31/08/13 Ultramarató de l'Ebre. Crònica des del caiac

Viure el repte d'un amic, és tota una experiència, ser-ne, una petita,  part és gran un orgull.
L'amic Sergi Manero, s'havia proposat de nedar els 30.830 metres de l'Ultramarató de l'Ebre, en que cal dur un caiac acompanyant per fer les tasques d'avituallament i ser la primera línia de suport, si calgués. D'aquesta manera vaig poder viure tot l'ambient d'una gran prova, des de la reunió informativa, els preparatius de material, les converses amb els amics i acabar de preparar l'estratègia. 
Distribueixo el material en el caiac, de la manera més pràctica dintre el poc espai que tinc. El caiac és autobuidable, només entrar al riu, entre el meu pes, juntament amb el menjar i la beguda, fa que vagi amb bastant aigua dins, quedant amb el cul i la part baixa de l'esquena en remull tota la prova.
Al cap de pocs minuts ja arriba en Sergi i comença la meva aportació al seu repte. Li proporciono l'avituallament que havíem quedat, en la pauta horària definida, afegint o treien alguna cosa, en funció del que em va dient.
En el tram inicial, de corrent no n'hi ha massa, vaig patint amb el temps del primer tall, que finalment passa de sobres. Segueix nedant, la poca corrent es transforma en gens de corrent, des del caiac tinc la impressió que estic en una piscina. En Sergi, va aguantant una bona cadència de braços.
Estic per ajudar, alhora intento animar amb els meus comentaris, relacionats amb el que està fent, perquè no perdi la concentració i positius o de temes vinculats per evadir una mica la ment. 
Quant porto 4 hores, realment n'estic una mica fins el capdamunt del caiac, entre el que tinc en remull, el poc moviment que hi tinc de cames, la part baixa de l'esquena que fa mal i la calor que estic passant, donen ganes de tirar-me a l'aigua i posar-me a nedar.
En Sergi segueix avançant cap al seu objectiu, faig fotos i li vaig actualitzant el seu facebook. Arribem al segon tall, que passa amb prop de duess hores de temps, aconseguir-ho és molt a l'abast, cal mantenir el cap fred i el cor calent, entra una mica de vent en contra que fa una mica la guitza. 
En el moment en que es veu l'arc d'arribada, l'alegria es desferma, com que no li cal guardar res, puja el ritme  i aconsegueix arribar en menys de 7 hores, uauu!!!
Després trobada amb els amics, felicitacions als nedadors, comentem la jugada. Marxa el penúltim autocar, decidim quedar-nos a esperar a l'amic Luis Carlos Aguayo, que tot i que l'organització decideix treure'l de l'aigua per tema temps, ens demostra a tots, que els grans campions no sempre són els que arriben al final.

Entrada relacionada:

30/08/13 Ultramarató de l'Ebre, des del caiac. Pròleg

Travessia Medes - Formigues '13
Aquest dissabte, el repte no el faré en primera persona, si en seré espectador de primera fila.
El repte, nedar els 30.830 metres de l'Ultramarató de l'Ebre, que farà l'amic i company d'entrenament i reptes Sergi Manero.
Li faré el suport des del caiac, donant-li avituallament i fent tot el que calgui perquè tot flueixi. Sé que la meva tasca no serà la clau de l'èxit, el triomf recaurà únicament en el seu esforç, ell és qui ha de fer les braçades, tenir el cor calent i el cap fred en tot moment. De mi el que cal és ajudi a girar l'engranatge que hi ha al seu voltant, sense posar pals a les rodes.
Em fa il·lusió i alhora estic nerviós, seran hores,  moments per a tot, potser alguna estona complicada, espero estar a l'alçada. Per experiència pròpia, la vaig nedar el 2011, sé lo dura que és aquesta prova, que tot i que es pot tendir a pensar que és corrent avall, la realitat pot fer que acabi siguen corrent en contra, tot i seguir el curs del riu.
A en Sergi, de capacitat, de voluntat i de ganes no en falten, estic més que convençut que ho aconseguirà i allà estaré per donar-li l'enhorabona!

