23/08/13 Comunicar

Comunicar no és parlar molt, és fer-se entendre.
No es tracta d'inflar els escrits amb canterella ben sonant o amb detalls buits de contingut. Es tracta d'omplir-lo de significat.
Per mi és una passió. La meva vida professional està, en part, vinculada a la comunicació, doncs explico un munt de vegades el mateix, de diferents maneres per fer arribar el mateix missatge a persones molt dispars.
Donar contingut a un tema, no és escriure la gran parrafada, en ocasions transmet més un tuit de 140 caràcters, que un text de 3.000.
No cal fer servir tecnicismes, ni complicitats del cercle més immediat, que entenen quatre. Sinó fer servir paraules planeres a l'abast de tothom.
És necessari connectar. Amb la fredor d'una pantalla al davant, l'empatia ve per el que tenim pell ensota, el llenguatge comú que ens uneix a tots, les sensacions i les emocions que sentim.
La complexitat i possibilitats de la comunicació són immenses. Hi ha qui diu frases o textos d'altres, creient que en els demés es produirà la mateixa emoció que els desperta en ells. Perquè el camí mes fàcil és copiar o descriure merament el que es veu. El camí satisfactori és crear i intentar fer-se entendre.
En cada escrit del bloc o publicació al facebook o al twitter, la meva intenció es transmetre una manera determinada de veure la vida, ni millor ni pitjor que qualsevol altre. Centrant-me en les sensacions i emocions que em generen, les aventures i desventures que vaig fent.
Les entrades del bloc, no són, ni seran mai, una mera descripció de la realitat, ni explico que corro al ritme tal o que si la posició, tampoc vull  anar de super atleta, quan em ratllo o em visita la senyora ocell, ho explico.
Em cansen molt els escrits que només fan que omplir l'ego del qui els fa o els que tergiversen els fets perquè la història vagi al seu favor. Cadascú pot fer el que més li plagui, només faltaria. Jo, intentaré seguir comunicant per compartir sensacions i emocions amb tots vosaltres.