 
Torno a pujar el coll de Santiagosa, per baixar fins a Olot, ho faig per la via alternativa, no per carretera, el camí és més complicat, tècnic, perdedor i llarg en temps. He vingut a divertir-me, es igual el que tardi. 
Comença a caure la tarda, estic marejat, tinc malestar, massa calor. Paro a Amer a sopar. La gent em mira encuriosida, una persona sola, amb bicicleta un dissabte a la nit, mentre, aliè a les mirades, preparo el material i munto el llum en el casc. Parar i menjar em refà. 
Perquè surtin els 300 km, faig petits trams enrere, per sumar els quilòmetres que falten. Sinó en sortirien 285. 
Estic a Girona, a res de casa. Quasi ho tinc ho tinc a la butxaca. Estic molt cansat, noto esgotament, em fa molt mal la zona de l'avantpeu de fer força al pedalar, les mans d'agafar el manillar, no sé com posar el cul al seient i el coi de xafogor, ho complica tot un xic més. 
Els quilòmetres es fan llargs, tiro de tots els meus recursos. Pel camí faig petits descansos, que em van molt bé. Al meu cap venen flaixos de les dues vegades que he fet Ripoll-Sant Feliu de Guíxols a peu, el 2010 i 2012, recordant els moments de dificultat i de com me'n vaig ensortir. 
Arribo al destí, estic baldat, fos i em costa de creure el que acabo de fer, ha estat duríssim. 300 km en btt, 5.000 de desnivell acumulat, en solitari; per no dur, no duia ni mp3. 
En les parades, anava actualitzant les xarxes socials i llegia els missatges d'ànims, han estat la millor benzina que hi pot haver. Moltes gràcies pel suport. 
Track (A wikiloc hi surt 298 km, el gps, com es pot veure en les fotos, marca 300 km)
 
Entrades relacionades:

Comentaris