Entrada relacionada:
20/08/11 Ultramarató de l'Ebre. Crònica

31/08/13 Ultramarató de l'Ebre. Crònica des del caiac

29/08/13 Proper objectiu: 4 curses de 100 km en 99 dies

És senzill d'explicar, en un periòde de 99 dies, una mica més de 14 setmanes, del proper dia 07 de setembre i fins el 15 de desembre, tinc intenció de fer 4 curses de 100 km, una per mes. És fàcil, fàcil de desgranar l'objectiu, una altra cosa és aconseguir-lo.
La distància de 100 km, m'atrau com un imant a un ferro, m'agrada perquè tot i dur fetes 16 proves, de 100 km o més,  sé que no està res  escrit fins a l'últim pas. Durant els 400 km fins aconseguir el meu propòsit, hi haurà moments de tot, d'alegria, de diversió, de tristesa, de dolor muscular, de cansament, d'esgotament mental, de patiment, de gran motivació, de la desmotivació més absoluta, a estones estaré apunt d'acariciar el cel amb la punta dels dits i per moments seré en el més profund del meu propi pou. Lluitaré contra el meu pitjor enemic, la meva ment, que és el més fort que tinc i alhora el que em fa extremadament fràgil.
Tot plegat fa que cada cursa de 100 km sigui un repte complicat en si mateix i en aquest cas hi afegeixo  un objectiu, fer-ne 4 en 99 dies. 
Ho faré majoritàriament corrent, no vol dir que no intercali el caminar, mentre menjo, en pujada, quan necessiti baixar el ritme o perquè el cos digui prou.
L'entrant serà un repte ideat per mi, en un lloc que té màgia, les vies verdes de Girona, però amb un afegit de dificultat, que ja explicaré. El primer plat serà els 100 km en pista de Terrassa. Al novembre tinc dubtes, entre uns possibles 100 km que vol muntar un crack de l'ultrafons de caràcter solidari i els 100 km du spiridon catalan, serà en funció de dates. La que serà els postres d'aquest menú dels 100 quilòmetres, no podria ser altre que les 24 hores d'atletisme en pista, una prova que he fet 3 vegades i en que m'ho passo molt bé per la seva gran duresa i per l'increïble ambient esportiu que es respira per tot arreu.
El calendari:

25/08/13 Volta del Serrà. Crònica i fotos

Ha estat un dia de núvols grisos, pintat de color blau marí.
Acostumo a ser molt individualista en les curses i reptes que faig, m'encanta anar acompanyat, però prefereixo que el resultat, per bé i per mal, depengui de mi. 
La volta del Serrà és una de les poques excepcions. Una grata excepció, en que per segon any consecutiu, faig equip amb en Joan Cutrina, som els Peçallarga.
La quarta vegada que faig aquesta prova i l'atzar a volgut que per primer cop fes el tram d'inici. Ostres, com es dispara l'adrenalina en el moment de la sortida. Són uns 1.000 metres, fins a trobar el Joan que duu el caiac i fer el primer, de molts relleus. M'encanta combinar dues modalitats esportives que m'agraden molt, com és nedar i palejar.
Mentre palejo puc gaudir la cursa, parlar amb d'altres participants, observar fins on arriba la mar, sentir el vent com m'acarona, per desprès entrar dins l'aigua, sentir la carícia salada, càlida i suau que m'envolta tot el cos, com si el mar em dones la benvinguda cada vegada i els peixos vinguessin a fer trajecte amb mi.
De guanyar no hem guanyat res, de riure, hem rigut molt, hem cantat, hem fet el tonto, hem bolcat el caiac... De tant riure, en més d'una ocasió hem hagut de parar de nadar per deixar via lliure a les rialles.
Compartir és això, passar-ho bé, el trofeu un bon somriure, el premi estar amb els amics i d'això la família d'aigua en sabem un munt.

