20/07/14 2 vies verdes fins Olot. 200 km en btt
Pedalar de nit, ha estat una aventura pels sentits. Una manera molt dolça de recórrer les vies verdes, amb molta pau. En el silenci de la foscor, només escoltava el cruixit de les rodes al avançar. Sentia la solitud, al assentar-me en un banc a menjar.
El gran inconvenient ha estat, en els trams que discorren paral·lels a la carretera, els llums dels cotxes que venien de cara, m'encegaven i costava saber per on rodava.
He sortit de Sant Feliu de Guíxols amb l'última claror del dissabte per arribar entrada la matinada a Olot i emprendre el camí de tornada. Al fer-ho en hores intempestives, he dut tot l'avituallament a sobre, exceptuant l'aigua que prenia de les fons, fent un repte molt autosuficient.
La son ha fet de les seves, ho ha posat molt i molt dur. Només vaig tenir temps de dormir un extra, en forma de migdiada, d'uns 30 minuts. Durant la matinada les ganes de dormir anaven i venien, a les 8 del matí, he tingut una senyora "pàjara", que m'adormia pedalant, un gel amb cafeïna i el cap sota una font, han ajudat a portar-ho millor.
La xafogor, tampoc m'ho ha posat gent fàcil. He anat sempre moll, fins i tot els guants. En el tram més arrecerats, pensava que em fondria, la humitat juntament amb l'esforç i el cansament s'han aliat fent-ho un xic més difícil.
La distància, la nit, la son, la xafogor, han fet que vivís el moment. Només pensant en la propera pedalada, notant el lliscar de la bici, planificant en la propera parada, deixant-me endur per olors dels camps, que em transportaven a d'altres temps.
En números, 13 hores i 10 minuts pedalant per fer 200 km. En les 9 hores de nit he avançat 131 km i en les 4 següents els 69 km restants.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!