03/12/10 Trailwalker 2011. Equip en marxa

Escrit  per la Maria Carme Tuneu,  la persona que m'ha donat l'oportunitat de ser part d'aquest projecte, que ens ha estirat a tots i publicat en el seu bloc, 4 Potes.

Em feia molta il•lusió participar al TrailWalker, tant per la vessant solidària com per la vessant esportiva. Tal com va dir algú, si desitges qualsevol cosa, sigui quina sigui, només has de tancar els ulls, desitjar-la amb totes les teves forces i lluitar per aconseguir-ho. Així que, després de pensar-hi i treballar-hi intensament aquestes darreres setmanes, finalment equip format i inscrit al TrailWalker:

• En Lluís i en Jordi Pratdesaba, sempre disposats a fer coses, sempre aportant bon rotllo. Estic convençuda que donaran la talla de sobres com a equip de suport.
• La Maria, amb vàries experiències viscudes, és una persona molt forta mentalment. Porta al damunt unes quantes Matagalls-Montserrat.
• En Quim, un tot terreny que mai s’atura: una hora neda, l’altra surt a córrer o agafa la bici. I, mentre fa tot això, encara té esma de parlar, tant amb coneguts com amb desconeguts, fent més amè qualsevol trajecte. Després ho posa tot per escrit amb molt sentiment.
• El meu pare, un cul inquiet, sempre a punt de donar un cop de mà. Cada cop més, un incansable caminador, el meu company infal•lible de ruta.
• Una servidora, que és qui ha ficat a tota aquesta gent en aquest projecte. Actualment amb molta força i molt animada amb tots els preparatius però, quant falti poc pel gran dia, em vindran tots els dubtes i totes les pors, com sempre. Per sort, s’esvairan quant tot comenci i després, amb les bones estones i les estones de patiment , gaudiré al màxim.

Tenim entre mans fer ben aviat una trobada tots 6 perquè... tots ells ens coneixen al meu pare i a mi però entre ells no es coneixen. Dit això, a priori pot semblar un grup poc cohesionat però sé que no serà difícil sincronitzar-nos pel desafiament esportiu i, pel que fa al desafiament solidari, les idees, els preparatius, etc, els uns complementen lo dels altres. A més, de ganes, que és el més important per a un equip i per tot en aquesta vida, crec que no en falten. Sí, sens dubte és un bon equip. Jo n’estic contentíssima.

Actualment estem treballant en varis fronts per recaptar diners pels projectes solidaris d’Intermón Oxfam. Ja ho anirem explicant.

I el gran dia, després d’alguns llargs entrenaments conjunts, treballarem per assolir 100 kms en 36 hores. En Quim i el meu pare en principi no haurien de tenir problemes perquè coses pitjors han fet. Per a la Maria i per a mi això suposa superar els 80 i pico kms que és el màxim que hem fet fins ara.

Ara que l’equip ja està en marxa, cada dia vaig a dormir amb un somriure als llavis.

Pots fer la teva aportació a: Pàgina de l'equip 40 XINO-XANO: Caminant per la pau