Entrades relacionades:

23/08/13 Comunicar

Comunicar no és parlar molt, és fer-se entendre.
No es tracta d'inflar els escrits amb canterella ben sonant o amb detalls buits de contingut. Es tracta d'omplir-lo de significat.
Per mi és una passió. La meva vida professional està, en part, vinculada a la comunicació, doncs explico un munt de vegades el mateix, de diferents maneres per fer arribar el mateix missatge a persones molt dispars.
Donar contingut a un tema, no és escriure la gran parrafada, en ocasions transmet més un tuit de 140 caràcters, que un text de 3.000.
No cal fer servir tecnicismes, ni complicitats del cercle més immediat, que entenen quatre. Sinó fer servir paraules planeres a l'abast de tothom.
És necessari connectar. Amb la fredor d'una pantalla al davant, l'empatia ve per el que tenim pell ensota, el llenguatge comú que ens uneix a tots, les sensacions i les emocions que sentim.
La complexitat i possibilitats de la comunicació són immenses. Hi ha qui diu frases o textos d'altres, creient que en els demés es produirà la mateixa emoció que els desperta en ells. Perquè el camí mes fàcil és copiar o descriure merament el que es veu. El camí satisfactori és crear i intentar fer-se entendre.
En cada escrit del bloc o publicació al facebook o al twitter, la meva intenció es transmetre una manera determinada de veure la vida, ni millor ni pitjor que qualsevol altre. Centrant-me en les sensacions i emocions que em generen, les aventures i desventures que vaig fent.
Les entrades del bloc, no són, ni seran mai, una mera descripció de la realitat, ni explico que corro al ritme tal o que si la posició, tampoc vull  anar de super atleta, quan em ratllo o em visita la senyora ocell, ho explico.
Em cansen molt els escrits que només fan que omplir l'ego del qui els fa o els que tergiversen els fets perquè la història vagi al seu favor. Cadascú pot fer el que més li plagui, només faltaria. Jo, intentaré seguir comunicant per compartir sensacions i emocions amb tots vosaltres.

21/08/13 Nedant de sol a sol. Fotos

A més d'un bon grapat de records gravats en la memòria, tinc un munt d'imatges fetes pels mateixos amics que em van ajudar a fer-ho realitat, fetes al llarg de tota la jornada, tan des de terra com des del mar. Moltes gràcies família!
Fotos Anna Cullell
Fotos Carme Tuneu i crònica al seu bloc: 4 potes
Fotos Pere Alsina i crònica al seu bloc: PerePeterPan
Fotos des del caiac, fetes per Bernat Padilla, Andreu Just, Sergi Manero i Sònia Cervià
Entrades relacionades:

18/08/13 Travessia de Sant Feliu de Guíxols, des del caiac

Hi ha travessies per ser còmplice dels somnis i il·lusions d'altres nedadors. Curiosament, la travessia de Sant Feliu de Guíxols, la de casa, que organitza el Club Aquàtic Xaloc, en el que estic, no l'he nedat mai, fa anys que la faig des del caiac.
Tot comença a les 7 del matí, arriba el sol i ja som a la platja. Els voluntaris que fan possible aquesta travessia, roben hores a la son per donar hores als altres, jo només sóc un més de les persones que aquell dia ho fan possible, a més hi ha els que porten setmanes, per no dir mesos, treballant perquè tot rutlli.
A primera hora, toca muntar tot el tinglado, descarregar i posar tot el material a lloc, fer cadascú la seva tasca i solventar els petits contratemps que sempre sorgeixen. Mica en mica van arribant nedadors i nedadors, aprofito a saludar els coneguts abans d'embarcar-me en el caiac.
Som un equip de 5 caiaquistes, apart de les embarcacions que completen el dispositiu de seguretat a l'aigua. Hi ha 359 nedadors entre les dues distàncies. La sortida de la travessia llarga és des de l'aigua, la veritat és que impressiona. 
No m'hi jugo res  i em poso nerviós al sentir el xiulet de sortida com si m'hi anés la vida, al igual que els altres voluntaris, tinc l'objectiu d'ajudar a tothom a disfrutar de l'aigua i ajudar a complir objectius. Als que van molt ràpids i volen fer bon resultat, aconseguir que el gruix de nedadors ho gaudeixo al màxim i contribuir als que els fa il·lusió simplement acabar-la com a repte personal, tinguin les màximes possibilitats de fer-ho.
Quant arriba l'últim nedador de la travessia curta, sento alleujament. Encara queden un munt de coses a fer, però sento que la meva participació més directe està feta. Sempre acabo pensant que ho podia haver fet millor, que si tal que si qual i arribo a la conclusió que ho he fet tant bé com he sabut a cada moment.
Aquest any, tenia un al·licient especial, acompanyar al qui amb tanta intensitat em fa viure la muntanya, a l'amic Lluís Tuneu, que hem fet el tàndem Xino-Xano a l'Ultra Trail Emmona en tres ocasions, juntament amb moltes altres aventures fetes i per fer.
Entrades relacionades:

