05/04/14 100 km de Calella. Crònica

Molta calor i massa incertesa. Incertesa no de si aconseguiria fer les 100 km, aquesta sempre hi és fins l'últim quilòmetre. Incertesa per saber si les cervicals, degut a l'accident de fa just 11 dies, em deixarien tranquil. 
Ambient familiar, en una cursa que m'hi trobo com a casa, Vaig corrent, la calor apreta des de l'inici.
Al quilòmetre 37 +/-, la calor, la dona ocell, el senyor del martell i l'estómac s'alien, per fer-me agafar un globo, quin globo! Per algun instant, no sé ni que estic fent, Sensació de nàusees que no acaben de ser i un mareig més que considerable, em recorden el que em va passar els dos primers dies, després de l'accident de cotxe, en que estava amb un lleu mareig constant i algun vòmit.
No tinc dolor a les cervicals, no puc evitar de donar voltes i voltes dins meu, a la possibilitat que l'hagi cagada i molt! Potser m'he fet mal de debò, tenia la premissa de parar si sentia dolor, però no n'he sentit, potser només és un cop de calor, penso en arribar a l'avituallament, km 40 i deixar-ho estar, sembla el més assenyat.
Caminant arribo a l'avituallament, estic fotut, tot i que millor, no noto dolor, decideixo tot i les nàusees, menjar, no fer-ho seria pitjor, en aquest moment toca un entrepà de pa de motllo amb nocilla ben regat amb beguda isotònica. Per inèrcia, quasi sense pensar, inicio la següent volta.
Durant unes dues interminables hores, mentre camino, em vaig menjant el coco, de si estic fent bé de seguir a pesar de les adversitats, en tot moment penso que si. perquè no hi ha dolor a les cervicals, la ombra del dubte no deixa de planejar en el meu cap, aquesta lluita interna, em desgasta molt, em va buidant per dins. A estones sento ràbia, alguna llàgrima em neteja la mirada, amagada sota les ulleres sol, a moments observo la mar i tot es calma.
Després de caminar i caminar, torno a trotar, alternant amb el caminar ràpid. Fins que el poc entrenament de córrer acumulat d'enguany, diu que fins aquí, doncs a caminar, hores i hores. Fins a completar els els 100 km en 15:58'40".
L'endemà de la cursa, puc reflexionar amb la serenor de la distància. Les cervicals no em fan gens de mal, les cames si. Podia haver abandonat, tenia l'excusa perfecta, per sort no ho vaig fer, vaig poder veure el dèbil que sóc de ben aprop. Només va ser un cop de calor. Avui al matí m'he pogut mirar al mirall, observar el fons ulls i sentir-me orgullós, d'haver donat el millor de mi mateix.
Track Garmin Connect
 

Entrades relacionades:
Repte pel 05/04/14 100 km de Calella 

2 comentaris :

Joan ha dit...

Moltíssimes felicitats Quim.
Vas superar la duresa dels 100kms en condicions molt complicades.
Un megacrack.

Ultraquim ha dit...

Moltes gràcies Joan
Enhorabona per aconseguir els teus primers 100 km,, de ben segur no seran els últims!!