11-12/09/10 Ultra Trail 3 Vies Verdes. La crònica.

142 quilòmetres donen per molt, moltes anècdotes, molts comentaris, no explicaré el paisatge, això ho podeu veure a les fotos, ni la dificultat, podeu veure el desnivell acumulat al perfil, ni tan sols, la manera en que la vam afrontar, us explicaré, una cosa que crec més important, el que he sentit.
Durant el trajecte hi ha dubtes, patiment, molta alegria, esgotament, moments de germanor únics i el pensament de qui m'ha mandat a mi ficar-me en aquest embolic.
Després, satisfacció per aconseguir alló que t'has proposat, la certesa de que qualsevol cosa que et proposis, tant en el terreny esportiu com personal, si realment lluites per arribar-hi, serà teu, et reafirmes en el convenciment que ets l'amo del teu destí. Aquest projecte desde que es va iniciar, va comptar amb l'ajuda dels dos millors amics que podia trobar, el Pere, que ens va fer suport en la part més logística, que va fer caminant més de 63 km, de La Cellera de Ter a Sant Feliu de Guíxols, enhorabona, i l'Andreu amb qui vaig tenir el plaer de compartir aquesta aventura.
Admiro a tothom que s'esforça per anar a trobar els seus límits, ja sigui en proves tipus deca-ironman o en una cursa de 5km, l'important no es la distància, ni la disciplina, ni el temps que es tarda en fer, ni el que pensin els demès, sinó lluitar per superar-se a un mateix, per explorar nous límits.

Hi ha qui pensa, que la gent com jo, està sonada, es veritat, estem bojos. Bojos per sentir passió pel que fem, bojos per l'emoció desfermada en que ho vivim, bojos per sentir el bategar del nostre cor, bojos per recordar les gestes amb un somriure, bojos per sentir-nos vius.

Track de la sortida


Entrades relacionades:

08/09/10 Ultra Trail 3 Vies Verdes. Pròleg
10/09/10 Ultra Trail 3 Vies Verdes. A només 16 hores

Ultra Trail 3 Vies Verdes. Aconseguit!!
15/09/10 Ultra Trail 3 Vies Verdes. Les cròniques dels veritables protagonistes.

2 comentaris :

lluis ha dit...

moltes felicitats!!!!!!!!!!!

Ultraquim ha dit...

Moltes gràcies, el teu lema era ben present, quan no vam córrer, vam caminar i fins al final del tot, no vam descartar arrosegar-nos.