15/08/13 Nedant de sol a sol. Crònica

Arribem a la platja de sortida, és negre nit, mica en mica la claror del dia es va imposant. Tots els preparatius van com un rellotge ben sincronitzat. 
Són les 6:51, es prou clar per nedar, així que a l'aigua, no hi ha un minut per perdre. Els nervis es transformen en tensió, tensió de la que et fa lluitar fins al final, sense donar res per entès.
Veiem sortir sol, mentre ens creuem amb bancs i bancs de peixos de tots tipus, la mar està transparent. Les primeres hores són plàcides, en calma, anem nedant amb en Miquel Angel Padilla, fem les parades d'avituallament segons la planificació prevista i els primers 10.000 metres passen sols. 

Amb en Miquel Angel nedant, semblem un, anem de costat casi tota l'estona, ell és molt més bon nedador, va al meu ritme, hi ha moments, en que, de veritat, no sé qui marca la velocitat, no és ni ell, ni jo, ni el cansament, deu ser la mar, que ens corre per les venes. 
Nedem el circuit complet, tot el canal anada i tornada, cap als 15.000 metres, hi ha mar de llevant i l'aigua està remoguda, decidim quedar-nos  nedant a la part més allunyada de la sortida a Cala Vigatà, resseguint 500 metres resguardats de les onades, amunt i avall, fins apurar l'avituallament que duem.
A la tornda al punt de sortida la mar segueix alterada, per nedar 2 o 3 hores seria divertit, però duem uns 20.000 metres, el cansament es fa notar. En Miquel Angel en venia a nedar 20 km, finalment es queda fins al final, així m'agrada!
Prenc la decisió de carregar a tope el caiac de seguiment i tornem a Cala Vigatà, durant el camí d'anada, penso que és la decisió més encertada. Per desgracia hi ha amics que venen i no poden nedar amb nosaltres, cosa que em sap greu, però n'hi ha d'altres que venen nedant fins on estem nosaltres per acompanyar-nos.

En tot moment surten els ritmes per aconseguir els 30.000 metres, l'objectiu que vull assolir. En llarga distància he après que tot pot canviar en un instant, anar del cel a l'infern, és qüestió d'un moviment mal fet, de l'estómac que diu prou, d'un gir del pensament, de quedar-te buit o d'un imprevist, així que no puc abaixar la guàrdia. 
Cala Vigatà és un tram preciós, intento comptar les estrelles de mar que veig a cada volta, em descompto cada vegada, fins i tot veiem un pop nedant sota nostre.
Degut a l'estat en que ens hem trobat la mar, decidim fer la tornada a les 19:15, perquè entre el cansament i les onades, podem tardar molt temps. A la que estem a la platja de la sortida, arribarem als 30.000, aquesta perspectiva fa que el dolor dels braços sembli desaparèixer.
Sorpresa, el mar està com una bassa d'oli, en res ens plantem a la platja de sortida. Tenim temps per nedar fins El Freu i tornar, amb la calma de la feina feta.
A la que som al Freu, iniciem la tornada sols, el Miquel Angel i jo, per gaudir els últims metres, inclús parem a parlar, el sol va marxant, donant pas a l'ansiada foscor, avancem tranquil·lament, encarem la línia d'arribada, per fer els últims metres a papallona, o en el meu cas, alguna cosa semblant.
Em poso de peu, l'emoció m'envaeix, un munt d'amics ens donen la benvinguda. Genial!
Han estat 31.530 metres nedant, en 13h58', el cansament és gran, però la satisfacció per haver-nos vençut a nosaltres mateixos és enorme.
Track Garmin Connect
Entrades relacionades:

