27/03/13 Competir o participar

Hi ha qui opina que fer proves esportives, independentment de la distància i no anar a fer marca, ni fer un resultat "digne" és perdre el temps i no té cap mèrit.

La llarga distància, per mi, és molt més que proves de molts quilòmetres i d'interminables metres. Més que entrenaments que costen d'encaixar en el dia a dia i caps de setmana esgotadors. No es tracta d'arribar a línia d'arribada en un temps determinant, la tirania del crono no em va. 

Respecto i admiro a totes les persones que ho donen tot, per superar els seus registres en cada cursa, però no és la meva opció. Fa poc llegia aquest comentari: El que realment dóna mèrit i fa competitiva una travessia, és la velocitat a la qual es realitza. La duresa de la prova, resideix en el ritme de competició, i per a un esportista d'elit, no valen les excuses de "només competeixo contra mi mateix", i on ser "Finisher" no és suficient.

Estic d'acord amb aquesta afirmació, en el món de la competició pura i dura, importa qui arriba primer i en quin temps, en el món dels professionals de l'esport, moltes vegades, la valia d'un atleta es mesura únicament amb els seus resultats.

Ni sóc professional, ni sóc elit, ni vaig a competir. Sóc un aficionat, que dedica part dels calers, que em costen un munt d'hores i maldecaps de guanyar,  a fer el que m'agrada, vaig a participar, passar ho bé i poca cosa més. Ni sóc corredor, ni nedador, ni ciclista, ni triatleta, ni caminador, ni caiaquista. Sóc un "currante" que li agrada gaudir del temps lliure fent el que més li agrada, córrer, nedar, pedalar, el triatló, caminar, palejar i a poder ser, fer-ho superant-me a mi mateix i compartint-ho amb amics. 

Fa temps, en una cursa de muntanya, vaig avançar a un corredor en una pujada llarga, un cop en el cim, em vaig parar a fer fotos i veure les vistes, el corredor em va dir que no entenia perquè parava, doncs ara ell m'avançaria, li vaig explicar que córrer m'agrada i la muntanya m'encanta, a la pujada havia disfrutat de córrer,  i en aquell moment estava gaudint de les vistes de muntanya, perquè en aquell diumenge al matí, estava fent el que m'agrada i tardar 5 minuts més o menys m'era igual i la posició tampoc m'importava. Pels dos era la segona participació en aquella cursa, es va parar amb mi, al adonar-se que l'any anterior no havia vist les impressionants vistes des del cim. Per mi, es com anar a fer una travessia al mar i no contemplar la bellesa d'un banc de peixos.

El meu reconeixement i admiració a tots els que competiu, jo seguiré participant.

Entrada relacionada:
30/03/11 Esport i competició