Segueix-me a Instagram! Segueix-me a Facebook! Segueix-me a Twitter!

03/03/13 Petita aventura nocturna amb la bici de carretera

Sortida a les 3 de la matinada amb bicicleta de carretera direcció Mataró, aprofito que he quedat per nedar allà, per fer un entrenament llarg, 75 km d'anada, nedar i 75 km de tornada. Faré  una cosa que em ve molt de gust, rodar per la carretera de nit.
Porto llum de sobres, doble far a bateria al manillar, pilot vermell al darrere, frontal al casc, que per si sol ja fa prou claror per pedalar, pilot vermell al casc per si falla el de la bici, un altre frontal de recanvi, piles a dojo i armilla reflectant homologada.  Duc una bossa al manillar, amb el que em pot fer falta pel camí i motxilla a l'esquena amb l'imprescindible per nedar un cop arribi a Mataró. He estat fent proves amb aquest material sobre el terreny i vaig còmode.
Hi ha lluna minvant, em permet veure el traçat més enllà de la meva lluminària, surto pedalant amb calma, no cal anar massa ràpid, doncs en el primer tram de Sant Feliu de Guíxols a Tossa de Mar, hi he circulat el dia anterior i hi ha bastant de pedra prop de la cuneta.
Els primers minuts  van passant tranquils, fins que al quilòmetre 14, no duc ni una hora, patam! roda rebentada, quina mala sort, fa  dos o tres anys que no punxo i ha de ser precisament ara, res, avanço uns metres fins a un lloc segur per canviar la cambra.
Com costa substituir la cambra, un cop posada, amb la coberta revisada, que no hi hagi cap element estrany, vaig a inflar-la, el cartutx de CO2 fa una cosa rara, penso que no el dec haver posat bé, cap problema, agafo la manxa i som-hi, al cap d'una estona, comprovo que no s'infla, merda!
Veig que la vàlvula està feta malbé, masses mesos dins la bossa de sota el seient, com que no és cap emergència, ni cap necessitat urgent i sóc grandet per ensortir-me'n, decideixo no trucar a ningú, torno caminant, 14 km de nit empenyent la bici, amb la dificultat afegida de dur calçat rígid de ciclisme amb cales, sort que són del tipus de btt, més pràctiques a l'hora de caminar.
Prop de  dues hores i mitja caminant, fent les parades d'avituallament tal i com tenia previst, amb l'ensurt d'algun ocell que sortia escopetejat  al meu pas, temps per pensar i preparar un nou repte nocturn, per gaudir de la remor de la mar que m'acompanya, escoltant com la vida no para en el bosc i fruint en soledat.
Una petita aventura que no ha sortit com volia, però ha estat enriquidora i dintre tot he disfrutat plenament de l'experiència. L'important no sempre és el resultat, sinó la capacitat d'adaptació a les circumstàncies.

Comentaris

  1. un altre dia truca!!!! que segur que en som bastants que no ens sabria greu venirte a buscar o portar alguna càmara....

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies Sergi, per l'hora que era, he pensat en tu, però penso que si no hi ha necessitat real, no cal molestar a ningú.
    En el proper repte nocturn en portaré tres!!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Moltes gràcies per comentar!