15/08/13 Nedant de sol a sol. 31.530 gràcies

Foto arribada, amb una part de les persones que em van ajudar a complir un somni
He aconseguit nedar 14 hores, fent 31.530 metres, gràcies a vosaltres.
Vosaltres que m'heu animat, donat suport, seguit i encoratjat, en persona i pel món 2.0.
Vosaltres nedadors que m'heu acompanyat una estona o altre a l'aigua, no us podeu imaginar la il·lusió que m'ha fet i l'aire fresc que he dut.
Vosaltres que m'heu esperat a la platja i ens heu vingut a veure.
Vosaltres que heu fet de voluntaris, perquè tot rutlles, fent caiac, aprovisionament, guardant les coses i demés tasques, fent que només m'hagués de preocupar de Nedar. Us vull donar les gràcies amb nom i cognoms, per ordre alfabétic, perquè per ordre d'importància estaríeu tots a la primera línia.

Moltes gràcies Andreu Just. Moltes gràcies Anna Cullell. Moltes gràcies Aurèlia Arenas. Moltes gràcies Bernat Padilla. Moltes gràcies Genís Hernández. Moltes gràcies Lluís Pratdesaba. Moltes gràcies Lluís Tuneu. Moltes gràcies Maria Carme Tuneu. Moltes gràcies Matilde Codina. Moltes gràcies Pere Alsina. Moltes gràcies Sergi Manero. Moltes gràcies Sònia Cervià.
Donar les gràcies especialment a Miquel Angel Padilla, al qui també felicito doncs ha fet la totalitat de repte igual que jo, per acompanyar-me i posar-m'ho fàcil.
El repte sense vosaltres, no sé si l'hagués pogut fer, el que és segur és que no hagués passat tan bé.
Motles gràcies amics!!!


Entrades relacionades:

14/08/13 Nedant de sol a sol. Seguiment del repte

El repte es pot seguir en aquesta entrada del bloc. Gràcies al gran  equip d'amics que m'envolta. El dia 15 mentre estigui nedant el twitter d'Ultraquim, s'anirà actualitzant amb l'evolució del repte, comentaris, distància i alguna foto.
Els tuits duran l'etiqueta (hastag) #NedantDeSolASol, és podran seguir al twitter i en la finestra que hi ha en aquest escrit.
Hi podeu dir la vostra, penjar-hi fotos, fer comentaris, el que vulgueu vinculat amb el repte Nedant de Sol a Sol.
 

Entrades relacionades:

12/08/13 Nedant de sol a sol. Pròleg

Falten només tres dies pel repte. Com que no estic de vacances,  no tinc massa temps per pensar-hi, a la que ho faig se'm fa un nus a la gola. Per sort, les estones que tinc lliures les aprofito a preparar tota la logística del repte, un munt de detalls, per deixar-ho tot lligat i ben lligat.
El dia 15, espero només haver-me de preocupar de nedar i nedar, per sort, tinc un grapat d'amics que m'ajudaran a que això sigui possible, són persones de confiança, que dedicaran part del seu temps i el seu esforç, a fer que realitat un petit somni personal, és mereixen molt. Des d'aquí, només els puc donar les gràcies, sense ells no ho podria fer, potser el dia de la prova, per nervis i/o esgotament, no els ho sabré agrair tant com es mereixen, aprofito per fer-ho de manera anticipada. Moltes gràcies amics i amigues.
El repte de nedar de sol a sol, va néixer, ara fa una mica més de dos anys, en aquell moment, la intenció era saber quants metres seria capaç de nedar en una jornada, però en cap moment em plantejava fer-ho de manera continuada de sol a sol. L'idea era resseguir les boies de la platja, sortint a la sorra a menjar, beure i descansar, fins que no pogués més.
El projecte el vaig deixar aparcat, a la pila de somnis per fer, d'il·lusions per complir, però que els falta alguna cosa, un detall que en el seu moment no sé trobar, però que de cop i volta, quan menys ho espero, apareix. En aquest cas, va ser saber del projecte del canal de natació de Sant Feliu de Guíxols, que tot va començar a encaminar-se.
Parlant amb un amb l'altre, buscant complicitats, tot mica en mica, va anar agafant forma. I en res ja hi seré pel mig, nedant de sol a sol.

