14/09/16 Sis dies pedalant. Crònica cinquè dia

Durant la nit ha plogut amb ganes, d'aquelles turmentes que es fan escoltar. Al sortir al carrer l'asfalt és moll, el cel tapat per núvols de color gris fosc, miro les prediccions al per internet a Meteocat, 3/24 i a El Tiempo, diuen que anirà plovent durant tota la jornada, amb aquestes dades, la decisió està més que clara, avui toca bicicleta estàtica, ho faré en el gimnàs que habitualment vaig de Sant Feliu de Guíxols.
Fa dos anys i mig, vaig fer el repte de pedalar 180 km en una estàtica, en aquella ocasió, vaig estar pedalant en l'estàtica, unes quatre vegades per setmana durant els dos mesos anteriors, avui la realitat és diferent, les bicis les han canviades ara fa mig any i només hi pedalat en una ocasió.
Començo sense una estratègia massa clara, més que la d'anar de més a menys quilòmetres. Decideixo fer-ho en set blocs d'ordre decreixent, seran de 40, 35, 30, 25, 20, 15 i 10 quilòmetres, d'aquesta manera puc seguir la pauta de descansos que he fet els dies anteriors, si ho aconsegueixo em quedaran només 99 km per assolir els mil en l'últim, tinc clar que mínim vull fer els 150, tot i que penso donar-ho tot per completar els 175 km, el pla és buidar-me i així demà tenir a l'abast els l'ansiada xifra dels 1.000 km.
La part positiva és que les mans i els peus adolorits descansen, la negativa és pel cul, el seient és tant gran i tou, que es fa incòmode i dolorós al cap de menys d'una hora de pedalar, no hi ha cap mínima baixada per deixar de pedalar, cal fer-ho constantment i en una posició més repetitiva que a la bici de carretera.
Els primers 40 km és fan eterns, a la pausa aprofita per fer un entrepà per esmorzar. Tornem-hi, ara 35, que no arriben mai al marcador, un plàtan i l'últim bloc de 30 abans de menjar, com costa. 

Les hores se m'han fet eternes, tot i la visita d'en Sergi i la Maria Jose, moltes gràcies pels ànims!
Amb 105 km cap a dinar. Un cafè i ja hi torno a ser. Ara queden els blocs més curts.
25 km que no hi ha manera, com s'atravessen. El bloc de 20 tampoc em resulta senzill. Estic fart de pedalar, de l'estàtica, del seient que em fa mal al cul i de l'humitat del gimnàs, però torno a pedalar. 15 km, són pocs, tot i que a mi em semblen masses. Hi ha gent al gimnàs que vol agafar la bici, faig una mini pausa, lavabo, un gel i encaro els últims 10 km,  a partir del km 2 sembla que el temps vagi horriblement lent.
A la fi acabo, fent 175 km. Em sento poderós, m'he vençut a mi mateix. Estic destrossat, la part física no ha estat més dura que els altres dies, la part mental, ha estat demolidora. Durant tota l'estona a Sant Feliu de Guíxols no ha plogut, m'assabento que a Llagostera, on havia de pedalar tampoc, ostres, amb l'informació que tenia al matí, he fet el correcte. D'altre manera, pedalar fent voltes i voltes allà mateix, és molt fàcil perdre la concentració i cometre un error que em fes patinar amb el terra mullat.
Acabo el cinquè dia pedalant 175 km, acumulant 901 km i 242 voltes.

https://www.facebook.com/Ultraquim https://twitter.com/Ultraquimhttps://www.instagram.com/ultraquim/