07/03/13 Córrer amb o sense música?

Fa uns anys, hagués contestat que sempre amb música, a dia d'avui la resposta és que millor sense.

No dur música, em permet viure més l'entorn, captar  l'essència del córrer, el meu esbufegar, l'impacte del peu amb el terra, l'aire, escoltar els sons que m'envolten, sentir la vida com és mou a cada pas, estar més a l'aguait del que succeeix, els meus pensament poden xiuxiuejar i els sento a tot volum en el meu cap.

Només em plantejo dur música, quan vaig sol, mai anant acompanyat, que millor que conversar amb un amic o un desconegut que té en comú amb tu, que li agrada viure la vida amb el cor accelerat.

Hi ha dies, en que em vull aïllar del món, vull estar fora de mi mateix, desconnectar els pensaments, en aquests moments connecto l'mp3 i canto, segons per on estic, inclús amb veu alta, de vegades és només una estona, d'altres tots els quilòmetres.

En curses de llarga distància, si participo en solitari, en un moment o altre sempre els faig servir, ja sigui perquè entra la son i m'ajuden a despertar-me o perquè em canso de mi i necessito que la meva ment marxi lluny d'on estic, per agafar perspectiva i tornar amb idees més renovades. 

On si els faig servir molt, és en proves d'ultrafons del tipus repetitives, tipus circuit o a la pista d'atletisme, en que cadascú ha d'agafar el seu ritme, quan ens anem creuant  no dubto ni un moment a parar la música, per compartir vivències i inquietuds amb la resta de corredors.

El logo que acompanya aquest escrit és creació de Josep Vidal