Entrades relacionades:

10/08/13 Volta a S'Adolitx desvestits

Nedar sense banyador, per separat, ho havíem fet molts cops, fer una travessia amb més nedadors, la veritat és que ha estat la primera vegada. Aquest ha estat el punt de partida, fer una travessia nudista a casa nostra. Estava prohibit l'us de roba de bany, màxim gorro i ulleres de nedar.
El punt d'inici i arribada, no podia ser altre que Cala Vigatà, preciosa caleta nudista de Sant Feliu de Guíxols
El recorregut d'uns mil metres, ha estat fins a donar la volta a l'illot de S'Adolitx, hem estat acompanyats de multitud de peixos, que com nosaltres disfrutaven les aigües transparentes en llibertat, hem passat de zones ombrívoles a llocs de sol radiant, que deixaven descobrir tots els secrets que ens guardava el gran blau, posidònia, estrelles de mar, peixos de totes mides i colors.
Hem estat tres els que ens hem atrevit a divertir-nos desvestits, nedant al mateix ritme, parant a fruint el moment i a fer uns riures. Gaudint amb els cinc sentits. Amb l'aroma inconfusible de la mar, gust de sal a la boca, la natura als ulls, l'aigua a la pell i escoltant la cadència de les nostres braçades juntament amb la respiració, tot plegat en un racó privilegiat de la Costa Brava.
Diuen que els bojos obren camins que després els savis segueixen, en aquesta ocasió hem estat en Josep Mª, en Miquel Àngel i el que escriu, que hem nedant la primera edició d'aquesta prova, que esperem repetir, juntament amb més amics. Inclús hem aprofitat per fer un recorregut més curt, d'uns 300 metres, per qui trobi massa llarg el recorregut de 1.000.
Ho hem passat bé, en harmonia amb la natura.

09/08/13 Nedant de sol a sol. Complicitats

Les complicitats en els reptes que munto, sempre són necessàries, en aquest, al ser moltes hores i al mar, encara ho són una mica més.
Tinc la sort de comptar amb Taller Alsina, que em facilita tota la logística de material, amunt, avall i custòdia. La seva feina comença el dia abans del repte, per acabar el dia després, tot i que el dia en qüestió, farà un munt de tasques.
Fisioactive, em posarà el cos apunt, en el moment oportú, per maximitzar les possibilitats d'èxit. Sóc conscient que el repte depèn de mil i un factors, anar amb la màquina revisada, dóna un plus de tranquil·litat.
El Club Nàutic de Sant Feliu de Guíxols, em cedeix el necessari caiac, que em farà suport durant el repte.
L'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, col·labora amb la cessió d'espai per poder tenir material divers i establir-hi un punt de provisionament.
El Club Aquàtic Xaloc, ha realitzat gestions per obtenir suports que són vitals pel desenvolupament de la prova.
Moltes gràcies a totes les persones que faran que tot plegat sigui possible.
Sóc molt afortunat, per tenir bons amics que m'ajudaran, sense ells seria impossible plantejar-m'ho. Encara em falten més complicitats per acabar d'emplenar hores de suport en el caiac, de tipus obert, si algun amic hi està interessat, pot anar a la pestanya de contacte del bloc i enviar un correu electrònic, per poder-ne parlar.
No és cap prova organitzada, només un repte personal, amb l'ajuda de complicitats. El canal de natació està obert per tothom qui vulgui nedar, sota la seva responsabilitat. Em fa molta il·lusió que m'acompanyeu. Amics nedadors, recordeu que no hi haurà cap servei, ni avituallament, ni a dins, ni a fora del mar.

Entrades relacionades:

Repte pel 15/08/13 Nedant de sol a sol. Presentació
06/08/13 Nedant de sol a sol. Objectius

12/08/13 Nedant de sol a sol. Pròleg
15/08/13 Nedant de sol a sol. 31.530 gràcies
15/08/13 Nedant de sol a sol. Crònica
21/08/13 Nedant de sol a sol. Fotos 

07/08/13 Ser conscient

Sempre m'he considerat un cercador de sensacions, el terreny en que les busco, és la llarga distància.
No hi busco coses d'un altre món, ni res que no estigui dins meu, busco prendre consciència de les petites coses que faig i que m'envolten.
Quan porto hores fent una activitat, tal i fa la que sigui, nedar, córrer, caminar, pedalar o palejar, hi ha un moment en que m'abstrec de mi mateix, els pensaments deixen pas a la consciència.
Visc amb intensitat l'instant, com si es congelés el temps. Sentint com el cos llisca a l'aigua, com l'aire m'omple els pulmons, el sol a la pell, notant la immensitat de la muntanya sota els peus, experimentant com el cos agafa impuls, assaborint un got d'aigua com si fos el millor dels premis, degustant el dolç aroma de la sal o el perfum de la muntanya, connectant amb cada moviment.
Curiosament, mai em centro en coses negatives, del tipus que em fa mal, una fricció o el cansament, mentre que el pensament de vegades si que ho fa.
A estones sóc conscient del que m'envolta, deixant-me endur pel paisatge des de dalt una muntanya, captivat pel moviment d'un peix, veient d'una manera diferent el que vist mil i un cops o encisat per un somriure d'algú que em creuo pel camí.
Ser conscient, m'ajuda a netejar la ment, a agafar perspectiva sobre el dia a dia i a veure-ho tot amb una mirada més clara.

06/08/13 Nedant de sol a sol. Objectius

La veritat és que tot repte, té uns objectius a assolir, sense una fita a la que arribar no tindria sentit, aquest no és una excepció. 
El principal i més important de tots, és passar-ho bé, fent el que més m'agrada, superar els meus llindars o almenys intentar-ho amb totes les meves forces. 
Estar 14 hores a l'aigua, ja és un objectiu gens menyspreable, tot i que per logística hauré de sortir-ne en algun moment per avituallar-me. 
En quan a distància, tinc les idees clares, el primer llindar a batre, és superar els 22.390 metres, que és la distància més llarga que he nedat mai al mar, concretament en la travessia de les Illes Medes a les Illes Formigues. La segona marca a aconseguir, són els 27.000 metres, la distància més llarga que mai he nedat, que va ser en riu a l'Ultra Marató de l'Ebre. Per somiar no quedo i he d'admetre que m'agradaria molt superar la barrera dels 30.000 metres. 
Fent matemàtiques, sembla senzill assolir els 30 km nedant, cal nedar 2.142 metres/hora, a un ritme de 2'48"/100 metres. La meva experiència en llarga distància, fa que sàpiga que hi ha mil i un factors que poden interferir.
L'estat de la mar, serà un factor decisiu i alhora incontrolable, al ser un circuit d'anada i tornada, si en un tram em va a favor, a la volta anirà en contra. La possibilitat de mareig s'ha de tenir en compte, tot i que no acostumo a tenir problemes, estar tantes hores en posició horitzontal pot passar factura. El cansament acumulat, conforme vagi sumant metres, farà que tingui dolors musculars, mentre siguin els normals cap problema. Les meduses espero que no vinguin a acompanyar-me.  Un dia molt calorós també em pot fer pagar el seu peatge.
Tot plegat, juntament amb el fet de tenir el cap a l'aigua i estar tancat dins els meus pensaments, farà que sigui dur, molt dur, prou dur perquè vagui la pena.

Entrades relacionades:

03-04/08/13 Baix Empordà en caiac

Tinc set de caiac, de mar i d'aventura, una set d'aquelles que no s'acaba, per molt que begui mai en tinc prou. Per satisfer aquest anell, agafo el caiac a primera hora del dissabte i enfilo direcció nord, sense tenir massa clar on faré nit.
Tot projecte de llarga distància és un camí a l'interior d'un mateix, fer-ho en solitari, fa que aquest viatge pugui arribar més endins.
Vaig navegant, tinc marejol casi tot el dia, tiro bastant pel dret, al poc de començar decideixo anar fins a Cala Ferriol, una caleta preciosa que es troba passat L'Estartit i abans de L'Escala, d'accés feixuc per terra i no massa visitada per les embarcacions. 
Les tirades són llargues, faig cinc parades abans d'arribar-hi. Al anar una mica separat de la línia de la costa, vaig observant racons per anar a gaudir, quan faci el tram de tornada. En 9h23' damunt el caiac, faig els 47,230 km de mar, que em fan arribar al meu destí.
Arribada a Cala Ferriol, com que res mai és com un ho pensa, quan tinc muntada la tenda, he sopat i em disposo a dormir, arriben un grup de 21 persones en caiac, per fer-hi nit. La tranquil·litat i la pau, dóna pas a l'alegria i les ganes de festa compartides.
Tot i no dormir moltes hores, em llevo per estar a l'aigua abans que surti el sol. Començo a navegar amb claror de lluna, que a la poca estona deixa pas al sol, que majestuós s'alça, és un espectacle impressionant viure el naixement d'un nou dia, des del mar. 
És d'hora, aprofito el poc trànsit marítim per costejar les Illes Medes, per la seva façana més a l'est, un regal pels sentits.
La tornada la faig sense presses, paro a esmorzar en una terrassa a Sa Tuna, veient com de mica en mica, la platja va agafant més vida. Segueixo navegant, trobo un grup d'amics nedadors, la majoria no em reconeixen, en Toni i en Joan si, conversa al mig del mar de Begur, genial.
Arriba la parada més esperada, un raconet, entre roques, amb un platja molt petita, el caiac hi entra just. Quina meravella d'indret per nedar i jugar amb els peixos. 
Navego, disfrutant cada palada i cada alè salat. Arriba el moment de després de dinar, en una ombra tranquil·la, em deixo endur per la són, mentre el garbí m'acaricia la pell.
L'últim tram, de Calonge a Sant Feliu de Guíxols, es fa dur, tal com esperava, hi ha vent en contra i es comença a fer tard, penso que tampoc tinc pressa, si es fa fosc tampoc passa res, arribo a desembarcar, amb l'última llum del diumenge.
Han estat 37 hores d'aventura, uns 97 km navegats, amb una mica és de 20 hores damunt el caiac, gaudint del Baix Empordà. Acabo cansat i molt content, m'he divertit, he vist nous punts de vista i he agafat perspectiva. Estic cansat i amb aquelles agulletes, que quan es fan notar, em dibuixen un somriure.
Track I II

Entrada relacionada:

02/08/13 Cap de setmana en caiac

Almenys un cop a l'estiu, intento trobar el moment, per navegar en solitari amb el caiac un cap de setmana sencer, des de dissabte a primera hora fins diumenge a la tarda/vespre.
El cap de setmana idoni sempre costa de trobar, entre compromisos, obligacions, imprevistos i mala mar, ho he anat posposant  fins aquest dia 3 i 4 d'agost, curiosament la mateixa setmana que ho vaig fer l'any passat. En aquestes dates, hi ha amics que munten travessies, crono-escalades i demés esdeveniments als que no podré anar, tot i voler-ho, però s'ha d'escollir.
La predicció és prou bona, deixa marge a que si empitjora, encara estaré dintre els llindars de vent i onades raonables per navegar.
M'agrada fer-ho direcció nord, sortint de Sant Feliu de Guíxols, fins on arribi a fer nit el dissabte i desfer el camí l'endemà. Anar parant allà on em vingui de gust, estar-hi el temps que em doni la gana, navegar, nedar, mandrejar, observar la vida, parar el sol, mirar peixos, llegir, escriure, quedar absort en els meus pensaments, tot i més, sense pressa.
Com a molt lluny arribaré entre L'Estartit i L'Escala, potser no passi de Palamós, qui sap. Calculo entre 40 i 80 km en els dos dies, entre 10 i 20 hores al damunt del caiac en total, que alhora serviran d'últim entrenament llarg, cara al repte del 15 d'agost, el Nedant de sol a sol.
Tot el que necessiti, ho duré dins el caiac, roba, beguda, menjar, tenda campanya, material de seguretat, etc.
Com va escriure Gustavo Adolfo Bécquer, la solitud és l'imperi de la consciència. Aprofitaré per posar ordre, en  qüestions que costen de tenir clares, per reflexionar, per traçar una nova línia en el meu particular full de ruta.

Entrada relacionada:
03-04/08/13 Baix Empordà en caiac